L'acid propioneg (PPA), un ajent antifongig e aditiv dieteg comun, l'è stait demostrad de causar un neurosvilup anormal ind i rats compagnad de disfonzion gastrointestinal, qe la pœl vesser causada de la disbiosi intestinal. Un ligam intra l'esposizion dietega al PPA e la disbiosi del microbiota intestinal l'è stait sujerid, ma l'è miga stait diretament indagad. Chichinscì, hem indagad i cambiaments associads a la PPA ind la composizion del microbiota intestinal qe pœden portar a la disbiosi. I microbioma intestinal dei rats alimentads cont una dieta miga traitada (n=9) e una dieta riqida de PPA (n=13) inn staits sequenziads cont l'utilizar el sequenziament metajenomeg a longa portada per valutar i diferenze ind la composizion microbega e ind i vie metabolege baterege. El PPA dieteg l’è stait associad cont un aument de l’abundanza de taxa significativ, comprese diverse spece de Bateroid, Prevotella e Ruminococc, i member dei quai eren staits implicads in precedenza ind la produzion de PPA. I microbioma dei rats esposts a la PPA g’haveven anca plussee vie ligade al metabolism lipideg e a la biosintesi dei ormon steroid. I noster resultads indiqen qe el PPA al pœl alterar el microbiota intestinal e i so vie metabolege associade. Qei cambiaments qì osservads sotlinien qe i conservants classifegads comè segur per el consum pœden influenzar la composizion del microbiota intestinal e, a soa vœlta, la salut umana.
El microbioma del òmm l’è despess indicà cuma “l’ültem organ del corp” e g’ha un ròll vital in de la salud del òmm (Baquero e Nombela, 2012). In particolar, el microbioma intestinal l’è recognossud per la soa influenza e rœl a nivell del sistema in tante fonzion essenziai. I bater comensai inn abondants ind l'intestin, i ocupen diverse niqe ecolojege, i utilizen i nutrients e i competen cont i potenziai patojen (Jandhyala et al., 2015). Divers compunents batereg del microbiota intestinal inn bon de produr nutrients essenziai comè i vitamine e de favorir la dijestion (Rowland et al., 2018). I metabolits batereg hann anca demostrad de influenzar el desvilup dei tessuds e de meiorar i vie metabolege e imunitarie (Heijtz e coll., 2011; Yu e coll., 2022). La composizion del microbioma intestinal uman l’è estremament diversa e la dipend de fator jeneteg e ambientai comè la dieta, el jener, i medicazion e el stat de salut (Kumbhare et al., 2019).
La dieta materna l’è una component critega del desvilup fetal e neonatal e una font putativa de composts qe pœden influenzar el desvilup (Bazer et al., 2004; Innis, 2014). Un de qei compost qì de interess l’è l’acid propioneg (PPA), un sotaprodot de acids grass a cadena curta otegnud de la fermentazion baterega e de un aditiv alimentar (den Besten et al., 2013). El PPA g’ha proprietà antibaterich e antifùngich e l’è donca duperà cuma conservant alimentar e en aplicaziun indüstriai per inibir la cressita del muff e di bater (Wemmenhove et al., 2016). La PPA la g’ha efets diferents in tessuds diferents. Ind el fideg, el PPA al g’ha efets antinfiamatori col influenzar l'espression dei citoqine ind i macrofag (Kawasoe et al., 2022). Qell efet de regolazion qì l’è stait osservad anca in oltre cellule imunitarie, qe la mena a la sota-regolazion de l’inflamazion (Haase et al., 2021). Però, l’efet contrari l’è stait osservad ind el cervell. I stüdi precedent g’han mustrà che l’esposiziun al PPA induss un cumpurtament simil al autism en i ratt (El-Ansary et al., 2012). Olter stüdi g’han mustrà che el PPA pœu induir la gliosi e ativar i vie proinfiammatori in del cervel (Abdelli et al., 2019). Dejà qe el PPA l’è un acid debol, al pœl difonder-s a travers l'epiteli intestinal ind el fluss sanguin e donca traversar i barriere restritive, compresa la barriera sang-cervell tant'mè la placenta (Stinson et al., 2019), sotliniand l'importanza del PPA comè metabolit regolador prodot dei bater. Anca se el rœl potenzial del PPA comè fator de ris’c per l’autism l’è atualment in indajen, i so efets sui individov cont autism pœden estender olter l’induzion de la diferenziazion neural.
I sintom gastrointestinal cuma la diarrea e la costipaziun sun comun en pazient cun disturbi del neurosvilupp (Cao et al., 2021). I stüdi precedent g’han mustrà che el microbioma di pazient cun disturbi del spettru autistich (DSA) l’è diferent de chel di individui san, sugerind la presenza de disbiosi del microbiota intestinal (Finegold et al., 2010). Inscì, anca i carateristich del microbioma di pazient cun malatie infiammatori intestinal, obesità, malatia de Alzheimer, ecc. sun diferent di quei di individui san (Turnbaugh e olter, 2009; Vogt e olter, 2017; Henke e olter, 2019). Comesessia, fina adess, nissuna relazion causal l'è staita stabilida intra el microbioma intestinal e i malatie o i sintom neurolojeg (Yap et al., 2021), anca se se pensa qe diverse spece baterege jœgen una part in vergun de qei stats qì de malatia. Per esempi, l'Akkermansia, i Bateroid, el Clostridium, el Lactobacill, el Desulfovibrio e oltr jener inn plussee abondants ind el microbiota dei pazients cont autism (Tomova e coll., 2015; Golubeva e coll., 2017; Cristiano e coll., 2018; Zurita2 e coll. In particolar, i spece member de vergun de qei jener qì inn cognossude per haver-g jen associads a la produzion de PPA (Reichardt e coll., 2014; Yun e Lee, 2016; Zhang e coll., 2019; Baur e Dürre, 2023). Dat i proprietà antimicrobich del PPA, aumentar la sò abundanza pœu vèss vantagg per la cressita di bater che produsen PPA (Jacobson et al., 2018). Donca, un ambient ricc de PFA al pœl portar a cambiaments ind el microbiota intestinal, compres i patojen gastrointestinai, qe pœden vesser fator potenziai qe porta a sintom gastrointestinai.
Una domanda central ind la recerca sul microbioma l’è se i diferenze ind la composizion microbega inn una causa o un sintom de malatie sotastante. El prim pass vers la spiegazion de la relazion complessa intra la dieta, el microbioma intestinal e i malatie neurolojege l’è valutar i efets de la dieta su la composizion microbega. A qell fin qì, hem drovad el sequenziament metajenomeg de letura longa per confrontar i microbioma intestinal de la projenia de rats alimentads cont una dieta ricca o senza PPA. I fiœi eren alimentads cond l'istessa dieta dei so mare. Am ipotizà che una dieta ricca en PPA la purtaria a di cambiament in de la composiziun microbega intestinal e in di vie funziunai microbegh, en particular quei ligà al metabolism de PPA e/o a la produziun de PPA.
Qell studi qì l'ha drovad rats transjeneg FVB/N-Tg(GFAP-GFP)14Mes/J (Jackson Laboratories) qe soraesprimen la proteina fluoressenta verda (GFP) sota el controll del promodor GFAP specifeg de la glia segond i linie guida del Comitad per la cura e l'utilizazion dei animai de l'Universitaa de la Florida Central. PROTO 202000002). Dopu el svezzament, i ratt sun stà allögià individualment en gabbi cun 1-5 ratt de ogni sess per gabia. I rats eren alimentads ad libitum cont una dieta de controll purifegada (dieta standard modifegada a eticheta averta, 16 kcal% de grass) o una dieta integrada con propionad de sodi (dieta standard modifegada a eticheta averta, 16 kcal% de grass, contegnuda 5.000 ppm de propionad de sodi). La quantità de propionà de sodi duperà l’era istess a 5.000 mg de PFA/kg de pes alimentar total. Chesta l’è la cuncentraziun püsee volta de PPA apruvada per l’üs cuma conservant alimentar. Per preparar-s a qell studi qì, i rats jent a i henn staits alimentads tute e do i diete per 4 setemane inanz de l'acopiament e i hann segutad per tuta la gravidanza de la diga. I rats fiœi [22 rats, 9 controll (6 mas’c, 3 femine) e 13 PPA (4 mas’c, 9 femine)] inn staits svezzads e pœ hann continuad cond l’istessa dieta dei dighe per 5 mes. I rats fiœi inn staits sacrificads a 5 mes e i so contegnuds fecai intestinal inn staits catads su e inizialment conservads in tub de microcentrifuga de 1,5 ml a -20°C e pœ trasferids ind un congelador a -80°C infina a quand el DNA de l'ospit l'è stait esaurid e i acids nucleeg microbeg inn staits estrats.
L’ADN de l’ospit l’è stà scancelà segond un protocoll mudificà (Charalampus et al., 2019). In curt, el contenù fecal l’è stà trasferì a 500 μl de InhibitEX (Qiagen, Cat#/ID: 19593) e cunservà cungelà. Lavura un massim de 1-2 pellet fecai per estraziun. El contenüu fecal l’è stà pœu omogeneizà mecanicament duperand un pistil de plastica denter del tub per furmar una pasta. Centrifugar i campiun a 10.000 RCF per 5 min o fin quand i campiun sun stà pelletà, e dopu aspirar el süpernatant e risuspend el pellet en 250 μl 1× PBS. Aggiungi 250 μl de soluziun de saponina al 4,4% (TCI, nümer de prudot S0019) al campiun cuma detergent per scioltar i membran celùlar eucariotich. I campiun sun stà mes’cià cun dolcezza fin a vèss lisc e incubà a temperadüra ambient per 10 min. Dopu, per desfà i celùl eucariotich, sun stà giuntà 350 μl de aqua senza nucleasi al campiun, incubà per 30 s e dopu sun stà giuntà 12 μl de NaCl 5 M. I campiun sun stà pœu centrifugà a 6000 RCF per 5 min. Aspirar el süpernatant e risuspend el pellet en 100 μl de PBS 1X. Per scancelà l’ADN del ospit, giuntà 100 μl de tampon HL-SAN (12,8568 g de NaCl, 4 ml de MgCl2 1M, 36 ml de aqua senza nucleasi) e 10 μl de enzima HL-SAN (ArticZymes P/N 70910-202). I campiun sun stà ben mes’cià pipettand e incubà a 37 °C per 30 min a 800 rpm sü un ThermoMixer C EppendorfTM. Dopu l’incubaziun, sun stà centrifugà a 6000 RCF per 3 min e lavà dü volt cun 800 μ0X1l e P001. Per finì, risuspend el pellet en 100 μl de PBS 1X.
L'ADN batereg total l'è stait isolad cont l'utilizar el kit de purificazion de l'ADN jenomeg monarca dei Biolabs de la Nœva Ingletera (Biolabs de la Nœva Ingletera, Ipswich, MA, Cat# T3010L). La procedura operativa standard fornida cunt el kit l’è un pooch mudificà. Incubar e mantegnir aqua senza nucleasi a 60°C prima del funziunament per l’eluziun final. Aggiungi 10 μl de Proteinasi K e 3 μl de RNasi A a ogni campiun. Poeu giuntà 100 μl de tampon de lisi celùlar e mes’cià cun delicatezza. I campiun sun stà pœu incubà en un termomixer EppendorfTM C a 56°C e 1400 rpm per almen 1 ura e fin a 3 o. I campiun incubà sun stà centrifugà a 12.000 RCF per 3 minut e el süpernatant de ogni campiun l’è stà trasferì en un tub de microcentrifuga separà de 1,5 mL che g’haveva denter 400 μL de soluziun de ligam. I tub sun stà pœu vortexà a impuls per 5-10 segund a intervai de 1 segond. Trasferir l’inter contenüu liquid de ogni campiun (circa 600-700 μL) a un cartucc de filter mettuu en un tub de raccòlta a fluss. I tub sun stà centrifugà a 1.000 RCF per 3 minut per cunsentir el ligam inizial del ADN e dopu centrifugà a 12.000 RCF per 1 minut per scancelà el liquid residuo. La culona del campiun l’è stada trasferida en un nœuf tub de raccòlta e dopu lavada dü volt. Per el prim lavagg, giuntà 500 μL de tampon de lavagg a ogni tub. Invertir la tuba 3-5 volt e dopu centrifuga a 12.000 RCF per 1 minut. Eliminar el liquid del tub de raccòlta e mettar ancamò la cartuccia del filter in del stess tub de raccòlta. Per el segond lavagg, giuntà 500 μL de tampon de lavagg al filter senza invertir. I campiun sun stà centrifugà a 12.000 RCF per 1 minut. Trasferir el filter en un tub LoBind® de 1,5 mL e giuntà 100 μL de aqua senza nucleasi prescaldada. I filter sun stà incubà a temperadüra ambient per 1 minut e dopu centrifugà a 12.000 RCF per 1 minut. L’ADN eluì l’è stà cunservà a -80°C.
La cuncentraziun de ADN l’è stada quantificada duperand un fluorometer QubitTM 4.0. L’ADN l’è stà preparà duperand el Kit de volta sensibilità dsDNA 1X QubitTM (Cat. n. Q33231) segond i istruziun del produtur. La distribuzion de la longeza dei ciapell de ADN l’è staita mesurada cont l’utilizar una stazion de nastra AglientTM 4150 o 4200. L’ADN l’è stà preparà duperand i reagent de ADN genomich AgilentTM (cat. n. 5067-5366) e un nastro de schermo del ADN genomich (cat. n. 5067-5365). La preparaziun de la biblioteca l’è stada fada duperand el kit de codifica a barr PCR rapida (SQK-RPB004) segunt i istruziun del produtur. L’ADN l’è stait sequenziad cont l’utilizar un sequenziador Mk1 ONT GridIONTM cont una cellula de fluss Min106D (R 9.4.1). I impostaziun de sequenziament l’eran: chiamada de bas cun volta precisiun, valur q minim de 9, configuraziun del còdech a barr e trim del còdech a barr. I campiun sun stà sequenzià per 72 our, dopu sun stà invià i dati de chiamada de bas per ulterior elaboraziun e analìs.
La lavuraziun bioinfurmatich l’è stada fada duperand metud descrivuu prima (Greenman et al., 2024). I file FASTQ ottegnuu dal sequenziament sun stà dividù en diretori per ogni campiun. Prima del analìs bioinfurmatich, i dat sun stà elaborà duperand el seguent pipeline: prima, i file FASTQ di campiun sun stà giontà insema en un singul file FASTQ. Donca, i letür püsee cuurt de 1000 bp sun stà filtrà duperand Filtlong v. 0,2,1, cun l’ünich parameter mudificà che l’era –luungheza_min 1000 (Wick, 2024). Prima de ulterior filtragg, la qualità de la letura l’è stada cuntrulada duperand NanoPlot v. 1.41.3 cun i parameter seguent: –fastq –grafich punt –N50 -o(De Coster e Rademakers, 2023). I letür sun stà allineà al genoma de riferiment del rat GRCm39 (GCF_000001635.27) duperand minimap2 v.(Lee, 2018). I file de allineament generà sun stà cunvertì en furmat BAM duperand la vista -b di strüment (Danecek e coll., 2021) en strüment v. 1.16.1. I letür minga allineà sun stà pœu identificà duperand la vista samtools -b -f 4, indicand che chesti letür apartenevan no al genoma del ospit. I letür minga allineà sun stà cunvertì ancamò in del furmat FASTQ duperand samtools bam2fq cun parameter predefinì. NanoPlot l’è stà fatt ancamò süi olter letür filtrà duperand i impustaziun descrivuu prima. Dopu el filtragg, i dati metagenomich sun stà assemblà duperand metaflye v. 2.8.2-b1689 cunt i parameter seguent: –nano-crudo-meta (Kolmogorov e olter, 2020). Lassà i olter parameter ai luur valur predefinì. Dopu l’assemblament, i letür filtrà sun stà mapà al assemblament duperand minimap2 e el parameter -ax map-ont l’è stà duperà per generà un file de allineament en furmat SAM. L’assemblament l’è stà prima rafinà duperand racon v. 1.4.20 cunt i parameter seguent: -m 8 -x -6 -g -8 -w 500 -u ( Vaser et al., 2017 ). Dopu che el racon l’è stà cumpletà, l’è stà ulteriorment affinà cun medaka v. 1.7.2, duperand medaka_consesus, cun tüt i parameter però minga el parameter -m lassà ai luur valur predefinì. El parameter -m l’è impostà sü r941_min_hac_g507 per specificà la chimich di celùl de fluss e la chiamada de bas de volta precisiun duperà per i noster dat (nanoporetech/medaka, 2024). I dat filtrà (en seguit indicà cuma dat microbich) e l’assemblament nettà final sun stà duperà per l’analìs sucesiva.
Per la classifegazion tassonomega, i leture e i contig assemblads inn staits classifegads cont l’utilizar Kraken2 v. 2.1.2 ( Wood et al., 2019 ). Generar rispettivament raport e file de output per letür e assemblament. Dupera l’opziun –use-names per analizà letür e assemblé. I opziun –gzip cumpress e –accoppià sun specificà per i segment de letura. L'abundanza relativa dei taxa ind i metajenoma l'è staita stimada cont l'utilizar el Bracken v. 2,8 ( Lu et al., 2017 ). Prima g’hem creà un database kmer che g’ha denter 1000 bas duperand bracken-build cun i parameter seguent: -d-k 35 -l 1000 Una volta costruì, bracken funziuna sü la bas del raport generà de kraken2 e filtra i dat duperand i seguent upziun: -d -I -O-p 1000 -l

Intra lor, P, G o S inn selezionads a segonda del nivell de classifegazion qe l’è analizad. Per minimizzar l’impatt di falsi classificaziun pusitif, l’è stà adutà un limit minim de abundanza relatif de 1e-4 (1/10.000 letür). Prima del analìs statistich, i abundanz relatif ripurtà de Bracken (fraziun_total_lett) sun stà trasfurmà duperand la trasfurmaziun del raport log centrà (CLR) (Aitchison, 1982). El metud CLR l’è stà scelt per la trasformaziun di dat perché l’è invariant sü scäla e sufisent per insema de dat minga spars (Gloor et al., 2017). La trasfurmaziun CLR dupera el lugaritmo natüral. I dati de cuntegg ripurtà de Bracken sun stà nurmalizà duperand l’espresiun log relatif (RLE) (Anders e Huber, 2010). I cifri sun stà generà duperand una cumbinaziun de matplotlib v. 3.7.1, nassuu en mar v. 3.7.2 e lugaritmi sequenziai (Gloor et al., 2017). 0,12,2 e stantanotaziun cuntra 0,5,0 (Hunter, 2007; Waskom, 2021; Charlier e olter, 2022). El raport bacil/bateroid l’è stà calculà per ogni campiun duperand cuntegg baterich nurmalizà. I valur ripurtà en i tabei sun arutundà a 4 cifre decimal. L’indis de diversità de Simpson l’è stà calculà duperand el script alfa_diversità.py furniu in del pachet KrakenTools v. 1.2 (Lu et al., 2022). El raport de Bracken l’è furniu in del script e l’indis Simpson “Si” l’è furniu per el parameter -an. I diferenzi significatif en abundanza sun stà definì cuma diferenzi medi CLR ≥ 1 o ≤ -1. Una diferenza media CLR de ±1 indica un aument de 2,7 volt del abundanza de un tip de campiun. El segn (+/-) indica se el taxon l’è rispettivament püsee abundant in del campiun PPA e in del campiun de cuntrol. La significà l’è stada determinada duperand la prœuva U de Mann-Whitney (Virtanen et al., 2020). Sun stà duperà i mudei statistich v. 0,14 (Benjamini e Hochberg, 1995; Seabold e Perktold, 2010) e l’è stada aplicà la procedüra Benjamini-Hochberg per currègg i test multipli. Un valur-p giüst ≤ 0,05 l’è stà duperà cuma limit per determinar la significà statistich.
L'annotazion jenega e la stima de l'abundanza relativa inn staite faite cont l'utilizar una version modifegada del protocoll descrivud de Maranga et al. (Maranga e olter, 2023). Prim, i contig püsee curt de 500 pb sun stà eliminà de tüt i assemblé duperand SeqKit v. 2.5.1 (Shen et al., 2016). I assemblaj selezionads inn staits pœ combinads ind un pan-metajenoma. I quader de letura avert (ORF) sun stà identificà duperand Prodigal v. 1.0.1 (una versiun parallel de Prodigal v. 2.6.3) cunt i parameter seguent: -d-f gff-i -O-T 24 -p meta -C 10000 (Hyett e olter, 2012; Jaenicke, 2024). I file nucleotideg risultant inn staits pœ filtrads cont l'utilizar el Python per scassar via tuts i jen incomplets. CD-HIT v. 4.8.1 l’è stait pœ drovad per metar insema i jen cont i parameter seguent : cd-hit-est -i -O(Fu et al., 2012). El catalog jeneg miga redondant jenerad l'è stait drovad per stimar l'abundanza jenega e l'annotazion. L'abundanza relativa dei jen l'è staita stimada cont l'utilizar el KMA v. 1,4,9 (Clausen et al., 2018). Prim, crea un file d’indis duperand l’indis KMA cunt i parameter seguent: -i -ODonca, duperand l’indis generà insema ai letür microbioch per ogni campiun cuma descrivuu in de la seziun Pipeline de Bioinfurmatich, KMA l’è stà eseguì cunt i parameter seguent: -i -O-t_dbDopu, el cuntegg di jen l’è stà nurmalizà duperand CLR e l’è stada duperada la class de analìs di compunent principal (PCA) del imprendiment Sci-kit (Pedregosa et al., 2011). L'anotazion jenega prevista l'è staita faita sul catalog jeneg miga redondant cont l'utilizar el script emapper.py de eggNOG v. 2.1.12 e la version 5.0.2 del database eggNOG cont i parameter seguent : -itip CDS -cpu 24 -i– Catalogh di dat–go_prova Minga eletronich – output– Diretori de output–ortologi_destinaziun tüt –valutaziun_ortolog_semenz 0,001 –puntegg_ortolog_semenz 60 –cupertura_de_dumanda 20 –copertina_argument 0 –tradur –sovrascrif –temp_dir(Cantalapiedra e olter, 2021). I resultads KMA inn staits screenads per selezionar jen cont una copertura del modell suficent e l'identitaa del modell (≥ 90%) e l'abundanza (profonditaa ≥ 3). I resultà de prufundità KMA sun stà trasfurmà duperand CLR cuma descrivuu de sora. I resultads del KMA inn staits pœ comparads cont i ID contig de l'annotazion fonzional e dei resultads de classifegazion cont l'utilizar la font contig per ogni jen. Comè cond i taxa, i diferenze significative ind l'abundanza jenega inn staite definide comè jen cont una diferenza media CLR ≥ 1 o ≤ -1, cont un segn (+/-) qe l'indica qe el jen l'era plussee abondant ind i campion PPA o de controll, rispetivament.
I jen inn staits prima gropids segond i identifegador ortolog (KO) de l'Enciclopedia dei jen e dei jenoma de Kyoto (KEGG) asegnads de eggNOG per confrontar l'abundanza de la via jenega. I jen senza knockout o i jen cont multipla knockout inn staits scancellads inanz de l'analisi. L’abundanza media de ogni KO per campiun l’è stada calculada e l’è stada fada un analìs statistich. I jen del metabolism PPA inn staits definids comè qualsessia jen qe l’è stait asegnad una riga ko00640 ind la colona KEGG_Pathway, qe l’indica un rœl ind el metabolism del propionad segond el KEGG. I jen identifegads comè associads a la produzion de PPA inn elencads ind la Tabella Suplementar 1 (Reichardt e coll., 2014; Yang e coll., 2017). Sun stà fatt di test de permutaziun per identificar el metabolism PPA e i jen de produziun che l’eran significativament püsee abundant en ogni tip de campiun. Mil permutazion inn staite faite per ogni jen analizad. Un valur-p de 0,05 l’è stà duperà cuma limit per determinar la significà statistich. I anotazion fonzionai inn staite asegnade ai singoi jen denter de un cluster su la bas dei anotazion dei jen representativ denter del cluster. I taxa associads al metabolism PPA e/o a la produzion de PPA podarissen vesser identifegads col corisponder ai ID contig ind i file de output Kraken2 coi stess ID contig conservads durant l'annotazion fonzional cont l'utilizar eggNOG. La prœuva de significà l’è stada fada duperand la prœuva U de Mann-Whitney descrivuu prima. La curreziun per plü test l’è stada fada duperand la procedüra Benjamini-Hochberg. Un valur-p de ≤ 0,05 l’è stà duperà cuma limit per determinar la significà statistich.
La diversitaa del microbioma intestinal dei rats l’è staita valutada cont l’utilizar l’indix de diversitaa del Simpson. Nissun diferenz significatif l’è stà osservad intra i campiun de cuntrol e PPA en termin de diversità de gener e spècc (valur-p per gener: 0,18, valur-p per spècc: 0,16) (Figura 1). La composizion microbega l’è staita pœ comparada cont l’analisi dei components principal (PCA). La figüra 2 mustra el raggruppament di campiun segond luur fila, indicand che g’heran di diferenzi in de la composiziun di speci di microbiomi intra el PPA e i campiun de cuntrol. Qell raggruppament qì l’era men marcad a nivell de jener, qe al sujeriss qe el PPA al colpiss certs bater (Fig. 1 suplementar).
Figura 1. La diversitaa alfa dei jener e la composizion dei spece del microbioma intestinal del rat. I grafich a scatola che mustran i indici de diversità Simpson di jener (A) e di spècc (B) en PPA e en campiun de cuntrol. La significà l’è stada determinada duperand el test U de Mann-Whitney e la curreziun multipla l’è stada fada duperand la procedüra Benjamini-Hochberg. ns, el valur-p l’era minga significatif (p>0,05).
Figura 2. Resultads de l'analisi dei components principal de la composizion del microbioma intestinal del rat a nivell de speça. El grafich del analìs di compunent principal mustra la distribuziun di campiun intra i luur primi dü compunent principal. I culur indican el tip de campiun: i ratt espost al PPA sun viola e i ratt cuntrol sun giall. I compunent principal 1 e 2 sun tratà rispettivament sül ass x e sü l’ass y e sun espress cuma luur raport de varianza spiegà.
Duperant i dati de cuntegg trasfurmà RLE, l’è stada osservà una diminuziun significativa del raport median Bateroidet/Bacilli in di ratt cuntrol e PPA (cuntrol: 9,66, PPA: 3,02; valur-p = 0,0011). Chesta diferenza l’era dovüda a una magiur abundanza de Bateroid en ratt PPA rispett ai cuntrol, anca se la diferenza l’era minga significativa (CLR media del cuntrol: 5,51, CLR media PPA: 6,62; valur-p = 0,054), menter l’abundanza de Bateroid l’era simil (CLR media del cuntrol7, PLR6 media:0.7; valor-p = 0,18).
L'analisi de l'abundanza de member tassonomeg del microbioma intestinal l'ha rivelad qe 1 phylum e 77 spece eren diferents signifegadivament intra i campion PPA e controll (Tabela suplementar 2). L’abundanza de 59 spècc en campiun PPA l’era significativament superiur a chela en campiun de cuntrol, menter l’abundanza de sultant 16 spècc en campiun de cuntrol l’era superiur a chela en campiun PPA (Figura 3).
Figura 3. Abundanza diferenzial de taxa ind el microbioma intestinal dei rats PPA e de controll. I parcel di vulcan mustran di diferenzi in del abundanza di gener (A) o di spècc (B) intra PPA e campiun de cuntrol. I ponts gris indiqen no una diferenza significativa ind l'abundanza dei taxa. I punt culurà indican diferenzi significatif en abundanza (valur-p ≤ 0,05). I 20 taxa püsee volt cun i diferenzi püsee grand en abundanza intra i tip de campiun sun mustrà rispettivament en ross e en blu ciair (campiun de cuntrol e PPA). I punt giall e viola l’eran almen 2,7 volt püsee abundant in di campiun de cuntrol o PPA rispett ai cuntrol. I punt neger rapresentan taxa cun abundanza significativament diferent, cun diferenzi medi CLR intra -1 e 1. I valur P sun stà calculà duperand el test U de Mann-Whitney e currètt per plü test duperand la procedüra Benjamini-Hochberg. I diferenzi CLR medi gras indican di diferenzi significatif en abundanza.
Dopu avegh analizà la composiziun microbioch intestinal, g’hem fatt un anotaziun funziunal del microbioma. Dopu avegh filtrà i jen de basa qualità, sun stà identificà un total de 378.355 jen ünich en tüt i campiun. L’abundanza trasfurmada de chesti jen l’è stada duperada per l’analìs di compunent principal (PCA) e i resultà g’han mustrà un volt grad de raggruppament di tip de campiun basà süi luur profil funziunai (Figura 4).
Figura 4. I resultads del PCA cont l’utilizar el profil fonzional del microbioma intestinal del rat. El grafich PCA mustra la distribuziun di campiun intra i luur primi dü compunent principai. I culur indican el tip de campiun: i ratt espost al PPA sun viola e i ratt cuntrol sun giall. I compunent principal 1 e 2 sun tratà rispettivament sül ass x e sü l’ass y e sun espress cuma luur raport de varianza spiegà.
Dopu g’hem esaminà l’abundanza di knockout KEGG en diferenti tip de campiun. Sun stà identificà un total de 3648 knockout ünich, di cui 196 l’eran significativament püsee abundant en i campiun de cuntrol e 106 l’eran püsee abundant en i campiun PPA (Figura 5). Un total de 145 jen sun stà rilevà en campiun de cuntrol e 61 jen en campiun PPA, cun abundanza significativament diferent. I vie ligà al metabolism di lipid e aminozucher sun stà significativament püsee richi en campiun PPA (Tabela suplementar 3). I percors ligà al metabolism del azot e ai sistèm de relè de solfar sun stà significativament püsee richi in di campiun de cuntrol (Tabela suplementar 3). L’abundanza di jen ligà al metabolism de aminozucher/nucleotid (ko:K21279) e al metabolism del fosfat de inositol (ko:K07291) l’era significativament magiur en i campiun PPA (Figura 5). I campiun de cuntrol g’havevan significativament püsee de jen ligà al metabolism del benzoat (ko:K22270), al metabolism del azot (ko:K00368) e a la glicolisi/gluconeogenesi (ko:K00131) (Figura 5).
Fig. 5. Abundanza diferenzial de KO ind el microbioma intestinal dei rats PPA e de controll. La trama del vulcan rapresenta i diferenzi in del abundanza di grupp funziunai (KO). I punt gris indican KO induè l’abundanza l’era minga significativament diferent intra i tip de campiun (valur-p > 0,05). I punt culurà indican diferenzi significatif en abundanza (valur-p ≤ 0,05). I 20 KO cun i diferenzi püsee grand de abundanza intra i tip de campiun sun mustrà rispettivament en ross e blu ciair, curispundent ai campiun de cuntrol e PPA. I punt giall e viola indican KO che l’eran rispettivament almen 2,7 volt püsee abundant in di campiun de cuntrol e PPA. I punt neger indican KO cun abundanza significativament diferent, cun diferenzi medi CLR intra -1 e 1. I valur P sun stà calculà duperand el test U de Mann-Whitney e agiustà per plü cunfrunt duperand la procedüra Benjamini-Hochberg. NaN l’indica qe el KO al fa part no de un percors in KEGG. I valur di diferenzi CLR medi en gras indican di diferenzi significatif en abundanza. Per informazion detaiade sui percors ai quai partegnen i KO elencads, varda la Tabella Suplementar 3.
Intra i jen anotads, 1601 jen g’haveven abundanze signifegadivament diferente intra i jener de campion (p ≤ 0,05), cont ogni jen qe l’era almanc 2,7 vœlte plussee abundant. De chesti jen, 4 jen l’eran püsee abondant en i campiun de cuntrol e 1597 jen l’eran püsee abondant en i campiun PPA. Cuma el PPA g’ha proprietà antimicrobich, g’hem esaminà l’abundanza del metabolism del PPA e di jen de produziun intra i tip de campiun. Intra i 1332 jen ligà al metabolism PPA, 27 jen l’eran significativament püsee abondant en i campiun de cuntrol e 12 jen l’eran püsee abondant en i campiun PPA. Intra i 223 jen ligads a la produzion de PPA, 1 jen l’era significativament plussee abondant ind i campion de PPA. La figura 6A la dimustra ancamò l’abundanza magiur di jen coinvolt in del metabolism PPA, cunt un’abundanza significativament magiur en i campiun de cuntrol e grandi dimensiun del effet, menter la figüra 6B mett en evidenza i singul jen cunt un’abundanza significativament magiur osservada en i campiun PPA.
Fig. 6. Abundanza diferenzial de jen ligads a la PPA ind el microbioma intestinal del rat. I trame dei vulcan rapresenten i diferenze ind l’abundanza de jen associads a’l metabolism del PPA (A) e a la produzion de PPA (B). I punt gris indican jen induè l’abundanza l’era minga significativament diferent intra i tip de campiun (valur-p > 0,05). I punt culurà indican diferenzi significatif en abundanza (valur-p ≤ 0,05). I 20 jen cont i diferenze plussee grande de abundanza inn mostrads rispetivament in ross e in blu ciar (campion de controll e PPA). L’abundanza de punt giall e viola l’era almen 2,7 volt magiur en i campiun de cuntrol e PPA rispett ai campiun de cuntrol. I punt neger rapresentan jen cont abundanza signifegadivament diferenta, cont diferenze medie CLR intra -1 e 1. I valor P inn staits calcolads cont l'utilizar el test U de Mann-Whitney e coretts per plussee confront cont l'utilizar la procedura Benjamini-Hochberg. I jen corisponden ai jen representativ ind el catalog dei jen miga redondants. I nom jeneg consisten del simbol KEGG qe al denota un jen KO. I diferenzi CLR medi gras indican abundanza significativament diferent. Un tratin (-) l'indica qe g'è no un simbol per el jen ind el database KEGG.
I taxa coi jen ligads al metabolism e/o a la produzion del PPA inn staits identifegads col corisponder l'identitaa tassonomega dei contig cont l'ID contig del jen. A nivell de jener, l'è stait trovad qe 130 jener g'haveven jen ligads a'l metabolism del PPA e 61 jener inn staits trovads qe g'haveven jen ligads a la produzion de PPA (Tabella suplementar 4). A bon cunt, nissun jener l'ha mostrad diferenze significative ind l'abundanza (p > 0,05).
A nivell de speça, l'è stait trovad qe 144 spece baterege g'hann jen associads a'l metabolism del PPA e 68 spece baterege inn staite trovade qe g'hann jen associads a la produzion de PPA (Tabella suplementar 5). Intra i metabolizatur PPA, vòtt bater g’han mustrà aument significatif del abundanza intra i tip de campiun e tüt g’han mustrà cambiament significatif en effet (Tabela suplementar 6). Tüt i metabolizatur PPA identificà cun diferenzi significatif en abundanza l’eran püsee abundant en i campiun PPA. La classifegazion a nivell de spece l'ha rivelad representants de jener qe eren miga diferents signifegadivament intra i jener de campion, comprese diverse spece de Bateroid e Ruminococ, e anca Duncania dubois, Mixobater enterega, Monococ pettinoliteg e Alcalijen polimorf. Intra i bater che produsen PPA, quater bater g’han mustrà di diferenzi significatif en abundanza intra i tip de campiun. I spece cont diferenze significative ind l'abundanza includeven i bateroid nœv, el Duncania dubois, el mixobater enteritid e el ruminococc bovin.
En chestu stüdi, g’hem esaminà i effet del esposiziun al PPA sül microbiota intestinal di ratt. El PPA al pœl provocar resposts diferente ind i bater perqè l'è prodot de certe spece, drovad comè font de mangiar de oltre spece, o al g'ha efets antimicrobeg. Donca, la soa jonta a l'ambient intestinal a travers dei integrazion dietege la pœl haver-g efets diferents a segonda de la toleranza, de la suscetibilitaa e de l'abilitaa de utilizar-l comè font de nutrizion. I spece baterege sensibil pœden vesser eliminade e sostituide de qei qe inn plussee resistente a'l PPA o bon de utilizar-l comè font de mangiar, col portar a cambiaments ind la composizion del microbiota intestinal. I noster resultads hann rivelad diferenze significative ind la composizion microbega ma nissun efet su la diversitaa microbega complessiva. I efet plussee grands inn staits osservads a nivell de speça, cont plussee de 70 taxa significativament diferents in abundanza intra i campiun PPA e controll (Tabela suplementar 2). Un’oltra valutaziun de la composiziun di campiun espost al PPA g’ha rivelà una magiur eterogeneità di spècc microbich rispett ai campiun minga espost, sugerind che el PPA pœu mejorar i carateristich de cressita baterich e limitar i populaziun baterich che pœden soravif en ambient rich a PPA. Donca, el PPA al pœl indur seletivament dei cambiaments plutost qe causar una distruzion difonduda de la diversitaa del microbiota intestinal.
I conservants alimentar comè el PPA inn staits demostrads in precedenza per alterar l'abundanza de components del microbioma intestinal senza influenzar la diversitaa complessiva (Nagpal et al., 2021). Chichinscì, hem osservad i diferenze plussee marcante intra i spece dei Bateroides denter del phylum dei Bateroides (precedentement cognossuds comè Bateroides), qe eren staits signifegadivament arriqids ind i rats esposts a'l PPA. L'aument de l'abundanza dei spece de Bacteroids l'è associad cont un'aument de la degradazion del muco, qe la pœl aumentar el ris'c de infezion e favorir l'inflamazion (Cornick e coll., 2015; Desai e coll., 2016; Penzol e coll., 2019). Un stüdi g’ha descuvert che i ratt maschi neonatai tratà cun Bacteroides fragilis mustravan cumpurtament sociai che regordan el disturb del spettru autistich (TSA) (Carmel et al., 2023), e olter stüdi g’han mustrà che i spècc de Bacteroides pœden alterar l’atività imunitaria e purtar a cardiopazia autoimun. 2019). I spece qe partegnen ai jener Ruminococ, Prevotella e Parabateroid inn staite anca aumentade in manera significativa ind i rats esposts a’l PPA (Coretti et al., 2018). Certi spece de Ruminococc inn associade a malatie comè la malatia de Crohn a travers la produzion de citoqine proinfiamatrix (Henke et al., 2019), inscambi i spece de Prevotella comè el Prevotella uman inn associade a malatie metabolege comè l'ipertension, la sensibilitaa a l'insulina. 2017). Finalment, hem descovert qe el raport intra i Bateroid (precedentement cognossuds comè Firmicuts) e i Bateroid l'era signifegadivament plussee bass ind i rats esposts a'l PPA qe ind i rats controll a causa de un'abundanza total plussee volta de spece de Bateroid. Chestu raport l’è stà dimustrà prima cuma un indicadur impurtant del omeostasi intestinal e i disturbi en chestu raport sun stà asocià a vari stat de malatia (Turpin e coll., 2016; Takezawa e coll., 2021; An e coll., 2023), anca i malatie infiammatori intestinal (Stov,20). Insema, i spece del phylum Bacteroidets paren vesser colpide plussee fortament de l'elevada PPA dietega. Chestu pœu vèss dovüu a una magiur toleranza al PPA o a la capacità de duperà el PPA cuma funt d’energia, che s’è dimustrà vèss vera per almen una spècc, Hoylesella enocea (Hitch et al., 2022). In alternativa, l'esposizion materna al PPA la pœl meiorar el desvilup fetal col render l'intestin de la projenia del rat plussee suscetibel a la colonizazion dei Bacteroidets; però, el noster pruget de stüdi g’ha minga cunsentì tal valutaziun.
La valutazion del contenut metajenomeg l’ha rivelad diferenze significative ind l’abundanza de jen associads a’l metabolism e a la produzion del PPA, cont i rats esposts a’l PPA qe mostraven una plussee volta abundanza de jen responsabel de la produzion de PPA, inscambi i rats miga esposts a’l PPA mostraven una plussee volta abundanza de jen responsabel del metabolism de PAA (Fig.6). Qei resultads qì sujerissen qe l'efet del PPA su la composizion microbega al pœl miga vesser dovud domà a'l so utilizazion, altriment l'abundanza de jen associads a'l metabolism del PPA la dovariss haver mostrad una abundanza plussee volta ind el microbioma intestinal dei rats esposts a'l PPA. Una spiegazion l'è qe el PPA al media l'abundanza baterega principalment a travers i so efets antimicrobeg plutost qe a travers el so utilizazion dei bater comè nutrient. I stüdi precedent g’han mustrà che el PPA inibiss la cressita del Salmonella Tifimurium en mod dipendent de la dosi (Jacobson et al., 2018). L'esposizion a concentrazion plussee volte de PPA la pœl selezionar per i bater qe inn resistents ai so proprietaa antimicrobege e pœden miga vesser necessariament bon de metabolizar-l o produr-l. Per esempi, diverse spece de Parabateroid hann mostrad un'abundanza significativament plussee volta ind i campion de PPA, ma nissun jen ligad al metabolism o a la produzion de PPA l'è stait rilevad (Tabei suplementar 2, 4 e 5). De soraplu, la produzion de PPA comè sotaprodot de la fermentazion l’è ampiament distribuida intra vari bater (Gonzalez-Garcia et al., 2017). Una magiur diversità baterich pœu vèss la rason per la magiur abundanza de jen ligà al metabolism PPA en i campiun de cuntrol (Averina et al., 2020). De soraplu, domà el 27 (2,14%) dei 1332 jen l’è stait prevedud de vesser jen associads esclusivament col metabolism PPA. Tants jen associads a'l metabolism del PPA inn coinvoljuds anca in oltre vie metabolege. Chestu dimustra ancamò che l’abundanza di jen coinvolt in del metabolism del PPA l’era magiur en i campiun de cuntrol; qei jen qì pœden fonzionar ind i vie qe i risulten no ind l'utilizazion o la formazion del PPA comè sotaprodot. En chestu cas, sultant un jen asocià a la generaziun PPA g’ha mustrà di diferenzi significatif en abundanza intra i tip de campiun. A diferenza dei jen associads a'l metabolism del PPA, i jen marcador per la produzion del PPA inn staits selezionads perqè inn diretament coinvoljuds ind la via baterega per la produzion del PPA. Ind i rats esposts a'l PPA, l'è stait trovad qe tute i spece hann aumentad signifegadivament l'abundanza e la capacitaa de produr PPA. Chestu suporta la previsiun che i PPA seleziunarian i produtur de PPA e donca preveden che la capacità de produziun de PPA aumentaria. A bon cunt, l'abundanza jenega l'è miga necessariament correlada cont l'espression jenega; donca, anca se l’abundanza de jen asocià al metabolism PPA l’è magiur en i campiun de cuntrol, el tass de espresiun pœu vèss diferent (Shi et al., 2014). Per confermar la relazion intra la prevalenza dei jen qe produx PPA e la produzion de PPA, a inn necessari studi su l'espression dei jen coinvoljuds ind la produzion de PPA.
L'annotazion fonzional del PPA e dei metajenoma de controll l'ha rivelad una quai diferenza. L’analis PCA del contenüu genich g’ha rivelà di cluster discrét intra PPA e campiun de cuntrol (Figura 5). El raggruppament denter del campiun g’ha rivelà che el contenüu del gen de cuntrol l’era püsee divers, menter i campiun PPA se raggruppavan insema. L'agrupament per el contenut jeneg l'era comparabel a'l raggruppament per la composizion dei spece. Donca, i diferenze ind l'abundanza dei vie inn coerente coi cambiaments ind l'abundanza de spece e cep specifege denter de lor. En i campiun PPA, dü vie cunt un’abundanza significativament magiur l’eran ligà al metabolism del zücher amino/nucleotid (ko: K21279) e a plü vie de metabolism lipidich (ko: K00647, ko: K03801; Tabela suplementar 3). I jen associads a ko:K21279 inn cognossuds per vesser associads a'l jener Bacteroides, vun dei jener cont un numer de spece significativament plussee volt ind i campion PPA. Qell enzima qì al pœl scampar la resposta imunitaria cont l'esprim polisaccarids capsular (Wang et al., 2008). Quest al pœl spiegar l'aument dei Bacteroidets osservads ind i rats esposts a'l PPA. Chestu cumpleta l’aument de la sintès di acid grass osservada in del microbioma PPA. I bater drœven la via FASIIko:K00647 (fabB) per produr acids grass, qe pœden influenzar i vie metabolege de l'ospit (Yao e Rock, 2015; Johnson et al., 2020), e i cambiaments ind el metabolism dei lipids pœden jogar una part ind el neurosvilup (Yu20 et al., 20). Un olter percors che mustrava un’abundanza aumentada en i campiun PPA l’era la biosintès di ormon steroid (ko:K12343). G’è una prœva cressenta qe la g’è una relazion inversa intra l’abilitaa del microbiota intestinal de influenzar i nivei ormonai e de vesser influenzad dei ormon, insì qe i nivei elevads de steroid pœden haver-g conseguenze sanitarie a vall (Tetel et al., 2018).
Chestu stüdi l’è minga senza limitaziun e cunsideraziun. Una distinzion importanta l’è qe hem miga fait dei valutazion fisiolojege dei animai. Donca, l’è miga possibel concluder diretament se i cambiaments ind el microbioma inn associads a qualsessia malatia. Un'oltra considerazion l'è qe i rats in qell studi qì inn staits alimentads cond l'istessa dieta dei so mare. I stüdi futur pœden determinar se el passagg de una dieta ricca de PPA a una dieta senza PPA mejora i sò efet sul microbioma. Una limitaziun del noster stüdi, cuma tanti olter, l’è la dimensiun limitada del campiun. Anca se pœden vèss tirà di conclusiun valid, una dimensiun del campiun püsee grand furniss un podè statistich magiur quand se analizan i resultà. Sem anca prudent a tirar conclusiun sü un’asociaziun intra i cambiament in del microbioma intestinal e qual-sa-vöör malatia (Yap et al., 2021). I fator de confondiment, intra quei l'etaa, el jener e la dieta, pœden influenzar signifegadivament la composizion dei microrganism. Chesti fatur pœden spiegar i incunsistenz osservad in de la leteratüra riguardant l’asociaziun del microbioma intestinal cun maladì cumpless (Johnson e coll., 2019; Lagod e Naser, 2023). Per esempi, i member del jener Bacteroidets hann demostrad de vesser aumentads o diminuids ind i animai e ind i vesser uman cont TSA (Angelis et al., 2013; Kushak et al., 2017). Inscì, i stüdi sü la composiziun intestinal en pazient cun malatie infiammatorie intestinal g’han truvà aument e diminuziun in di stess taxa (Walters e olter, 2014; Forbes e olter, 2018; Upadhyay e olter, 2023). Per limità l’impatt del pregiudizi de gener, g’hem cercà de garantir l’istess rapresentaziun di sess inscì che i diferenzi l’eran guidà de la dieta. Una sfida de l'annotazion fonzional l'è la rimozion dei sequenze jenege redondante. El noster metod de raggruppament jeneg al necessita del 95% de identitaa de sequenza e de l'85% de someianza de la longeza, tant'mè una copertura de allineament del 90% per eliminar el fals raggrupament. Però, en quai cas, g’hem osservà COG cunt i stess anotaziun (par esempi, MUT) (Fig. 6). A inn necessari oltr studi per determinar se qei ortolog qì inn distints, associads a jener specifeg, o se questa l'è una limitazion de l'aproç de clustering jeneg. Un olter limit del anotaziun funziunal l’è la putenzial clasificaziun sbajada; el jen batereg mmdA l'è un enzima cognossud coinvolt ind la sintesi del propionad, ma el KEGG al l'associa no cont la via metabolega del propionad. Al contrari, i ortolog scpB e mmcD inn imparentads. El grand numer de jen senza knockout designads al pœl resultar ind una inabilitaa de identifegar i jen ligads a la PPA quand qe se valuta l'abundanza jenega. I studi futur beneficiarann ​​de l'analisi del metatrascritom, qe la pœl fornir una comprension plussee profonda dei carateristege fonzionai del microbiota intestinal e collegar l'espression jenega ai potenziai efets a vall. Per i studi qe coinvoljen specifeg disturb del neurosvilup o malatie inflamatorie intestinal, i valutazion fisiolojege e comportamentai dei animai inn necessarie per collegar i cambiaments ind la composizion del microbioma a qei disturb qì. I studi adizionai qe trapianten el microbioma intestinal ind i rats senza jermen sarissen anca utii per determinar se el microbioma l'è un condutor o una carateristega de la malatia.
In sintesi, hem demostrad qe el PPA dieteg al ajiss comè un fator ind l’alterazion de la composizion del microbiota intestinal. El PPA l’è un conservant apruvà de la FDA che se truva ampiament en vari aliment che, dopu un’esposiziun a luungh termin, pœu purtà a la distruziun de la nurmal flòra intestinal. A’l hem trovad dei cambiaments ind l'abundanza de divers bater, qe al sujeriss qe el PPA al pœl influenzar la composizion del microbiota intestinal. I cambiaments ind el microbiota pœden portar a cambiaments ind i nivei de certe vie metabolege, qe pœden portar a cambiaments fisiolojeg qe inn relevants per la salut de l'ospit. Sun necessari olter stüdi per determinar se i efet del PPA dietetich sü la composiziun microbega pœden purtà a disbiosi o olter malatie. Chestu stüdi mett i bas per i stüdi futur sü cuma i effet del PPA sü la composiziun intestinal pœden avegh un impatt sü la salud del òmm.
I insema de dat presentà en chestu stüdi sun dispunibel en di archivi online. El nomm del archivi e el nümer de adesiun sun: PRJNA1092431.
Chestu stüdi süi animai l’è stà apruvà del Cumitè istituziunal per la cura e l’üs di animai del Università de la Florida Central (UCF-IACUC) (Nümer del permess de üs di animai: PROTO202000002). Qest studi ‘l é conform a i lex, i regolaments e i requisits istituzionai locai.
NG: Cuncettualizaziun, curaziun di dat, analìs furmal, indagen, metodologia, software, visualizaziun, scritüra (bozza uriginal), scritüra (revisiun e modifica). LA: Cuncettualizzaziun, curaziun di dat, metodologia, risurs, scritüra (revisiun e modifica). SH: Analis furmal, Software, Scritüra (revisiun e modifica). SA: Indagin, Scrittura (revision e modifica). Giudice Capo: Indagine, Scritura (revisione e modifica). SN: Cuncettualizzaziun, Amministraziun del pruget, Risurs, Supervisiun, Scrittüra (revisiun e modifica). TA: Cuncettualizzaziun, Amministraziun del pruget, Supervisiun, Scritüra (revisiun e modifica).
I autur g’han dichiarà de avegh minga ricevü un sustegn finanziari per la ricerca, l’autorità e/o la publicaziun de chestu articul.
I autor a i dixen qe la ricerca ‘l é staita faita in assenza de relazion comerciai o finanziarie qe i pœderian vesser interpretade coma un potenzial conflit de interess. minga aplicabil.
Tüt i opiniun espress en chestu articul sun sultant quei di autur e rifleten minga per forza i opiniun di luur istituziun, editur, editur o revisur. Qual-sa-vöör prudot valutà en chestu articul, o qual-sa-vöör rivendicaziun fatt di luur produtur, sun minga garantì o suportà del editur.
El material suplementar per chestu articul pœu vèss truvà en linea:
Abdelli LS, Samsam A, Nasser SA (2019). L’acid propioneg l’indux la gliosi e la neuroinflamazion cont la regolazion de la via PTEN/AKT ind i disturb del spetri autisteg. Raport scientifich 9, 8824-8824. doi: 10,1038/s41598-019-45348-z
Aitchison, J. (1982). Analis statistich di dat de composiziun. JR Stat Soc Ser B Metodol. 44, 139-160. Doi: 10.1111/j.2517-6161.1982.tb01195.x
Ahn J, Kwon H, Kim YJ (2023). El raport Firmicut/Bateroid cuma fatur de risc per el cancher al sen. Rivista de medisina clinich, 12, 2216.
Anders S., Huber W. (2010). Analis de espresiun diferenzial di dat de cuntegg de sequenz. Nat Prev. 1-1, 1-10. doi: 10.1038/npre.2010.4282.1
Angelis, MD, Piccolo, M., Vannini, L., Siragusa, S., Giacomo, AD, Serrazanetti, DI, et al. (2013). El microbiota fecal e el metaboloma ind i fiœi cont autism e disturb del desvilup pervasiv miga specifegads in oltra manera. PloS Un 8, e76993. doi: 10,1371/rivista.pone.0076993
Averina OV, Kovtun AS, Polyakova SI, Savilova AM, Rebrikov DV, Danilenko VN (2020). Carateristich neurometaboleg batereg del microbiota intestinal ind i fiœi picinin cont disturb del spetri autisteg. Rivista de microbiologia medich 69, 558-571. doi: 10,1099/jmm.0,001178
Baquero F., Nombela K. (2012). El microbioma comè organ uman. Microbiologia clinega e infezion 18, 2-4. doi: 10.1111/j.1469-0691.2012.03916.x
Baur T., Dürre P. (2023). Nœve informazion su la fisiolojia dei bater produtor de acid propioneg : Anaerotign propionic e Anaerotign neopropionic (vècc Clostridi propionic e Clostridi neopropionic). Micrurganism 11, 685. doi: 10,3390/micrurganism11030685
Bazer FW, Spencer TE, Wu G, Cudd TA, Meininger SJ (2004). Nutriziun materna e svilupp fetal. J Nutr. 134, 2169-2172. doi: 10.1093/gion/134.9.2169
Benjamini, Y. e Hochberg, J. (1995). Cuntrular el tass fals pusitif: un aprocc prategh e eficient a plü test. JR Stat Soc Ser B Metodol. 57, 289-300. doi: 10.1111/j.2517-6161.1995.tb02031.x