Prima che i malatie g’havarian distrutt circa 3 miliard o püsee de malatie, chestu alber g’ha vuttà a costruir un’America industrializada. Par restaurar la lor gloria perduda, pœdem vesser necessari abraçar e riparar la natura.
In del 1989, Herbert Darling g’ha ricevü una telefonada: un caciatur g’ha dit che g’haveva incuntrà un volt castagn american in de la proprietà de Darling in de la vall de Zor in del ucident de New York. Darling saveva che i castagn l’eran una volta un di arbur püsee impurtant de la zona. El saveva anca qe un fong mortal l’ha asquas desfà la speça per plussee de un secol e mez. Quand g’ha sentì el raport del caciatur che g’haveva vist una castagna viva, el tronc de la castagna l’era luungh dü pè e rivava a un edifiz de ciinch plani, g’haveva di dùbi. “Sö minga segür se credi che el sa cosa l’è,” l’ha dit Darling.
Quand Darling g’ha truvà l’arbur, l’era cuma vardar una figüra mitich. Lü l’ha dit: “L’era inscì facil e perfet per fac un esempi, l’era fantastic.” Ma Darling g’ha anca vist che l’arbur l’era drée a morì. Fin dal principi del 1900, l’è stà colpì del stess epidemia, che se pensa che g’ha causà 3 miliard o püsee de mort per chesti malatie. Chesta l’è la prima malatia trasmetüda del òmm che destrugg principalment i alber in de la stòria muderna. Darling g’ha pensà che, se pudeva minga salvà chel alber, g’havaria almen salvà i sò sèm. G’he sultant un prublema: l’arbur l’è minga drée a fàr nient perché g’he sun minga olter castagn visin che pœden impollinarlo.
El Darling l’è un injegner qe al drova i metods de l’injegner per resolver i problema. El giugn dopu, quand i fiur giall pallid l’eran spantegà sül baldachin verd del alber, Darling g’ha impienì i muniziun cun polvar, che l’era stada ciapada di fiur maschi de un olter castagn che g’haveva imparà, e l’è ndada a nord. G’ha duperà un’ura e mezz. L’ha tirà l’arbur dal elicottero afittà. (El gestiss una cümpagnia de costruziun de sucess che la pœu permetess de stravaganz.) Chestu sforz l’è fallì. L’ànn sucesiv, Darling l’ha pruà anca mò. Qesta vœlta, luu e ‘l sœ fiœl i hann trascinad i impalcadure fina a i castagn in su la cima de la collina e i hann fait su una plataforma volta 25 meter in plu de do semane. El me car l’è salì sü el baldachin e l’ha fregà i fiur cunt i fiur che parevan di vermen sü un olter castagn.
Chela autunn, i ramm del alber de Darling g’han purtà di bave recuvert de spini verd. Chesti spini l’eran inscì gross e affilà che se pudevan confonder cunt i cactus. El raccòlt l’è minga volt, g’he sun circa 100 nöcc, ma Darling g’ha piantà quaivun e g’ha stabilì la speranza. Lù e un amis g’han anca cuntattà Charles Maynard e William Powell, dü genetist di arbur a la Scœula de scienzi ambientai e forestal del Università statal de New York a Siracusa (Chuck e Bill sun mort). Recentement g’han cumincià un pruget de ricerca süi castagn cunt un bas budget lì. Darling g’ha dà di castagn e g’ha dumandà ai scienzià se pudevan duperà per purtal indrée. Darling l’ha dit: “Quest chi par vess una gran ròba.” “Tutt i Stat Ünì uriental.” Però, quai an dopu, el sò alber l’è mort.
Da quand i europei han cüminciad a stabilìs in del Nord America, la storia di foreste del cuntinent l’è stada una perdita. Però, la proposta de Darling l’è incœu cunsiderada di tanti gent cuma una di oportunidà püsee prometent per cumincià a rivedè la storia: al principi de chest an, la Templeton World Charity Foundation g’ha mettü el prüget de Maynard e Powell g’ha dà la magiur part de la sò storia e chestu sforz l’è stà bon de desfà un operaziun sü scäla piscinina che g’ha custà püsee de 3 miliun de dolar. L’è stad el regal pusè grand che l’è mai stad dunad a l’università. La recerca dei jenetista la obliga i ecologista a far front a la prospetiva ind una manera nœva e dei vœlte incomoda, qe reparar el mond natural al vœl miga dir per forza tornar a un Garden de l’Eden intat. Putost, al pœl significar abraçar el rœl qe hem pres : l’injegner de tut, compresa la natura.
I fœui del castagn sun luungh e dentà e paren dü piscinin lam de sega verd culegà schiena a schiena a la vena central de la fœuja. A un’estremità, dü fœui sun cùlegà a un stel. A l’oltra estremità, furman una ponta afilada, che l’è despess piegada en lat. Qesta forma inspetada la taja travers i dune verde e de sabbla ind ol bosc e i incredibei fantasie dei escursionista i hann ciapad l'atenzion de la jent, regordand ol lor viagg travers la foresta qe una vœlta la g’heva tant arbor potents.
Sultant cun la leteratüra e la memoria pœden cumprender cumpletament chesti arbur. Lucille Griffin, diretris esecutiva de la Fondaziun American Collaborator del Castagn, una volta g’ha scrivü che lì se vedarà di castagn inscì ricc che en primavera, i fiur cremus e linear sül alber “cuma i onde schiumos che se rullavan giò per la culina”, purtand ai ricurd del pàgrand. In del autun, l’arbur esplodarà ancamò, chesta volta cun di sbave spinosi che quattan sü la dolcezza. “Quand i castagn eran maduri, g’ho impilà mezz bushel in inverno”, l’ha scrivü Thoreau in “Walden”. “In quella stagiün chi, l’era tant bell vagabondà in de la foresta di castagn a Lincoln in qui temp chi.”
I castagn sun affidabil. A diferenza di querc che fan cadè sultant i ghiande en quai an, i castagn produsen un grand nümer de cültür de nöcc ogni autun. I castagn sun anca facil da digerì: se pœden sbucià e magnà un crud. (Pruvà a duperà ghiande riche de tannini - o fàl minga.) Tüt mangian i castagn: cervo, sciuri, ors, usèll, òmm. I paisan lassen andà i luur porcei e se grassen in de la foresta. Durant Natal, i tren pien de castagn rullavan di muntagn a la cità. Sì, sun stà brüsà del falò. “Se dis che en quai sit, i agricultur ottenen püsee de früt de la vendit di castagn che tüt i olter prudott agricul”, g’ha dì William L. Bray, el prim degan de la scœula indué Maynard e Powell g’han lavurà dopu. Scrivü in del 1915. L’è l’arbur del popul, che la magiur part cress in de la foresta.
Forniss anca püsee de sultant magnà. I castagn pœden volzar sü fin a 120 pè e i primi 50 pè sun minga disturbà di ram o di nœud. Chestu l’è el sogn di taglialegn. Anca se l’è minga né el legn püsee bel né el legn püsee fort, cress rapidament, soratüt quand che regermina dopu vèss tajà e se putrefa minga. Cuma la durabilità di ligam de la ferruvia e di pali del telefon g’ha superà l’estetica, Castagn g’ha vuttà a costruir un’America industrializada. Miliardi de granai, cabin e ges fatt de castagn sun ancamò in pè; un autur in del 1915 g’ha stimà che chesta l’era la spècc de arbur püsee tajada en i Stat Ünì.
In de la magiur part del est, i arbur van del Mississippi al Maine e de la còsta atlantich al fiùmm Mississippi, anca i castagn sun un di luur. Ma in di Apalachi, l’era un grand alber. Miliard de castagn viven sü chesti muntagn.
L’è giüst che el Fusarium wilt l’è cumpars per la prima volta a New York, che l’è l’entrada per tanti american. Ind ol 1904, una strana infezion ‘l é staita descuverta in su la corteça de un castagn in via de estinzion ind ol zoo dol Bronx. I ricercadur g’han determinà rapidament che el fungh che g’ha causà la pustida baterich (püsee tard ciamà Cryphonectria parasitica) l’è rivà süi arbur giapunes impurtà già in del 1876. (De solet g’he un ritardo de temp intra l’introduziun de una spècc e la descuverta de prublem ovie.)
Prest la gent de diferent stat g’ha segnalà che i arbur l’eran drée a morì. In del 1906 William A. Murrill, un micologh del ort botanich de New York, g’ha püblicà el prim articul scientifich sü la malatia. Muriel g’ha sottolineà che chestu fùngh el causa un’infeziun de buse giall-marun sü la corteccia del castagn, che a la fin el fà nettà intorn al tronc. Quand i nutrient e l’aqua pœden plü scorrer su e giò in di vas de la corteccia sotta la corteccia, tüt chel che l’è sora l’anel de la mort murerà.
Quaivun pœu minga imaginar, o vœur minga che i olter imaginan, un alber che scumpare de la furesta. In del 1911, la fattoria di castagn Sober Paragon, una cümpagnia de scuola primaria in Pennsylvania, credeva che la malatia l’era “püsee che sultant una pagüra”. L’esistenza a lunga scadenza de giurnalist irrespunsabil. La fattoria l’è stada sarada in del 1913. Dü an fa, la Pennsylvania g’ha convocà un comitat per la malatia di castagn, autorizà a spendar 275 000 dolar american (una summa grand de dané al temp), e g’ha annunzià un pachett de podè per prend di misur per cumbatt chestu dulur, anca el diritt de destrugar i arbur privà. I patolog recomandan de levà via tüt i castagn en quai mij de la part anteriur del infeziun principal per avegh un effett de prevenziun del fœuch. Ma se descovert che chestu fùngh pœu saltar sü di älber minga infettà e i sò spore sun infettà del vent, di ucèi, di insètt e di gent. El pian l’è stà bandonà.
In del 1940, quasi nissun castagn gross l’è stà infettà. Incœu, el valur di miliard de dolar l’è stà scancelà. Cuma el appassivament del fusarium pœu no soravif in del sœul, i radis di castagn seguttan a germogliar e püsee de 400 miliun de luur restan ancamò in de la furesta. Però, el Fusarium wilt g’ha truvà una resèrva in del querc induè viveva senza causar dann significatif al sò ospit. De lì, se spantega rapidament ai nœuf germogli de castagn e i butta indrée per terra, de solet tant prima de rivar al stadi de fiuritüra.
L’industria del legn g’ha truvà di alternatif: querc, pin, noce e cendra. La curtura, un’oltra industria impurtant che se basa süi castagn, l’è passada ai agent de curtura sintetich. Per tanti agricultur puaret, g’he minga de cambiar: nissun olter arbur natif dà ai agricultur e ai luur animai calorì e prutein gratuit, afidabil e abundant. Se pœut dì che la peste di castagn mett fin a una prategh comun de agricoltüra autosuficient di Apalachi, ubligand i gent de la zona a avegh una scernida ovvia: entrà en una miniera de carbon o spustàs via. El storegh Donald Davis g’ha scrivü in del 2005: “Per la mort di castagn, tüt el mund l’è mort, eliminand i üsanz de soravivenza che sun esistì in di Montagn Apalachi per püsee de quater secul.”
Powell l’è cressü luntan da i Apalachi e da i castagn. El sò pà l’ha fad servizi in de l’aria e l’ha traslucad in de la sò familia: Indiana, Florida, Germania e la costa est del Maryland. Anca se l’ha pasà una cariera a New York, i sò discurs han tegnü la franchezza del Midwest e i pregiudizi sutil ma evident del Sud. I sò modi semplici e ul sò stil de sartoria se cumplementen l’un cun l’olter, cun i jeans cun la rotasiün de la camisa a quadrell che pareva senza fin. La sò interjeziun preferida l’è “wow”.
El Powell al planifega de diventar un veterinari infina a quand un professor de jenetega al ge promet la speranza de un'agricoltura nœva e plussee verda basada su piante jenetegament modifegade qe la pœl produr i so capacitaa de prevenzion de inset e malatie. “G’ho pensà, wow, l’è minga bon fär di piant che pœden prutegiss di parassit, e g’he vœu minga de spruzzar di pesticida sü di piant?” Powell l’ha dit. “Certo, el rest del mund segue minga l’istess idea.”
Quand Powell l’è ruvad a la scöla superiür de l’Università statal de l’Utah in del 1983, g’havea minga importanza. Però, l’è capitad de entrar ind el laboratori de un biolog, e l’era dree a lavorar a un virus qe al podeva debilitar el fong de la pustega. I so tentativ de drovar qell virus qì inn miga andaits particolarment ben : al s'è miga spantegad de arbor a arbor deperluu, donca al g'ha havud de vesser personalizad per dozene de jener de funj individuai. Anca se l’era inscì, Powell l’era fascinad de la storia de un grand alber che l’era borlà giò e g’ha furnì una soluziun scientifich per la verificaziun di errur tragich fatt del òmm. L’ha diit: “A causa de la mala jestion dei noster beni qe se mœven ind el mond, hem impurtads per caso dei patojen.” “Ho pensà: Wow, quest l’è interesant. Gh’è la pussibilità de purtal indrè.”
Powell l’è minga stad el prim tentativ de eliminà i perdite. Dopu che l’era ciar che i castagn american l’eran destinà a fallir, el USDA g’ha pruvà a piantar di castagn cines, un cusin che l’è püsee resistent al appassivament, per capì se chesta spècc pœu sostituir i castagn american. Però, i castagn cressen püsee vers l’esterno e sun püsee simil a di älber da früta che ai älber da früta. Sun stà sminuì in de la foresta di querc e di olter gigant american. La soa cressida l’è blocada, o semplixement i moren. I scienzià g’han anca pruvà a allevar insema i castagn di Stat Ünì e de la Cina, in de la speranza de produr un arbur cunt i carateristich pusitif de tüt i dü. I sforzi del guverno sunt fallì e sun stà bandonà.
El Powell g’ha finì per lavurar a la Scœula de Scienzi Ambiental e Forestal del Università Statal de New York, induè g’ha incuntrà Chuck Maynard, un genetista che g’ha piantà di alber en laboratori. Apena un quai ann indree, i scienziads hann cread el prim tessud vejetal jenetegament modifegad cont l'ajontar un jen qe al conferiss una resistenza ai antibioteg a'l tabac per dimostrazion tecnege plutost qe per qualsessia utilizazion comercial. Maynard (Maynard) g’ha cumincià a entrà in di nœuf tecnologì, menter cercava di tecnologì ütil ligaa a chela. In qui temp chi, Darling g’havea quai sem e una sfida: riparà i castagn american.
En mill an de prategh tradiziunai de allevament di piant, i agricultur (e scienzià recent) g’han incrocià i varietà cunt i tratt desiderà. Pœ, i jen inn naturalment mes'ciads insema e i persone cernissen dei mes'cie prometente per una qualitaa plussee volta - una fruita plussee granda, plussee deliziosa o una resistenza ai malatie. De solit, i g'è besogn de diverse jenerazion per produr un prodot. Chestu prucess l’è lent e un poo confus. Darling se dumandava se chestu metud pudeva purtà un alber bon cuma la sò natüra selvadegh. Lü l’ha dit a mi: “Penso che pödem fac meji.”
L'injegneria jenetega la vœl dir un controll plussee grand : anca se un jen specifeg al vegn de una speça miga corentada, al pœl vesser selezionad per un obietiv specifeg e inserid ind el jenoma de un olter organism. (I organism cont jen de spece diferente inn "jenetegament modifegads". Recentement, i scienziads hann desvilupad dei tecnege per modifegar diretament el jenoma dei organism mirads.) Qella tecnolojia qì la promet una precision e una vellocitaa mai viste. Powell cret che chestu par vèss parècc adatt ai castagn american, che g’ha ciamà “arbur quasi parfet”, fort, volt e rich en funt de mangià, che dumandan sultant una curreziun parècc specifich: la resistenza a la pustida baterich.
Caro d'acord. Luu l’ha diit: “G’hem de haver-g dei injegner ind la nostra ativitaa.” “De la costruziun a la costruziun chesta l’è sultant un tip de automaziun.”
El Powell e el Maynard stimen qe al pœl voler dex agn per trovar i jen qe conferissen la resistenza, desvilupar la tecnolojia per jontar-i al jenoma del castagn e pœ far-i cresser. “Sem sultant drèe a indovinà,” g’ha dì Powell. "Nissun al g'ha dei jen qe conferissen una resistenza ai funj. A sem començads de un spazi vœd."
Darling l’ha cercad suport da la Castagna Americana, una organizasiün senza fin de guadagn creada al principi de i ànn ‘80. El sò capo g’ha dit che l’era praticament perdü. A inn impegnads a l'ibridazion e resten vijilants a l'injegneria jenetega, qe l'ha suscitad l'oposizion dei ecologista. Donca, el Darling l’ha cread la soa organizazion senza fin de guadagn per finanziar el lavorar de l’injegneria jenetega. Powell l’ha dit che l’organizasiün l’ha scrit el prim assegn a Maynard e Powell per 30.000 dolar. (Ind el 1990, l'organizazion nazional l'ha reformada e l'ha acetad el grup secessionista del Darling comè soa prima ram statal, ma un quai member l'era ancamò sceteg o completament ostil a l'injegneria jenetega.)
Maynard e Powell sunt al laurà. Quasi subit, luur orari stimà s’è dimustrà minga realistich. El prim ostacul l’è capì cuma fär cress i castagn en laboratori. Maynard g’ha pruvà a mes’cià i fœui di castagn e l’ormon de la cressita en un plat de petri de plastica redund e pooch prufund, un metud duperà per fär cress i piop. El se descovert che chestu l’è irealistich. I nœuf arbur svilupparan no radis e germogli de celùl specializà. Maynard g’ha dì: “Sò el leader mundial in del mazà i castagn.” Un ricercadur a l’Università de la Georgia, Scott Merkle (Scott Merkle) g’ha insegnà a la fin a Maynard cuma passà del impollinaziun ai sucesif castagn vegetal en embriun in del stadi de svilupp.
Trovar el jen just - el lavorar del Powell - al s'è anca demostrad una sfida. L'ha passad divers agn a recercar un compost antibatereg basad sui jen dei rane, ma l'ha renunziad al compost per la preocupazion qe el publeg al podaria miga acetar i arbor cont i rane. L'ha anca cercad un jen contra la pustega baterega ind i castagn, ma l'ha descovert qe la protezion de l'arbor la comporta tants jen (i hann identifegad almanc ses). Pœu, in del 1997, un collega l’è turnà de una riuniun scientifich e g’ha elencà un estratt e una presentaziun. El Powell l'ha notad un titol intitolad "L'espression de l'ossalad ossidasi ind i piante transjenege la forniss una resistenza ai funj produtor de ossalad e ossalad." De la soa recerca in sui virus, el Powell al saveva qe i funj marciads buten fœra acid ossaleg per copar la corteza dei castagn e render-la facil de dijerir. El Powell s’è rendu cont qe se el castagn al pœl produr la soa ossalata ossidasi (una proteina special qe la pœl scomponer l’ossalad), alora al podaria vesser bon de difender-s. Lü l’ha dit: “Quel l’è stad el me mument de Eureka.”
El se descovert che tanti piant g’han un jen che le cunsent de produr ossalat ossidasi. Dal ricercadur che g’ha fatt el discurs, Powell g’ha ottegnuu una variant del frument. La studenta laureada Linda Polin McGuigan l'ha meiorad la tecnolojia de la "pistola jenega" per slanzar jen ind i embrion de castagn, ind la speranza qe la pœda vesser inserida ind l'ADN de l'embrion. El jen l'è restad temporaneament ind l'embrion, ma pœ l'è scumparid. El team de recerca l'ha bandonad qell metod qì e l'è passad a un bater qe tant temp indree l'ha desvilupad un metod per tajar l'ADN de oltr organism e inserir i so jen. In natura, i microrganism jonten jen qe obligen l'ospit a far mangiar batereg. I jenetista hann invad qell bateri qì insì de poder inserir qualsessia jen qe el scienziad al vœl. El McGuigan l'ha otegnud l'abilitaa de jontar in manera afidabel jen del forment e proteine marcador ai embrion de castagna. Quand qe la proteina l'è iradiada sota un microscopi, la proteina la buta fœra una lux verd, qe l'indica un inseriment reussid. (El team l’ha desmetud rapidament de drovar i proteine marcador - nissun al voleva un arbor qe al podeva brillar.) Maynard l’ha ciamad el metod “la roba plussee eleganta del mond.”
Cunt el temp, Maynard e Powell g’han costruì una linea de muntagg de castagn, che incœu se slarga ai tanti plani de un magnifich edifiz de ricerca forestal en madun e molta di an ‘60, e anca a la nœuva scintillant strütüra “Biotech Accelerator” fœura del campus. El prucess preved prima la seleziun di embriun che germinan de celùl geneticament uguai (la magiur part di embriun creà en laboratori el fà no, donca l’è inütil crear di clùni) e l’inseriment di jen del frument. I cellule embrionai, comè l'agar, inn una sostanza simil a un budin estraita dei alge. Per trasfurmar l’embriun en un arbur, i ricercadur g’han giuntà un ormon de la cressita. Centinaia de contenidor de plastica a forma de cub cond picegn castagn senza radix pœden vesser metuds su un scaffol desota de una potent lampada fluoressenta. Per finì, i scienzià g’han aplicà l’ormon de radicaziun, g’han piantà i luur arbur uriginai en vasi pien de sœul e i g’han mettuu en una cambra de cressita cuntrulada de la temperadüra. Minga per nient, i arbur en laboratori sun en di pòver cundisiun fœura. Donca, i ricercadur i g’han acùppià cun di älber selvadègh per produr specimen püsee dur ma ancamò resistent per i test sul camp.
Dü estaa fa, Hannah Pilkey, una stüdent laureada in del laboratori de Powell, m’ha mustrà cuma fär. Lee g’ha cultivà el fùngh che causa la pustizia baterich en un piat piscinin de plastica. In qella forma sarada qì, el patojen naranz pallid al par benign e asquas bell. L’è dificil imaginar che l’è la causa de la mort de masa e de la distruziun.
La giraffa per terra la s’è inzenociada per terra, la segnava la part de ciinch millimeter de un alberon piscinin, la faseva tri incision precise cunt un bisturi e la s’era ungiada la ferida. Lee i ha sigillad cun ün tocc de pellicula de plastica. Lee l’ha dit: “L’è come una fascia.” Cuma chestu l’è un arbur de “cuntrol” minga resistent, se speta che l’infeziun naranz se diffond rapidament dal sit del inoculaziun e a la fin circonda i stèl piscinin. Lee la m’ha mustrà di alber che g’havevan denter di jen del frument che g’haveva tratà prima. L’infezion l’è limitada a l’incision, comè i laber naranç sutil vexin a la boca picinina.
Ind el 2013, el Maynard e el Powell hann anunziad el so sucess ind la recerca transjenega : 109 agn dop qe l'è staita descoverta la malatia dei castagn amerigan, hann cread un arbor in aparenza de autodifesa, anca se inn atacads de grandi dosi de funj appassivads. In onor dol lor prim e plu generos donator, a’l g’ha investid incirca 250.000 $ e i ricercador hann dait ol sœ nòm ai arbor. Quest chi l’è ciamà Carino 58.
La riuniun annual del Capitul de New York de la Fondaziun American del Castagn la s’è tegnüda en un mudest albergo fœura de New Paltz en un sabato piovoso in del uttùber del 2018. Circa 50 persun se sun riunii insema. Chesta riuniun l’è stada en part una riuniun scientifich e en part una riuniun de scambi de castagn. In del retro de una sala de riuniun piscinina, i member se scambiavan di sacch Ziploc pien de nöcc. Questa riuniun l’era la prima volta in 28 ànn che Darling o Maynard l’eran minga present. I prublem de salud g’han tegnü luntan tücc e dü. “L’emm fad per tant temp, e quasi tutt i ànn tasem per i mort”, l’ha dit a mi Allen Nichols, el president del club. Però, l'umore l'è ancamò otimista : l'arbor jenetegament modifegad l'ha passad ann de dificil prœve de segureza e eficacia.
I member del capitul g’han dà un’introduziun detagliada ai condiziun de tüt i grand castagn che viven in del Stat de New York. Pilkey e olter stüdent laureà g’han introdott cuma cattà sü e cunservà el pollen, cuma fär cress i castagn sotta di lüs interni e cuma impienir el sœul cunt un’infeziun de la pust per slungà la vita di alber. I gent cunt el petto de anacardio, tanti di chi impollinan e fan cress i propri arbur, g’han fatt di dumandi ai giœuin scienzià.
Bowell l’è ndad giò per terra, cun sü quel che pareva ün uniforme non uficial per qui capitul chi: una camisa cun el scollo intra i jeans. La sò ricerca uniforme, una cariera de trent’an urganizada intorn al ubietif de Herb Darling de recuperà i castagn, l’è rara intra i scienzià academich, che püsee despess fan di ricerch en un ciclo de finanziament de ciinch an, e dopu i resultà promettent sun cunsegnà a olter per la cumercializaziun. Don Leopold, un collega in del dipartiment di scienzi ambientai e forestal de Powell, g’ha dì: “L’è parècc atent e disciplinà.” “El se mett sü i curtin. L’è minga distratt de inscì tanti olter ròbb. Quand la ricerca finalment g’ha fatt di prugress, i aministratur del State University de New York (SUNY) g’han cuntattà e g’han dumandà un brevet per el sò alber inscì che l’università pudeva beneficiar de chel, ma Powell g’ha refudà. G’ha dì che i alber geneticament mudificà sun cuma i castagn di gent primitif.
Ma luu l'ha avvertid : despœ de haver superad la major part dei ostacol tecneg, i arbor jenetegament modifegads podarissen adess afrontar la sfida plussee granda : el govern dei Stats Unids. Un quai semana indree, el Powell l'ha inviad un file de pressapoc 3.000 pagine a'l Serviz de Ispezion de la Salute Animal e Vegetal del Dipartiment de l'Agricoltura dei Stats Unids, qe l'è responsabel de l'aprovazion dei piante jenetegament modifegade. Chestu cumencia el prucess de aprovaziun del agenzia: vardar la dumanda, dumandà di cumment del publich, fär una dichiaraziun de impatt ambiental, dumandà ancamò di cumment del publich e prender una decisiun. Qest lavorar a’l pœ durar divers agn. Se g’é minga una decision, ol projet ‘l pœ vesser fermad. (El prim periud de cumment publich l’è minga ancamò dervì.)
I recercador planifegen de inviar oltre petizion a'l Food and Drug Administration insì de poder controllar la segureza alimentar dei nœi jenetegament modifegads e l'Ajenzia per la Protezion Ambiental la esaminarà l'impat ambiental de qell arbor qì ai sens de la Lej Federal sui Pesticida, qe l'è necessaria per tute i piante jenetegament modifegade. biolojeg. “Chestu l’è püsee cumplicà de la scienza!” qualchedun in del pubblico l’ha dit.
"Aè." Powell l’era d’acord. “La scienza l’è interessant. L’è frustrant.” (Dopu g’ha dì: “La supervisiun de tri agenzi diferent l’è un eccess. Mazza daver l’inovaziun in de la pruteziun del ambient.”)
Per dimustrar che luur alber l’è sicür, el team de Powell g’ha fatt vari test. Nutriven l’ossalat ossidasi al pollen dei avi. G’han mesurà la cressita di füncc benefich in del sœul. Lassaron i fœui in del aqua e indagaron luur influenza sü t. Nugun efet contrari l'è stait osservad in nissun dei studi - in realtaa, la prestazion de la dieta jenetegament modifegada l'è meiora dei fœie de un quai arbor miga modifegad. I scienzià g’han mandà i nöcc al Laboratori Naziunal de Oak Ridge e a olter laboratori del Tennessee per l’analìs e g’han truvà no di diferenzi cunt i nöcc prudott di älber minga mudificà.
Quei resultads qì pœden rassicurar i regolador. Asquas certament calmeran miga i ativista qe se oponen ai GMO. John Dougherty, un scienzià ritirà de la Monsanto, g’ha furnì di servizi de cunsulenza a Powell en mod gratuit. L’ha ciamad qei aversari qì l’”oposizion”. Per dexene de agn, i organizazion ambientai hann avvertid qe el spostament dei jen intra i spece lontane imparentade al g'havarà conseguenze miga desiderade, comè la creazion de una "super erba" qe la sorpassa i piante natural, o l'introduzion de jen forest qe pœden causar l'ospit La possibilitaa de mudazion dannose ind el DNA dei spece. I se preocupen anca qe i aziende drœven l'injegneria jenetega per otegnir brevets e controllar i organism.
Incœu, Powell g’ha dì che g’ha minga ricevü di dané diretament di funt industriai e g’ha insistì che la donaziun di dané al laboratori l’era “minga ligada”. Però, la Brenda Jo McManama, l’organizadur de un’organizaziun ciamada “Red Ambiental Indigen”, g’ha sottalineà un acord in del 2010 induè la Monsanto g’ha dà a la Castagna Fondaziun e a la sò agenzia partner de New York El capitul g’ha autorizà dü brevett de modifich genetich. (Powell g’ha dì che i contribut del setur, anca Monsanto, sun men del 4% del sò capital lavurà total.) McManama suspeta che Monsanto (acquisì de Bayer in del 2018) l’è drée a cercar en segrett un brevet suportand chel che par vèss una futura iteraziun del alber. Progett disinteressad. “Monsan l’è tutt catif,” l’ha dit francament.
Powell l’ha diit qe el brevet ind l’acord del 2010 l’è scadud e, divulgand i detai del so arbor ind la leteratura scientifega, l’ha assicurad qe l’arbor al pœl miga vesser brevetad. Ma el s’è rendü cunt che chestu g’havaria minga eliminà tüt i preocupaziun. Lü l’ha dit, “So che quaivun al dirìa che te seet sultant un’esca per la Monsanto.” “Cosa pœdet fà? G’he minga ròbb che pœdet fà.”
Incirca cinq agn indree, i leader de l'American Chestnut Foundation hann concludud qe i podeven miga rivar ai so obietiv domà cont l'ibridazion, donca hann acetad el programa de injegneria jenetega del Powell. Chesta decisiun g’ha causà quai disacord. Ind el marz 2019, la president del capitol de la fondazion del Massachusetts-Rhode Island, la Lois Breault-Melican, l'ha dimissionad, citand el Projet Global Justice Ecology (Global Justice Project), un'organizazion anti-injegneria jenega cond sede a Buffalo. Pruget de l’ecologia de la giüstizia) argument; Anca sò marì Denis Melican l’ha lassad el cunsili. Dennis m’ha diit qe la cobia l’era particolarment preocupada qe i castagn de Powell podarissen demostrar-s un “caval de Troia”, qe l’ha slargad la strada a olter arbor comerciai per vesser soracargads a travers l’injegneria jenetega.
Susan Offutt, un economista agricula, l’è president del Comitat de l’Academia Naziunal di Scienzi, Ingegneria e Medisina, che g’ha fatt di ricerch sü la biotecnologia di furesti in del 2018. G’ha sottalineà che el prucess normatif del guverno se cuncentra sü la questiun strècc di ris’c biologich e g’ha mai cunsiderà quei ris’c sociai ativist anti-GMO. “Qual l’è el valur intrinsech de la furesta?” lee g’ha dumandà, cuma esempi de prublema, el prucess g’ha minga risolt. “I furesti g’han i propri merit? G’hem un obbligh moral de tegnir cunt de chestu quand se prenden di decisiun de intervent?”
La magiur part di scienzià cun cui g’ho parlà g’ha pooch rasun per preocupàs di alber de Powell, perché la furesta g’ha subì di dann de grand impurtanza: tajà di legn, estraziun mineraria, svilupp e quantità infinida de insètt e malatie che destrugon i alber. Intra de lor, l’è dimustrà che la castagna l’è Una cerimonia de apertura. “Sem semper drée a mett di nœuf urganism cumplet”, g’ha dì Gary Lovett, un ecologh forestal del istitut del ecosistema Cary a Millbrook, en New York. "L'impat dei castagne jenetegament modifegads l'è tant plussee picen."
Donald Waller, un ecologist forestal che l’è nà en pensiun del Università del Wisconsin-Madison, l’è nà olter. Lü l’ha dit: “Da una part, g’ho ün poq de equilibri tra ris’c e ricumpensa. D’oltra part, seguto a gratà el cap per i ris’c.” Qell arbor jenetegament modifegad qì al pœl representar una menaça per la foresta. Al cuntrari, “la pagina sotta la ricumpensa l’è piena de inchiostro.” El g’ha dì che un castagn che resist al appassiment a la fin vincerà chesta furesta cumbatida. La gent g’ha bisogn de speranza. La gent g’ha bisogn de simbul. ”
El Powell al tend a restar calm, ma i sceteg de l’injegneria jenetega podarissen scuoter-l. Lü l’ha dit: “Per mi g’han minga sens.” “Se basan minga sü la scienza.” Quand qe i injegner produxen maqine o smartphone mei, nissugn al se lamenta, donca al vœl saver qe l’è qe l’è mal cond i arbor projetads mei. “Chestu l’è un strüment che pœu vùttar,” g’ha dì Powell. “Perché dis che pœdem minga duperà chestu strüment? Pœdem duperà un cacciavit Phillips, ma minga un cacciavit nurmal e viceversa?”
Al principi del uttùber del 2018, g’ho cumpagnà Powell a una staziun ligera a sud de Siracusa. Sperava che el futur de la spècc de castagn american l’era drée a cress. Ol sit ‘l é asquas desèrt e ‘l é vunn dei poc pòsts indove i arbor pœden cresser. I volte piantazion de pin e larc, ol prodot de un projet de ricerca abandonad par tant temp, i se inclinen vers est, lontan dol vent qe ‘l g’ha, e i dann a la zòna una sensazion un pò spaventusa.
El ricercadur Andrew Newhouse del laboratori de Powell l’è giamò drée a lavurar sü un di püsee bon arbur per i scienzià, un castagn selvadègh de la Virginia meridiunal. L’arbor ‘l é volt circa 25 pè e ‘l cress ind un òrt de castagn dispost a cas circondad de una recinzion de cerv volta de 10 pè. La borsa de scœula l’era ligada ai estremità di quai ramm del alber. Newhouse g’ha spiegà che el sacc de plastica interno l’era intrapolà in del pollen Darling 58 che i scienzià g’han dumandà en giugn, menter el sacc esterno en rete de metal tegniva luntan i sciuri de la cressita di bave. L’intera configuraziun l’è sotta stricta cuntrol del Dipartiment del Agricoltüra di Stat Ünì; prima de la deregolamentaziun, el pollen o i nöcc di arbur cun jen geneticament giuntà in de la recinziun o in del laboratori del ricercadur g’han de vèss isulà.
Newhouse g’ha manipulà di forbici retràbil süi ram. Tirand cunt una corda, la lama la s’è rumpida e la borsa l’è cascada. Newhouse s’è spustà subit al ram sucesif e g’ha ripetù el prucess. Powell g’ha cattà sü i sacch cadù e i g’ha mettü en un grand sacch de plastica per la spazzatura, pròpri cuma se manipulava i materiai biopericulus.
Dopu vèss turnà en laboratori, Newhouse e Hannah Pilkey g’han svudà la borsa e g’han tirà fœura rapidament i nöcc marun di bave verd. G’han atenziun de lassà minga che i spini penetran denter de la pel, che l’è un pericul professional in de la ricerca süi castagn. Ind el passad, ge piaxeven tute i preziose noxe jenetegament modifegade. Questa volta, finalmente g’han avü tant: pusè de 1.000. “Sem tutt a fac di bal cüntent,” l’ha dit Pirkey.
Pusè tard in quel dopudisnà, Powell l’ha purtà i castagn in del ufis de Neil Patterson in de la hall. L’era el dì di popul indigen (Dì de Colombo), e Patterson, asistent diretur del Center per i popul indigen e l’ambient del ESF, l’era apena turnà de un quart del campus, induè g’ha guidà una dimostraziun de mangià indigen. I sò dü tüsan e la sò nevuda sunt drèe a giügà al urdinaduur in del ufizzi. Tutt sbucciaven e mangiaven i noci. “Sun ancamò un pooch verd,” Powell g’ha dì cun dispiasè.
El regal de Powell l’è multiuso. L’è dree a distribuir i somenze, ind la speranza de drovar la red del Patterson per piantar i castagn ind i nœve aree, indov qe pœden ricever un pollen jenetegament modifegad ind un quai ann. L’ha anca impegnà una diplomazia castagna destra.
Quand el Patterson l’è stait ciapad de l’ESF ind el 2014, l’ha imparad qe el Powell al stava sperimentand cond i arbor jenetegament injegnerizads, qe eren domà a poc mij de distanza del Territori Resident de la Nazion Onondaga. L’ültim el se truva in de la foresta a quai mij a sud de Siracusa. El Patterson s’è rendü cunt che se el pruget g’ha succèss, i jen de la resistenza ai malatie a la fin entraran denter de la terra e se incrosaran cunt i olter castagn lì, cambiand inscì la foresta che l’è fundamental per l’identidà de Onodaga. L'ha anca scoltad de preocupazion qe inn adree a portar i ativista, compres vergun dei comunitaa indijene, a oponer-s ai organism jenetegament modifegads de oltre bande. Per esempi, ind el 2015 la tribù Yurok l'ha vietad i reserve dei GMO ind la California setentrional per i preocupazion su la possibilitaa de contaminazion dei so colture e de la pesca de salmon.
“Me rendio cunt che quest l’è capitad a noi chi; duvariam almen avegh una conversaziün,” l’ha dit Patterson. A la riuniun del Agenzia per la Proteziun Ambiental del 2015 tegnüda de ESF, Powell g’ha fatt un discurs ben pruvà ai member di populaziun indigen de New York. Dopu el discurs, Patterson regordava che tanti capi g’havevan dit: “Dovariam piantà di alber!” El sò entusiasmo l’ha surprendü Patterson. Lü l’ha dit: “Me l’aspetavi minga.”
Però, i conversaziun sucesif g’han mustrà che poochi de luur se regordan del ròll che el castagn g’ha giugà in de la sò cültüra tradiziunal. La ricerca sucesiva de Patterson g’ha dit che en un mument induè i disurden sociai e la distruziun ecologich l’eran drée a suceder in del stess mument, el guverno american l’era drée a mett en pratich un grand plan de demobilizaziun e assimilaziun forzada e l’epidemia l’era rivà. Cuma tanti olter ròbb, la cültüra local di castagn in de la zona l’è scumparsa. El Patterson l’ha anca descovert qe i opinion su l’injegneria jenetega varien tant. El produtur de bastun de lacrosse de Onoda, Alfie Jacques, l’è desiderus de fabricà di bastun en legn de castagn e suporta el prüget. Olter pensan che el ris’c l’è tropp grand e donc se opponen ai arbur.
Patterson cumprend chesti dü posiziun. Lü l’ha dit de poq: “L’è come ün telefonin e ul me fiö.” L’ha fatt vedè che sò fiœul l’è drèe a turnà a cà de la scœula per la pandemia del coronavirus. “Un dì sunt nà föra; per tegnii in cuntatt, lür sunt drèe a imparà. El dì dopu, par esempi, scancelem qui ròbb chi.” Ma i ànn de dialogh cun Powell g’han indebulid el sò sceticismo. Minga tant temp fà, g’ha imparà che la progenie media de 58 arbur Darling g’ha minga i jen introdott, che significa che i castagn selvadegh uriginai seguiran a cress in de la foresta. Patterson l’ha dit che chestu g’ha eliminà un prublema impurtant.
Durant la nostra visita in uttober, al m’ha diit qe la rexon perqè l’era miga bon de sostegner completament el projet GM l’era perqè al saveva miga se a Powell ghe interessava i persone qe interajiven cont l’arbor o l’arbor. “So no cosa g’he per lü,” l’ha dit Patterson, cun ün colp in del pecc. El dis che sultant se la relaziun intra òmm e castagn la pœu vèss restaurada, l’è necesari recuperà chestu alber.
Per questo, l’ha dit che g’havea pensà de duperà i nöcc che Powell g’havea dad per fac el budin de castagn e l’oli. L’avarà purtà chesti plat in del territori de Onondaga e invitarà la gent a riscoprir i luur vècc gust. Lü l’ha dit: “Spero che l’è inscì, l’è come saludà ün vecc amis. Te g’he domà de muntà sül bus da indue te see fermà l’ultima volta.”
Powell ‘l g’ha ricevud un regal de 3,2 miion de dollar de la Templeton World Charity Foundation ind ol jener, qe ‘l permeterà a Powell de nar inanz intant qe ‘l naviga ind ei agenzie de regolamentazion e ‘l slarga ‘l sœ focus de ricerca de la jenetica a la realtaa real de tuta la riparazion dol paesaj. Se el guverno g’he dà una benediziun, Powell e i scienzià de la American Castagn Foundation cumenciaran a permetel de fiurir. El pollen e i so jen extra sarann suflads o spazzolads sui contenidor de attesa de oltr arbor e el destin dei castagn jenetegament modifegads al se desviluparà indipendentement de l'ambient sperimental controllad. Suponend qe el jen al pœl vesser mantegnud sia ind el camp qe ind el laboratori, quest l'è incert, e al se spantegarà ind la foresta - quest l'è un pont ecolojeg qe i scienziads desideren ma i radegai g'hann pagura.
Dopu che g’he un castagn rilassà, pœdet cumprà un? Sì, Newhouse l’ha dit che l’era el pian. A i ricercador ‘l é stait domandad ogni settimana quand qe i arbor a i henn disponìbei.
In del mund indué viven Powell, Newhouse e i sò collegh, l’è facil sentir che tüt el pais l’è drée a spetà el luur alber. Però, guidar a nord de la fattoria de ricerca travers del centro de Siracusa regorda cuma sun stà di prufund cambiament in del ambient e in de la società dopu la scumparsa di castagn american. Chestnut Heights Drive la se truva en una cità piscinina a nord de Siracusa. L’è una strada residenzial urdinaria cun grandi bivi, prat cürat e quai volt piscinin arbur decoratif spantegà in del curtil. . L’azienda del legn g’ha minga bisogn de la renassita di castagn. L’economia agricula autosuficient basà süi castagn l’è scumparsa cumpletament. Asquas nissun tira fœura di nöcc moll e dolz di bave tropp duri. La magiur part de la gent podaria nanca savè che in de la foresta g’he minga ròbb che manca.
Me son fermà e g’ho fad una cena de picnic in del Lac Onondaga sotta l’ombra del grand frassin bianch. L’arbur l’era infestà de foradur gris verd lüminus. Pœu vedè i büs fatt di insètt in de la corteccia. El cumencia a perder i sò fœui e pœu morir e crulà giò quai an dopu. Apena per rivà chi de cà mia in del Maryland, sun passà denanz a mill frassin mort, cun di ramm de forca che se levavan sü in de la stràda.
En Appalachia, la cümpagnia g’ha raspà di alber de una zona püsee grand de Bitlahua per avegh carbon de sotta. El cœur del pais del carbon coincid cunt el cœur del vècc pais di castagn. La American Castagna Foundation la g’ha lavorad cond i organizazion qe i hann piantad dei arbor in su i miniere de carbon bandonade e i arbor de castagn incœ i cressen in su mill acre de terra colpide dol desaster. Chesti arbur sun sultant part di ibrid resistent a la peste baterich, ma pœden diventar sinonim de una nœuva generaziun de arbur che un dì pœden cumpeter cunt i vècc gigant forestal.
In del magg passà, la cuncentraziun de anidrid carbonich in del atmosfera l’è rivà a 414,8 part per miliun per la prima volta. Cuma olter arbur, el pes minga d’aqua di castagn american l’è circa la mità del carbonio. Pooch ròbb che pœden vèss cultivà sü un tòcc de terra pœden assorbir el carbonio del aria püsee velocement de un castagn en cressita. Cun chestu en ment, un articul püblicà in del Wall Street Journal l’an passà g’ha sügerì, “G’hem un’oltra fattoria de castagn.”
Temp de pubblicaziun: 16-gen-2021