Grazie per visitar Nature.com. La versiun del browser che duperas g’ha un suport CSS limità. Per avegh di resultà püsee bon, se cunsiglia de duperà una versiun püsee nœuva del navigatur (o de disabilità la modalità de cumpatibilità en Internet Explorer). Intant, per garantir un support continuo, mustrem el sit senza stil o JavaScript.
L’acid formeg l’è vun dei candidads plussee prometents per l’inmagazinament a longa scadenza de l’idrojen liquid. Chichinscì presentem una seri de nœuf cumpless de morsett de rutenio cun la furmula general [RuHCl(POP)(PPh3)] duperand ligand de morsett POP tridentà tip xanto dispunibel in del cumercio o facilment sintetizà. Duperam chesti cumpless per disidrogenar l’acid formich per produr CO2 e H2 en cundiziun liger e senza rifluss duperand el liquid ionich BMIM OAc (acetà de 1-butil-3-metilimidazoli) cuma solvent. Dal punt de vista de la frequenza massima de rotaziun, el catalizatur püsee eficaz l’è el cumpless [RuHCl(xantfos)(PPh3)]Ru-1 famus in de la leteratür, che g’ha una frequenza massima de rotaziun de 4525 h-1 a 90 °C per 10 min. El tass de cunversiun dopu l’era del 74% e la cunversiun l’è stada cumpletada en 3 ur (>98%). D’oltra part, el catalizatur cun la migliur prestaziun cumplesiva, el nœuf cumpless [RuHCl(iPr-dbfphos)(PPh3)]Ru-2, el fà indär in avant una cunversiun cumpleta en 1 h, cunt un tass de rotaziun cumplesif de 1009 h-1. Ancamò, l’è stada osservà anca l’atività catalitich a temperadür fin a 60 °C. In de la fas gas, sun stà osservad sultant CO2 e H2; CO l’è minga stà rilevà. La spettrometria de mass a volta resoluziun g’ha mustrà la presenza de cumpless carben N-eterociclich in de la mistura de reaziun.
La cressent quòta de mercà di energie rinnovabil e la sò variabilità g’han purtà a la dumanda de tecnologie de inmagazinament del energia sü scäla industrial in di setur del podè, del termich, del industria e di trasport1,2. L’idrogen l’è cunsiderà un di portadur de energia püsee abundant3 e i portadur de idrogen organich liquid (LOHC) sun diventà recentement al center de la ricerca, ufrend la promessa de cunservà l’idrogen en una furma facilment trasfurmada senza i prublem asocià a la pressurizaziun o ai tecnologì criogenich4. ,5,6. Per i luur proprietà fisich, gran part di infrastruttur de trasport esistent per la benzina e olter carburant liquid pœden vèss duperà per trasportar LOHC7,8. I proprietà fisich del acid formich (FA) el renden un candidà prometent per l’inmagazinament de idrogen cunt un contenuu de pes de idrogen del 4,4%9,10. Però, i sistèm catalitich püblicà per la desidrogenaziun del acid formich de solet dumandan l’üs de solvent organich volatil, aqua o acid formich pur,11,12,13,14 che pœden dumandà l’üs di tecnich de separaziun di vapur di solvent cuma la cundensaziun, che pœden purtà a prublem ai consumadur. aplicaziun, carich adiziunal. Chestu prublema pœu vèss superà duperand solvent cun una pressiun de vapur trascurabil, cuma i liquid ionic. In precedenza, el noster grupp de lavurà g’ha dimustrà che l’acetà de butilmetilimidazolio liquid ionich (BMIM OAc) l’è un solvent adeguà en chesta reaziun duperand el cumpless de fissagg cumercialment dispunibel Ru-PNP Ru-MACHO tip 15. Par esempi, g’hem dimustrà la desidrogenaziun de fluss OBMcIM cuntinua en un sistèm de desidrogenaziun de fluss uBMcIM TON de püsee de 18.000.000 a 95°C. Anca se quai sistèm g’ha raggiunt prima un TON volt, tanti se sun afidà sü solvent organich volatil (cuma THF o DMF) o additif duperà (cuma bas). Al cuntrari, el noster mesté dupera en realtà liquid ionich minga volatil (IL) e nissun aditif.
Hazari e Bernskoetter g’han ripurtà la disidrogenaziun del acid formich (FA) a 80 °C duperand un catalizatur Fe-PNP en presenza de diossan e LiBF4, utegnind un numer de fatturat (TON) impunent de circa 1.000.00016. Laurenci duperava un catalizatur cumpless Ru(II) TPPPTS en un sistèm de disidrogenaziun FA cuntinua. Chestu metud g’ha purtà a una desidrogenaziun de FA quasi cumpleta cun pooch tracc de CO rilevà a 80 °C17. Per fär avanzà ancamò chestu camp, Pidko g’ha dimustrà la deidrogenaziun riversibil de FA duperand catalizatur a morsett Ru-PNP en mescül DMF/DBU e DMF/NHex3, raggiungend valur TON de 310.000 a 706.500 a 90 °C18. Hull, Himeda e Fujita g’han stüdià un catalizatur cumpless Ir binuclear indué sun stà sacrificà KHCO3 e H2SO4, alternand l’idrogenaziun de CO2 e la desidrogenaziun de FA. I luur sistèm g’han raggiunt TON de püsee de 3.500.000 e 308.000 rispettivament per l’idrogenaziun a 30°C, CO2/H2 (1:1), presiun de 1 bar e per la desidrogenaziun intra 60 e 90°C19. Sponholz, Junge e Beller g’han sviluppà un cumpless Mn-PNP per l’idrogenaziun riversibil de CO2 e la desidrogenaziun de FA a 90 °C20.
Chichinscì duperam un aprocc IL, ma al post de duperà Ru-PNP, espluràm l’üs di catalizatur Ru-POP, che a noster savè sun minga stà dimustrà prima a chestu proposit.
A causa del so ecellent acopiament metal-ligand (MLC), i compless de morsa amino-PNP basads sui concets de tipo Noyori cont grup aminofonzionai segondari interazionants 21 (comè el Ru-MACHO-BH) inn jeneralment dree a diventar semper plussee popolar ind una quai operazion de molecole picinen. Esempi popolar includen la CO22, l'idrojenazion de alqen e carbonil, l'idrojenazion de trasferiment23 e la deidrojenazion senza acetor de alcoi24. L’è stait riferid qe la N-metilazion dei ligands de morsa PNP la pœl fermar completament l’ativitaa del catalizador25, qe al pœl vesser spiegad del fait qe i amine fonzionen comè font de proton, qe l’è un requisit important durant el circol cataliteg cont l’utilizar MLC. Però, la tendenza oposta in de la desidrogenaziun del acid formich l’è stada recentement osservada de Beller, induè i cumpless Ru-PNP N-metilà g’han mustrà en realtà una desidrogenaziun catalitich püsee bon del acid formich rispett ai luur conterpart minga metilà26. Dejà qe el compless precedent al pœl miga partecipar a la MLC a travers l'unitaa amino, quest al sujeriss fortament qe el MLC, e donca l'unitaa amino, al pœl jugar un rœl men important ind una quai trasformazion de (de)idrojenazion de quant qe se pensava in precedenza.
Rispett ai morsett POP, i cumpless de rutenio di morsett POP sun stà minga stüdià assée en chesta area. I ligands POP inn staits tradizionalment utilizads principalment per l'idroformilazion, indov qe ajissen comè ligands chelants plutost qe l'angol carateristeg de mors bidentad de circa 120° per i ligands de morsa, qe inn staits utilizads per otimizar la seletivitaa per i prodots linear e ramificads27,28,29. De allora, i compless Ru-POP inn staits rarament drovads ind la catalisi de l’idrojenazion, ma esempi de soa ativitaa ind l’idrojenazion de trasferiment inn staits riportads in precedenza30. Chichinscì demostrem che el cumpless Ru-POP l’è un catalizatur eficient per la disidrogenaziun del acid formich, cunfermand la descuverta de Beller che l’aminounità in del catalizatur de amina Ru-PNP clasich l’è men impurtant en chesta reaziun.
El noster stüdi cumincia cun la sintès di dü catalizatur tipich cun la furmula general [RuHCl(POP)(PPh3)] (Fig. 1a). Per mudificà la strütüra sterich e eletronich, el dibenzo[b,d]furan l’è stà seleziunà intra el 4,6-bis(diisopropilfosfino) dispunibel in del cumèrcio (Fig. 1b) 31. I catalizatur stüdià en chestu mesté sun stà sintetizà duperand un metud general sviluppà de Whittlesey32, duperand el un precursor. Mes’cià el precursur metalich e el ligand de morsa POP en THF en cundiziun streitament anidrid e anaerobich. La reaziun l’è stada acumpagnada de un cambiament de culur significatif de viola scür a giall e g’ha dà un prudot pur dopu 4 o de refluss o 72 o de refluss a 40°C. Dopu avegh scancelà el THF en vœui e lavagg dü volt cun esano o eter dietil, la trifenilfosfina l’è stada scancelada per där el prudot cuma polvar gialla cunt una volta resa quantitativa.
Sintesi de cumpless Ru-1 e Ru-2. a) Metud de sintès di cumpless. b) Struttura del cumpless sintetizà.
Ru-1 l’è giamò famus de la leteratür32 e ulterior caraterizaziun se cuncentran sü Ru-2. El spettru RMN 1H de Ru-2 g’ha cunfermà la configuraziun cis del atum de fosfina in del ligand de la copia de idrid. El grafich dt de picc (Fig. 2a) mustra custant de accoppi 2JP-H de 28,6 e 22,0 Hz, che sun denter del interval previst di raport precedent32. In del spettru 31P{1H} decoppià cun idrogen (Fig. 2b), l’è stada osservà una custant de accoppi 2JP-P de circa 27,6 Hz, cunfermand che sia i fosfin ligand de morsa che PPh3 sun cis-cis. Ancamò, ATR-IR mustra una carateristich banda de sluungament rutenio-idrogen a 2054 cm-1. Per ulterior spiegaziun strütüral, el cumpless Ru-2 l’è stà cristallizà per difusiun de vapur a temperadüra ambient cunt una qualità sufisent per i stüdi a ragg X (Fig. 3, Tabela suplementar 1). Se cristaliza ind el sistema triclineg del grup spazial P-1 cont un’unitaa de benzen cocristallin per unitaa de cellula. El mustra un grand angul occlusal P-Ru-P de 153,94°, che l’è significativament püsee grand del angul occlusal de 130° del DBFphos34 bidentà. A 2,401 e 2,382 Å, la longeza del ligam Ru-PPOP l’è signifegadivament plussee longa de la longeza del ligam Ru a PPh3 de 2,232 Å, qe la pœl vesser el resultad del larg angol de snack de la spina dorsal del DBFphos causad del so anell central a 5. La geometria del center del metal l’è esenzialment ottaedrich cunt un angul O-Ru-PPh3 de 179,5°. La coordinazion H-Ru-Cl l’è miga interament linear, cont un angol de incirca 175° del ligand trifenilfosfina. I distanze atomege e i luxenze dei ligam inn elencade ind la Tabella 1.
Spettro RMN de Ru-2. a) Regiun idrida del spettru RMN 1H che mustra el segnal dt Ru-H. b) 31 Spettro RMN P{ 1 H} che mustra segnai de la trifenilfosfina (blu) e del ligand POP (verd).
Struttura de Ru-2. I ellisoid termich sun mustrà cunt una probabilità del 70%. Per vèss püsee ciar, i atum de benzene e idrogeno cocristallin sül carbonio sun stà minga duperà.
Per valutar la capacità di cumpless de disidrogenar l’acid formich, sun stà seleziunà di cundiziun de reaziun induè i cumpless curispundent PNP-morsa (par esempi, Ru-MACHO-BH) l’eran altament atif15. Desidrogenaziun de 0,5 ml (13,25 mmol) de acid formich duperand 0,1 mol% (1000 ppm, 13 μmol) cumpless de rutenio Ru-1 o Ru-2 duperand 1,0 ml (5,35 mmol) de liquid ionich (IL) BMIM OAc (tabel-2) Figura 4);
Per ottener el standard, la reaziun l’è stada fada prima duperand l’adutt precursur [RuHCl(PPh3)3]·toluen. La reaziun la se svolge a una temperadüra de 60 a 90 °C. Segond semplis osservazion visive, el compless al podeva miga vesser completament dissolt in IL anca cont una prolungada mes’ciadura a una temperadura de 90°C, ma la dissoluzion l’è staita dop l’introduzion de l’acid formeg. A 90°C, l’è stada uttenüda una cunversiun del 56% (TOF = 3424 h-1) en i primi 10 minut e una cunversiun quasi quantitativa (97%) l’è stada uttenüda dopu tri ur (entrada 1). La reduziun de la temperadüra a 80 °C la reduss la cunversiun de püsee de la mità al 24% dopu 10 min (TOF = 1467 h-1, votaziun 2), reducend-la ancamò al 18% e al 18% a 70 °C e 60 °C, rispettivament al 6% (entrà 3 e 4). In tuts i cas, nissun period de induzion l'è stait rilevad, qe al sujeriss qe el catalizador al pœl vesser spece reative o qe la conversion de spece reative l'è trop rapida per vesser rilevada cont l'utilizar qell insema de data qì.
Dopu la valutaziun di precursur, sun stà duperà i cumpless de morsa Ru-POP Ru-1 e Ru-2 en istess cundiziun. A 90°C, l’è stada osservà subit una volta cunversiun. Ru-1 g’ha ottegnuu la cunversiun del 74% en i primi 10 minut del esperiment (TOFmax = 4525 h-1, votaziun 5). Ru-2 g’ha mustrà un’atività un pooch menu ma püsee coerent, promovend la cunversiun del 60% en 10 min (TOFmax = 3669 h-1) e la cunversiun cumpleta en 60 min (>99%) (vota 9). L’è impurtant che Ru-2 l’è significativament superiur al metal precursur e a Ru-1 a cunversiun cumpleta. Donca, menter el precursur metallich e Ru-1 g’han di valur cumplesif TO simil al termin de la reaziun (rispettivament 330 h-1 e 333 h-1), Ru-2 g’ha un cumplesif TO de 1009 h-1.
Ru-1 e Ru-2 sun stà pœu sottapost a un cambiament de temperadüra induè la temperadüra l’è stada gradualment reduuda en aument de 10 °C a un minim de 60 °C (Fig. 3). Se a 90°C el compless al mostrava un’ativitaa imediada, la conversion asquas completa la se verifegava ind un’ora, pœ a temperadure plussee basse l’ativitaa l’è calada fortment. La cunversiun de Py-1 l’è stada rispettivament del 14% e del 23% dopu 10 min a 80°C e 70°C, e dopu 30 min l’è aumentada al 79% e al 73% (voci 6 e 7). Tüt i dü esperiment g’han mustrà un tass cunversiun del ≥90% en dü ur. Un cumpurtament simil l’è stà osservà per Ru-2 (entrà 10 e 11). Curiosamente, Ru-1 l’è stà un pooch dominant a la fin de la reaziun a 70 °C cunt un TOF total de 315 h-1 rispett a 292 h-1 per Ru-2 e 299 h-1 per el precursur metallich.
Un’oltra diminuziun de la temperadüra a 60 °C g’ha purtà al fatt che durant i primi 30 minut del esperiment l’è stada osservà nissuna cunversiun. Ru-1 l’era significativament inatif a la temperadüra püsee basa al principi del esperiment e dopu l’atività aumentada, indicand el requisit de un periud de attivaziun durant el qual el precatalizatur Ru-1 l’è cunvertì en spècc cataliticament atif. Anca se chestu l’è pusibel a tüt i temperadür, 10 minut al principi del esperiment l’eran minga assée per rilevar un periud de attivaziun a temperadür püsee volt. Un cumpurtament simil l’è stà truvà per Ru-2. A 70 e 60 °C, nissuna cunversiun l’è stada osservà durant i primi 10 min del esperiment. L’è impurtant notar che en tüt i dü esperiment, la formaziun de monossid de carboni l’è stada minga osservada denter del limit de rilevament del noster strüment (<300 ppm), cun H2 e CO2 cuma i unich prudot osservà.
El cunfront di resultà de disidrogenaziun del acid formich ottegnuu prima en chestu grupp de lavurà, rapresentatif del stat de l’art e duperand cumpless de morsa Ru-PNP, g’ha mustrà che la morsa Ru-POP növament sintetizada g’ha un’atività simil a la sò contropart PNP 15. Menter la morsa El PNP-1 g’ha ottegnuu RPMs-1. la nœuva morsa POP g’ha raggiunt un valur TOFovertal simil de 326 h-1 e sun stà osservad valur TOFmax de Ru-1 e 1590 h-1. rispettivament, sun 1988 h-1 e 1590 h-1. Ru-2 l’è rispettivament 1 a 80 °C, Ru-1 l’è 4525 h-1 e Ru-1 l’è rispettivament 3669 h-1 a 90 °C.
Vagliament de la temperadüra de la disidrogenaziun del acid formich duperand catalizatur Ru-1 e Ru-2. Cundiziun: 13 μmol de catalizatur, 0,5 ml (13,25 mmol) de acid formich, 1,0 ml (5,35 mmol) de OAc BMIM.
La RMN l’è duperada per cumprender i mecanism de reaziun. Cuma g’he una diferenza parècc significativa en 2JH-P intra i ligand idrid e fosfina, el center di chestu stüdi l’è sül picc idrid. Per Ru-1, un tipich mudel dt del unità de idrogenaziun l’è stà truvà durant i primi 60 minut de disidrogenaziun. Anca se g’he un spustament significatif del camp bas de −16,29 a −13,35 ppm, i sò custant de accoppi cun la fosfina sun rispettivament de 27,2 e 18,4 Hz (Figura 5, Picc A). Quest l’è coerent cont tute e tre i fosfine indov qe el ligand de idrojen l’è ind la configurazion cis e al sujeriss qe la configurazion del ligand l’è ind una quai manera stabel ind l'IL per circa un'ora in condizion de reazion otimizade. El fort spostament in bas al pœl vesser dovud a l'eliminazion dei ligands clorads e a la formazion dei compless de acid acetil-formeg corispondents, a la formazion in situ del compless d3-MeCN ind la tuba RMN, o a la formazion dei corispondents N-eterocicli. spiegad. Cumpless de carben (NHC). Durant la reaziun de disidrogenaziun, l’intensità de chestu segnal g’ha continuà a diminuir e dopu 180 minut el segnal l’è stà plü osservà. Al cuntrari, sun stà descuvert dü nœuf segnai. El prim mustra un mudel dd ciar che se verifica a -6,4 ppm (picc B). El dublett g’ha una grand custant de accoppi de circa 130,4 Hz, che indica che una di unità de fosfina la s’è spustada rispett al idrogen. Chestu pœu significar che la morsa POP l’è riorganizada en una configuraziun κ2-P,P. La comparsa de qell compless qì a la fin de la catalisi la pœl indicar qe qella speça qì la porta a vie de disativazion ind el temp, col formar un lavabo catalizador. De l'oltra banda, el bas spostament qimeg al sujeriss qe la pœl vesser una speça diidrojena15. El segond nœuf picc se truva a -17,5 ppm. Anca se la sò piega l’è minga cognusüda, credem che l’è un triplett cunt una custant de accoppi piscinin de 17,3 Hz, indicand che el ligand de idrogen se lega sultant al ligand fosfina de la morsa POP, indicand anca el liberà de trifenilfosfina (picc C). Al pœl vesser sostituid de un olter ligand, comè un grup acetil o un NHC formad in situ del liquid ioneg. La dissociazion de PPh3 l’è indicada ulteriorment de un singlet fort a -5,9 ppm. in del spettru 31P{1H} de Ru-1 dopu 180 minut a 90 °C (varda informaziun giontif).
Regiun idrida del spettru RMN 1H de Ru-1 durant la desidrogenaziun del acid formich. Cundiziun de reaziun: 0,5 ml de acid formich, 1,0 ml de OAc BMIM, 13,0 μmol de catalizatur, 90 °C. La RMN l’è stada prelevada de MeCN-d 3 , 500 μl de solvent deuterà, circa 10 μl de la mistura de reaziun.
Per cunfermar ancamò la presenza de spècc atif in del sistèm catalitich, l’analìs de spettrometria de mass a volta resoluziun (HRMS) de Ru-1 l’è stada fada dopu l’inieziun de acid formich per 10 min a 90 °C. Quest al sujeriss la presenza de spece prive del precatalizador del ligand clor ind la mistura de reazion. olter a dü cumpless NHC, i quai strütür putatif sun mustrà in de la figüra 6. El spettru HRMS curispundent pœu vèss vist in de la figüra suplementar 7.
Sü la bas de chesti dat, proponem un mecanism de reaziun intrasferich simil a chel propost de Beller, induè i morsett PNP N-metilà catalizan l’istess reaziun. Olter esperiment che escluden i liquid ionich g’han minga mustrà nissuna atività, donca el sò coinvolgiment dirett par necesari. Ipotezem qe l'attivazion de Ru-1 e Ru-2 la se verifega a travers la dissoçazion de clorur seguida de una possibel adizion de NHC e de una dissoçazion de trifenilfosfina (Sqema 1a). Qella ativar qì in tute i spece l'è staita osservada in precedenza cont l'utilizar el HRMS. L’acetad IL l’è una bas de Bronsted plussee forta de l’acid formeg e al pœl deprotonar fortament l’ultem35. Ipotesimo qe durant el circol cataliteg (Sqema 1b), i spece ative A qe porta NHC o PPh3 inn coordinade a travers el formad per formar la spece B. La reconfigurazion de qell compless qì a C la resulta a la fin ind la liberazion de CO2 e del compless trans-didrojen D La protonazion sucessiva de l'acid pre-didrojen cont el acid per formar el cumpless diidro E l’è simil al pas ciav propost de Beller duperand omolog de morsa PNP N-metilà. Ancamò, un analog del cumpless EL = PPh3 l’è stà sintetizà prima de una reaziun steichiometrich duperand Ru-1 en un atmosfera de idrogen dopu l’estraziun de clorur cun sal de sodi. La rimozion de l'idrojen e la coordinazion del formad fornissen A e completen el circol.
L’è propost un mecanism per la reaziun intrasferich de la deidrogenaziun del acid formich duperand el cumpless de fissagg Ru-POP Ru-1.
Un nœuf cumpless [RuHCl(iPr-dbffos)(PPh3)] l’è stà sintetizà. El cumpless l’è stà caraterizà de RMN, ATRIR, EA e analìs de difraziun di ragg X di singul cristai. Segnalam anca la prima aplicaziun de sucess di cumpless pinza Ru-POP in de la deidrogenaziun del acid formich a CO2 e H2. Anca se el precursor metalich g’ha otegnuu un’atività simil (fin a 3424 h-1), el cumpless g’ha otegnuu una frequenza massima de rotaziun fin a 4525 h-1 a 90 °C. Inolter, a 90 °C, el nœuf cumpless [RuHCl (iPr-dbffos) (PPh3)] g’ha ottegnuu un temp total de sœul (1009 h-1) per cumpletar la disidrogenaziun del acid formich, che l’è significativament superiur a chel del precursur metallich (330 h-1). e el cumpless ripurtà prima [RuHCl (xantfos) (PPh3)] (333 h-1). En cundiziun simil, l’eficienza catalitich l’è paragunabil a chela del cumpless de morsa Ru-PNP. I dati HRMS indican la presenza de un cumpless de carbene in de la mistura de reaziun, anca se en quantità piscinin. Atualment sem drée a stüdià i efet catalitich di cumpless de carbene.
Tüt i dat ottegnuu o analizà durant chestu stüdi sun inclus en chestu articul püblicà [e en di file de informaziun de suport].
Azarpour A., ​​Suhaimi S., Zahedi G. e Bahadori A. Una revisiun di mancanz di funt d’energia rinovabil cuma funt promettent de energia futura. Arabo. J. Scienza. injegner. 38, 317-328 (2013).
Moriarty P. e Honery D. Chel l’è el putenzial global per i energie rinovabil? ajornament. assistenza. Riv 16 de l’energia, 244-252 (2012).
Rao, PC e Yoon, M. Sistemi putenziai de portadur de idrogen organich liquid (Lohc): una revisiun di recent prugress. Energia 13, 6040 (2020).
Portatur de idrogen organich liquid (LOHC) - valutaziun basà sü proprietà chimich e economich. internaziunalità. J. Energia del idrogeno. 44, 6631-6654 (2019).
Teichmann, D., Arlt, W., Wasserscheid, P. e Freimann, R. Funt d’energia futur basà sü portadur de idrogeno organich liquid (LOHC). ambient energètich. scienza. 4, 2767-2773 (2011).
Portadur de idrogeno organich liquid e alternatif per el trasport internaziunal de idrogeno rinnovabil. ajornament. assistenza. Energia Ed. 135, 110171 (2021).
Rong Y. e al. Analis tecnich e economich internaziunal del inmagazinament e del trasport del idrogen de un impiant de produziun de idrogen a una staziun terminal de idrogenaziun. J. Energia del idrogeno. 1-12 2023.01.187 (2023).
Guo, J. e al. L’acid formich cuma putenzial metud de inmagazinament de idrogeno a bord: svilupp de catalizatur omogenei de metal nobil per reaziun de disidrogenaziun. Seuss Chimica Chimica. 14, 2655-2681 (2021).
Muller, K., Brooks, K. e Autry, T. Immagazzinament del idrogen en acid formich: un cunfront di upziun de prucess. Carburant energetich. 31, 12603-12611 (2017).
El cumpless de iridi cunt el ligand N,N'-diimina g’ha una volta atività de desidrogenaziun del acid formich mai vist prima en aqua. Chimich. – EURÒ. J. 21, 12592-12595 (2015).
Hong D. e al. Effet sinergich di cumpless IrIII-MII eteronuclear sü la liberaziun catalitich de H2 durant la desidrogenaziun del acid formich en aqua. Materia inorganica. Chimich. 59, 11976-11985 (2020).
Fink K., Laurenci GA e un prezius catalizatur per la disidrogenaziun catalizada del rodio del acid formich en aqua. EURO. J.Inorg. Chimich. 2381-2387 (2019).
Seraj, JJA e al. Un catalizatur eficient per la disidrogenaziun del acid formich pur. Nat. comunegar. 7, 11308 (2016).
Piccirelli L. e al. Catalisi multifunziunal de idrogenaziun-desidrogenaziun de CO2 duperand el sistèm liquid Ru-PNP/ionich. J. Am. Putana. 145, 5655-5663 (2023).
Belinsky EA e al. Desidrogenaziun del acid formich cun acid Lewis duperand un catalizatur de ferr sü un suport Pinzer. J. Am. Putana. 136, 10234-10237 (2014).
Henriks V., Juranov I., Autissier N. e Laurenci G. Desidrogenaziun del acid formich sü catalizatur omogeni Ru-TPPTS: furmaziun de CO minga desiderada e sò rimoziun cun succès cun PROX. catalizatur. 7, 348 (2017).
Filonenko GA ecc. Idrogenaziun eficient e riversibil del anidrid carbonich en furmà duperand el catalizatur de rutenio PNP-Pinzer. Chimica Chimica del gat. 6, 1526-1530 (2014).
Hull, J. e al. Immagazzinament riversibil de idrogeno duperand anidrid carbonica e catalizatur de iridio cummutà a protun in di media acquei a temperadür e presiun muderà. Nat. Chimich. 4, 383-388 (2012).
Wei, D. e al. El cumpless Mn-Pincer l’è duperà per l’idrogenaziun riversibil del anidrid carbonich en acid formich en presenza de lisina. Nat. vitalità. 7, 438-447 (2022).
Piccirilli L., Pinheiro DL e Nielsen M. Pincer Recent prugress in di catalizatur di metal de transiziun per el svilupp sostenibil. catalizatur. 10, 773 (2020).
Wei, D., Junge, H. e Beller, M. Sistemi de aminoacid per la cattura del anidrid carbonich e l’üs catalitich per la produziun de furmà. Chimich. scienza. 12, 6020-6024 (2021).
Subramanian M. e al. Idrogenaziun, deuteraziun e metilaziun de cumpost funziunai cun metanol de trasferiment omogene general e seletif de rutenio. J. Cutler. 425, 386-405 (2023).
Ni Z., Padilla R., Pramanik R., Jorgensen MSB e Nielsen M. Accoppiament disidrogenant senza bas e senza acetur de etanol a acetà de etil duperand cumpless PNP. La portata de Dalton. 52, 8193-8197 (2023).
Fu, S., Shao, Z., Wang, Y. e Liu, Q. Agiornament catalizà del manganes del etanol a 1-butanol. J. Am. Putana. 139, 11941-11948 (2017).