Chestu articul fà part del tema de la ricerca “Uso antimicrobico, resistenza antimicrobico e el microbioma di animai alimentari”. Visualizzà tüt i 13 articul
I acids organeg seguten a vesser domandads tant comè aditiv a'l mangiar per i animai. Incœ, el focus l'è stait su la segureza alimentar, in particolar la reduzion de l'incidenza dei patojen trasmetuds del mangiar ind el pollaster e ind oltr animai. Divers acid organich sunt incœu en stüdi o sun giamò en üs cumercial. Intra i tants acids organeg qe inn staits tant studiads, l’acid formeg l’è vun de lor. L'acid formeg l'è jontad ai diete del pollaster per limitar la presenza de la salmonella e de oltr patojen trasmetuds del mangiar ind el mangiar e ind el trat gastrointestinal dop l'ingestion. Cont la cressida de la comprension de l'eficacia e de l'impat de l'acid formeg su l'ospit e sui patojen trasmetuds del mangiar, al diventa ciar qe la presenza de l'acid formeg la pœl scatenar vie specifege ind la Salmonella. Qella resposta qì la pœl diventar plussee complessa quand qe l'acid formeg al entra ind el trat gastrointestinal e l'interajiss miga domà cont la Salmonella qe la coloniza jamò el trat gastrointestinal ma anca cont la flòra microbega de l'intestin. La revisiun esaminarà i resultà atuai e i pruspetif per ulterior ricerch sül microbioma del pollaster e del mangià tratà cun acid formich.
Ind la produzion del bestiam e del pollaster, la sfida l'è quella de desvilupar stratejie de jestion qe otimizen la cressida e la produtivitaa e intant limiten i ris'c per la segureza alimentar. Storegament, la somministrazion de antibioteg a concentrazion subterapeutege l’ha meiorad la salut, el benesser e la produtivitaa dei animai (1-3). De una prospetiva de mecanism de azion, l’è stait propost qe i antibioteg somministrads a concentrazion subinibitor median i resposts de l’ospit cont la modulazion de la flòra gastrointestinal (GI) e, a soa vœlta, i so interazion cont l’ospit (3). A bon cunt, i preocupazion continue su la difusion potenzial dei patojen trasmetuds ai aliments resistents ai antibioteg e la soa associazion potenzial cont i infezion resistente ai antibioteg ind i vesser uman hann portad a la ritirada gradual de l'utilizazion dei antibioteg ind i animai alimentar (4-8). Donca, el desvilup de aditiv e meiorador del mangiar qe respeten almanc vergun de qei requisids qì (meiorazion de la salut, del benesser e de la produtivitaa dei animai) l’è de grand interess tant de una prospetiva de recerca academica qe de un desvilup comercial (5, 9). Una varietà de aditif per el mangià cumerciai sun entrà in del mercà del mangià animal, cuma probiotich, prebiotich, oli essenziai e cumpost ligà de vari funt vegetai e sustanz chimich cuma i aldeid (10-14). Oltr aditiv comerciai per el mangiar comunement drovads ind el pollaster includen i bateriofag, l'ossid de zing, i enzima esojen, i prodots de esclusion competitiva e i composts acids (15, 16).
Intra i aditif chimich per el mangià esistent, i aldeid e i acid organich sun stà storicament i cumpost püsee stüdià e duperà (12, 17-21). I acids organeg, in particolar i acids grass a cadena curta (SCFA), a inn antagonista ben cognossuds dei bater patojen. Chesti acid organich sun duperà cuma aditif per mangià minga sultant per limitar la presenza di patogen in de la matris del mangià ma anca per esercitar efet atif sü la funziun gastrointestinal (17, 20-24). De soraplu, i SCFA inn prodots de la fermentazion de la flòra intestinal ind el trat dijestiv e se pensa qe jœgen un rœl mecanisteg ind l'abilitaa de un quai probioteg e prebioteg de contrastar i patojen ingerids ind el trat gastrointestinal (21, 23, 25).
Ind i ann, vari acids grass a cadena curta (SCFA) hann atirad tanta atenzion comè aditiv per el mangiar. En particular, el propionà, el butirà e el furmà sun stà uget de tanti stüdi e aplicaziun cumerciai (17, 20, 21, 23, 24, 26). Intratant qe i prim studi se concentraven sul controll dei patojen trasmetuds del mangiar ind el mangiar dei animai e del pollastre, i studi plussee recent hann spostad el so focus sul meiorament complessiv de la prestazion animal e de la salut gastrointestinal (20, 21, 24). L’acetà, el propionà e el butirà g’han atirà tanta atenziun cuma aditif per l’aliment cun acid organich, intra i quai anca l’acid formich l’è un candidà prometent (21, 23). Tanta atenzion l'è staita focalizada sui aspets de la segureza alimentar de l'acid formeg, in particolar la reduzion de l'incidenza dei patojen trasmetuds del mangiar ind el mangiar del bestiam. Però, se cunsideran anca olter pusibel üs. L’ubietif cumplesif de chesta revisiun l’è esaminar la stòria e el stat atual del acid formich cuma mejioradur del mangià per el bastiam (Figura 1). En chestu stüdi, esaminerem el mecanism antibaterich del acid formich. Ancamò, esaminerem püsee atentament i sò efet sül bastiam e sül pollaster e parlerem di pusibel metud per mejorar sò eficacia.
Fig. 1. Mapa mental di argument tratà en chesta revisiun. In particular, i seguent ubietif general sun stà cuncentrà sü: descrif la stòria e el stat atual del acid formich cuma mejioradur del mangià per el bastiam, i mecanism antimicrobich del acid formich e l’impatt del sò üs sü la salud di animai e del pollaster e i metud putenziai per mejorar l’eficacia.
La produziun de mangià per el bastiam e el pollaster l’è un’operaziun cumpless che cumprend plü fasi, cuma la lavuraziun fisich del cereal (par esempi, la fresadüra per redür i dimensiun di partisel), la lavuraziun termich per la pelletizaziun e l’agiunta de plü nutrient a la dieta a segond di esigenz nutriziunai specifich del animal (27). Dat chesta cumplessità, l’è minga una surpresa che la lavuraziun del mangià espon el cereal a una varietà de fatur ambientai prima de rivà al mulin al mangià, durant la fresadüra e dopu durant el trasport e l’alimentaziun en raziun de mangià cumpost (9, 21, 28). Donca, ind i ann, un grup parecc divers de microrganism l’è stait identifegad ind el mangiar, compres miga domà i bater ma anca i bateriofag, i funj e i levads (9, 21, 28-31). Un quaidun de qei contaminants qì, comè certs funj, al pœl produr micotossine qe presenten ris’c per la salut dei animai (32-35).
I populaziun baterich pœden vèss relativament diferent e dipenden en quai misura di respetif metud duperà per l’isolament e l’identificaziun di microrganism e anca de la funt del campiun. Par esempi, el profil de composiziun microbioch pœu vèss diferent prima del tratament termich asocià al pelletizaziun (36). Anca se la cültüra classich e i metud de placcadura a placch g’han furnì di informaziun, la recent aplicaziun del metud de sequenziament de sucesiva generaziun (NGS) basà sül jen del rRNA 16S g’ha furnì una valutaziun püsee cumpleta de la comunità del microbioma del foragg (9). Quand Solanki e coll. (37) g’han esaminà el microbioma baterich di cereai de frument cunservà per un periud de temp en presenza de fosfina, un fumigant de cuntrol di insètt, g’han descuvert che el microbioma l’era püsee divers dopu el raccòlt e dopu 3 mesi de cunservaziun. Inoltre, Solanki et al. (37) (37) l’ha demostrad qe i Proteobater, i Firmicuts, i Actinobater, i Bateroidita e i Plantomice eren i fila dominants ind i cereai de forment, i Bacill, l’Erwinia e i Pseudomona eren i jener dominants e l’enterobater la costituiva una proporzion minor. Su la bas dei confront tassonomeg, i hann concludud qe la fumigazion de la fosfina l'ha alterad signifegadivament i popolazion baterege ma l'ha miga influenzad la diversitaa dei fonj.
Solanki e al. (37) l’ha mostrad qe i fonts de mangiar pœden anca contegner patojen trasmetuds del mangiar qe pœden causar problema de salut publega su la bas del rilevament de Enterobacteriaceae ind el microbioma. I patojen trasmetuds del mangiar comè el clostridium perfringens, el clostridium botulin, la salmonella, el campilobater, l’escherichia coli O157:H7 e la listeria monocitojena inn staits associads a’l mangiar animal e a’l insilaj (9, 31, 38). La persistenza de oltr patojen trasmetuds del mangiar ind el mangiar dei animai e del pollastre l'è atualment descognossuda. Ge e al. (39) g’han schermà püsee de 200 ingredient del mangià animal e g’han isulà salmonella, E. coli e enterococc, ma g’han minga rilevà E. coli O157:H7 o Campilobacter. Comesessia, i matrix comè el mangiar sec pœden servir comè font de E. coli patojen. Ind el traçar la font de un fogorament del 2016 de serogrupp O121 e O26 asociads a la malatia umana, el Crowe et al. (40) l’ha drovad el sequenziament del jenoma intreg per confrontar i isolads clineg cont i isolads otegnuds dei prodots alimentar. Sü la bas de chestu cunfront, g’han conclus che la funt probabil l’era la farina de frument cruda a bassa umidità di mulin a farina. El bass contenüu de umidità de la farina de frument sugerisc che el STEC pœu soravif anca in del mangià per animai a bassa umidità. Però, cuma Crowe e coll. (40) nota, l’isolament de STEC di campiun de farina l’è dificil e dumanda metud de separaziun imunomagnetich per recuperar un nümer sufisent de celùl baterich. Process diagnosteg simil pœden anca complicar el rilevament e l'isolament de patojen rar trasmetuds del mangiar ind el mangiar dei animai. La dificoltaa de rilevament la pœl vesser dovuda anca a la longa persistenza de qei patojen qì ind i matrix a bassa umidità. Forghani e coll. (41) g’ha dimustrà che la farina de frument cunservà a temperadüra ambient e inoculada cunt una mescüla de serogrupp O45, O121 e O145 e Salmonella (S. e ancamò rilevabil ai 24 e ai 52 seteman.
Storegament, el Campylobacter l’è mai stà isulà del mangià di animai e di pollaster cun metud de cültür tradiziunai (38, 39), anca se el Campylobacter pœu vèss facilment isulà del trat gastrointestinal del pollaster e di prudot del pollaster (42, 43). Però, el mangià g’ha ancamò i sò vantagg cuma funt putenzial. Par esempi, Alves e coll. (44) g’ha dimustrà che l’inoculaziun del mangià de pollin ingrassà cun C. jejuni e la sucesiva cunservaziun del mangià a dü temperadür diferent per 3 o 5 dì g’han purtà al recüper de C. jejuni vital e, en quai cas, anca a luur proliferaziun. I hann concludud qe el C. jejuni al pœl certament soraviver ind el mangiar del pollaster e, donca, al pœl vesser una font potenzial de infezion per i pollaster.
La contaminazion de salmonella del mangiar per animai e pollaster l’ha ricevud tanta atenzion ind el passad e la resta al center dei sforz continu per desvilupar metods de rilevament specifegament aplicabei al mangiar e per trovar misure de controll plussee eficax (12, 26, 30, 45-53). In di an, tanti stüdi g’han esaminà l’isolament e la caraterizaziun de la Salmonella en vari stabiliment de mangià e mulin de mangià (38, 39, 54-61). Insema, chesti stüdi indican che la Salmonella pœu vèss isulada de una varietà de ingredient del mangià, de funt de mangià, de tip de mangià e de operaziun de produziun de mangià. I tass de prevalenza e i serotip predominant de Salmonella isulads variaven anca lor. Par esempi, Li et al. (57) g’ha cunfermà la presenza de Salmonella spp. L’è stà rilevà in del 12,5% di 2058 campiun cattà sü di mangimi cumplet per animal, ingredient per mangià, mangià per animal domestich, tratt per animal domestich e integratur per animal domestich durant el periud de raccòlta di dat dal 2002 al 2009. Ancamò, i serotip püsee comun rilevà in del 12,5% di campiun de Salmonella che sun stà pusitif sun stà S. Senftenberg e S. Montevideo (57). En un stüdi di aliment pront per mangià e di sottaprudot del mangià per i animai en Texas, Hsieh et al. (58) l’ha riferid qe la prevalenza plussee volta de la Salmonella l’era ind la farina de pess, seguida de proteine ​​animai, cont S. Mbanka e S. Montevideo comè i serotip plussee comun. I mulin per mangià presentan anca diferent putenziai punt de contaminaziun del mangià durant la mescolanza e l’agiunta di ingredient (9, 56, 61). Magossi e al. (61) sun stà capas de dimustrar che plü punt de contaminaziun pœden verificass durant la produziun de mangià en i Stat Ünì. Infatt, Magossi e coll. (61) g’ha truvà almen una cültüra de Salmonella pusitif en 11 mulin de mangià (12 posiziun de campiunament en tüt) en vòtt stat di Stat Ünì. Dat el potenzial de contaminazion de Salmonella durant la manipolazion del mangiar, el trasport e l'alimentazion quotidiana, l'è miga una sorpresa qe se fann sforz significativ per desvilupar aditiv per el mangiar qe pœden redur e mantegnir bas nivei de contaminazion microbega durant tut el circol de produzion animal.
Se sa poc sul mecanism de la resposta specifega de la Salmonella a l'acid formeg. Però, Huang e coll. (62) l’ha indicad qe l’acid formeg l’è present ind l’intestin tenov dei mamifer e qe la Salmonella spp. sun capas de produr acid formich. Huang e al. (62) l'ha drovad una sequenza de mudants de delezion dei vie ciav per rilevar l'espression dei jen de virulenza de la Salmonella e l'ha descovert qe el formad al pœl ajir comè un segnal difusibel per indur la Salmonella a invader i cellule epitelial Hep-2. Recentement, Liu et al. (63) g’ha isulà un trasportadur de furmà, FocA, de Salmonella typhimurium che funziuna cuma canal specifich de furmà a pH 7,0 ma pœu anca funziunar cuma canal de esportaziun passif a volt pH estern o cuma canal segondari de impurtaziun de ion furmà/idrogen atif a bas pH. Però, chestu stüdi l’è stà fatt sultant sü un serotip de S. Typhimurium. La domanda la resta se tuts i serotip responden a l'acid formeg cont mecanism simil. Qesta la resta una domanda de ricerca fondamentalla qe la g’haria de vesser afruntada ind i studi futur. Indipendentement dei resultads, al resta prudent drovar plussee serotip de Salmonella o anca plussee cep de ogni serotip ind i esperiments de screening quand qe se desvilupa i racomandazion jenerai per l'utilizazion de integrator acids per redur i nivei de Salmonella ind el mangiar. I aproç plussee nœv, comè l'utilizazion de la codifega a barre jenetega per codifegar i cep per distinguer divers sotagrup de l'istess serotip (9, 64), i ofren l'oportunitaa de distinguir diferenze plussee fine qe pœden influenzar i conclusion e l'interpretazion dei diferenze.
La natüra chimich e la furma de dissociaziun del furmà pœden anca vèss impurtant. En una seri de stüdi, Beyer et al. (65-67) g’han dimustrà che l’inibiziun del Enterococc faecium, del Campylobacter jejuni e del Campylobacter coli l’era ligada a la quantità de acid formich disocià e l’era indipendent del pH o del acid formich minga disocià. La forma qimega de formad a la qual i bater inn esposts la par anca vesser importanta. Kovanda e coll. (68) g’han schermà diferent urganism Gram-negatif e Gram-positif e g’han cunfruntà i cuncentraziun inibitur minimi (MIC) de furmà de sodi (500-25.000 mg/L) e una mescolanza de furmà de sodi e furmà liber (40/60 m/v; 10-10.000 mg/L). Sü la bas di valur MIC, g’han descuvert che el furmà de sodi l’era inibitur sultant cuntra el Campylobacter jejuni, el Clostridium perfringens, el Streptococc suis e el Streptococc polmonich, ma minga cuntra l’Escherichia coli, la Salmonella Tifimurium o l’Enterococc faecal. Al contrari, una mes’cia de formad de sodi e formad de sodi liber l’era inibitor contra tuts i organism, e l’ha portad i autor a concluder qe l’acid formeg liber al g’ha la major part dei proprietaa antimicrobege. Sares interessant esaminà diferent raport di chesti dü furm chimich per determinar se l’interval di valur MIC l’è ligà al nivel de acid formich present in de la furmula mista e la rispòsta al 100% de acid formich.
Gomez-Garcia e al. (69) g’han testà cumbinaziun de oli essenziai e acid organich (cuma l’acid formich) cuntra plü isulà de Escherichia coli, Salmonella e Clostridium perfringens ottenü di porcei. G’han testà l’eficacia de ses acid organich, inclùs l’acid formich, e ses oli essenziai cuntra i isulà porcei, duperand el formaldeid cuma cuntrol pusitif. Gomez-García e al. (69) g’ha determinà el MIC50, el MBC50 e el MIC50/MBC50 del acid formich cuntra l’Escherichia coli (600 e 2400 ppm, 4), el Salmonella (600 e 2400 ppm, 4) e el Clostridio perfringens (1200 e 2400 ppm), che l’è stà truvà efetif püsee de tuts i acids organeg contra l'E. coli e la Salmonella. (69) L’acid formeg l’è eficax contra l’Escherichia coli e la Salmonella per i so dimension molecolar picinen e la soa cadena longa (70).
Beyer e al. g’han schermà i cep del Campylobacter isulà di porcei (66) e i cep del Campylobacter jejuni isulà di pollaster (67) e g’han mustrà che l’acid formich se dissocia a cuncentraziun coerent cun i rispost MIC mesurà per olter acid organich. Comesessia, i potenzi relative de qei acids qì, compres l'acid formeg, inn staite metude in discussion perqè el Campylobacter al pœl utilizar qei acids qì comè substrats (66, 67). L'utilizazion acida de C. jejuni l'è miga una sorpresa perqè l'è stait demostrad de haver-g un metabolism miga glicoliteg. Donca, el C. jejuni al g’ha una capacitaa limitada per el catabolism dei carboidrat e al se basa su la gluconeojenesi dei aminoacids e dei acids organeg per la major part del so metabolism enerjeteg e ativitaa biosintetega (71, 72). Un primo stüdi de Line et al. (73) l’ha drovad una gamma fenotipega qe la contegn 190 font de carboni e l’ha mostrad qe el C. jejuni 11168(GS) al pœl utilizar i acids organeg comè font de carboni, la major part dei quai inn intermedi del circol de l’acid tricarbossileg. Olter stüdi de Wagli et al. (74) duperand una gama fenotipega de utilizazion del carboni l’ha mostrad qe i cep de C. jejuni e E. coli esaminads ind el so studi inn bon de cresser su acids organeg comè font de carboni. El formad l’è el principal donador de eletron per el metabolism de l’enerjia respiratoria del C. jejuni e, donca, la font de enerjia principal per el C. jejuni (71, 75). El C. jejuni l’è bon de utilizar el formad comè donador de idrojen a travers de un compless de deidrojenasi formad ligad a la membrana qe l’ossida el formad a anidrid carbonega, proton e eletron e al fonziona comè donador de eletron per la respirazion (72).
L'acid formeg al g'ha una longa storia de utilizazion comè meiorador de mangiar antimicrobeg, ma un quai inset al pœl anca produr acid formeg per vesser drovad comè sostanza qimega de difesa antimicrobega. Rossini e al. (76) l’ha sujerid qe l’acid formeg al pœl vesser un costituent de la salva acida dei furmeg ​​descrivude de Ray (77) circa 350 agn indree. De qell moment lì, la nostra comprension de la produzion de acid formeg ind i furmeg ​​e ind i oltr inset l’è aumentada considerevolment, e adess se sa qe qell process qì al fa part de un compless sistema de difesa dei tossine ind i inset (78). Vari grup de inset, comprese i avi senza punte, i formige ponte (Imenopter: Apidae), i scarabei de terra (Galerita lecontei e G. janus), i formeg senza punte (Formicinae) e una quai larva de camomilla (Lepidoter: Myrmecophaga), inn cognossuds per produr acid formeg comè difesa chimega.
I furmig inn fors i plussee caraterizade perqè i g’hann acidocita, aperture specializade qe ge permeten de spruzzar un velen componud principalment de acid formeg (82). I furmeg ​​drœven la serina comè precursor e i inmagazinen grandi quantitaa de formad ind i so gandole velenose, qe inn sufisentement isolade per protejer i formeg ospit de la citotossicitaa del formad infina a quand qe l’è spruzad (78, 83). L'acid formeg qe secernen al pœl (1) servir comè un feromon de allarm per atirar oltre furmige; (2) vèss una sustanza chimich de difesa cuntra i cuncurrent e i predatur; e (3) ajissen comè un ajent antifongig e antibatereg quand qe l’è combinad cont la resina comè part del material del nid (78, 82, 84-88). L'acid formeg prodot dei furmeg ​​al g'ha proprietaa antimicrobege, qe al sujeriss qe al podaria vesser drovad comè aditiv topeg. Chestu l’è stà dimustrà de Bruch et al. (88), che g’han giuntà acid formich sintetich a la resina e g’han mejorà significativament l’atività antifungich. Ulterior prœve de l’eficacia de l’acid formeg e de la soa utilitaa biolojega l’è qe i formigoi jigant, qe inn miga bon de produr acid stomeg, consumen i formeg qe contegn acid formeg per fornir-s de acid formeg concentrad comè acid dijestiv alternativ (89).
L’üs prategh del acid formich en agricoltüra l’è stà cunsiderà e stüdià per tanti an. En particular, l’acid formich pœu vèss duperà cuma aditif al mangià per i animai e al insilagg. El furmà de sodi en furma solida e liquid l’è cunsiderà sicür per tüt i spècc animai, i consumadur e l’ambient (90). Su la bas de luur valutaziun (90), una cuncentraziun massima de 10.000 mg de equivalent de acid formich/kg de mangià l’era cunsiderada sicüra per tüt i spècc animai, menter una cuncentraziun massima de 12.000 mg de equivalent de acid formich/kg de mangià l’era cunsiderada sicüra per i porcei. L'utilizazion de l'acid formeg comè meiorador del mangiar per i animai l'è staita studiada per tants agn. L’è cunsiderà de avegh valur cumercial cuma conservant del insilagg e agent antimicrobich in del mangià per animai e pollaster.
I aditif chimich cuma i acid sun semper stà un element integral in de la produziun de insilagg e in de la gestiun del mangià (91, 92). Borreani e al. (91) g’ha osservà che per avegh una produziun ottimal de insilagg de volta qualità l’è necesari mantegnir la qualità del foragg mantegnind la magiur part de la materia secca pusibel. El resultà de tal otimizaziun l’è la minimizzaziun di pèrt en tüt i fasi del prucess de ensillament: di cundiziun aerobich iniziai in del silo a la fermentaziun sucesiva, al cunservaziun e a la riapertura del silo per l’alimentaziun. I metud specifich per utimizar la produziun de insilagg sul camp e la sucesiva fermentaziun del insilagg sun stà afruntà en detai en olter sit (91, 93-95) e seran minga afruntà en detai chichinsci. El prublema principal l’è el deteriorament ossidatif causà di lievit e di muff quand l’usigen l’è present in del insilagg (91, 92). Donca, sun stà introdott inoculant biologich e aditif chimich per cuntrastar i efet negatif del deteriorament (91, 92). Olter cunsideraziun per i aditif per l’insilagg cumprenden la limitaziun de la diffusiun di patogen che pœden vèss present in del insilagg (par esempi E. coli patogen, listeria e salmonella) e anca i füncc che produsen micotossin (96-98).
Mack e coll. (92) divideva i aditif acid en dü categurì. I acid cuma i acid propionich, acetich, sorbich e benzoich mantegnen la stabilità aerobich del insilagg quand che sun alimentà ai rumiant limitand la cressita de lievit e muff (92). Mack e coll. (92) g’ha separà l’acid formich di olter acid e l’ha cunsiderà un acidificant dirett che inibiss i clostridi e i microrganism deteriorament mantegnind l’integrità de la proteina del insilagg. En pratich, i luur furm de sal sun i furm chimich püsee comun per evitar i proprietà corrusif di acid en furma minga sal (91). Tanti grupp de ricerca g’han anca stüdià l’acid formich cuma aditif acid per l’insilagg. L’acid formich l’è famus per sò putenzial de acidificaziun rapida e per sò effèt inibitur sü la cressita di microrganism del insilagg dannus che redusen el contenuu de prutein e de carboidrat solubil en aqua del insilagg (99). Donca, Luu et al. (92) g’ha cunfruntà l’acid formich cun aditif acid in del insilagg. (100) g’ha dimustrà che l’acid formich podaria inibir l’Escherichia coli e sbassar el pH del insilagg. Anca i cültür baterich che produsen acid formich e laitich sun stà giuntà al insilagg per stimular l’acidificaziun e la produziun de acid organich (101). Difatt, Cooley e coll. (101) g’ha descuvert che quand che l’ensilagg l’è stà acidificaa cun acid formich al 3% (p/v), la produziun de acid laitich e formich g’ha superà rispettivament 800 e 1000 mg de acid organich/100 g de campiun. Mack e coll. (92) g’ha esaminà en detai la leteratüra de ricerca aditif del insilagg, anca i stüdi püblicà del 2000 che se cuncentravan sü e/o che includevan l’acid formich e olter acid. Donca, chesta revisiun parlarà no en detai di singul stüdi ma riassum semplicement di punt ciave sü l’eficacia del acid formich cuma aditif chimich per l’insilagg. L’acid formeg miga tamponad e tamponad inn staits studiads e ind la major part dei cas Clostridium spp. I so ativitaa relative (assorbiment de carboidrat, proteine ​​e laitad e escrezion de butirad) tenden a diminuir, inscambi la produzion de amoniaca e butirad la diminuiss e la retenzion de la materia seca l’aumenta (92). G’he sun di limitaziun a la prestaziun del acid formich, ma sò üs cuma aditif de insilagg en cumbinaziun cun olter acid par superar quai di chesti prublem (92).
L'acid formeg al pœl inibir i bater patojen qe presenten un ris'c per la salut umana. Par esempi, Pauly e Tam (102) g’han inoculà piscinin silos de laboratori cun L. monocitogen che g’ha denter tri diferent nivell de materia secca (200, 430 e 540 g/kg) de enzima de segala e dopu integrà cun acid formich (3 ml/kg) o bater de acid laitich (8/5 × 1 g) L’han riferì che tüt i dü tratament g’han redut L. monocytogenes a nivel minga rilevabil in del insilagg a bas materia secca (200 g/kg). Però, in del insilagg medi de materia secca (430 g/kg), L. monocitogenes l’era ancamò rilevabil dopu 30 dì in del insilagg tratà cun acid formich. La reduzion de L. monocitogenes la pareva vesser associada cont un pH plussee bas, acid laiteg e acids miga associads combinads. Par esempi, Pauly e Tam (102) g’han osservà che i nivell de acid laitich e de acid indisocià cumbinà l’eran particularment impurtant, che pœu vèss la rason per cui l’è stada osservà nissuna reduziun de L. monocytogenes en media tratà cun acid formich de insilagg cunt un contenuu de materia secca magiur. Studi simil dovarian vèss fatt en futur per olter patogen del insilagg comun cuma la Salmonella e l’E. coli patogen. L’analìs püsee cumpleta de la sequenza del rDNA 16S del intera comunità microbich del insilagg pœu anca vuttà a identificar i cambiament in de la populaziun microbich cumplesiva del insilagg che se verifican en diferenti stadi de la fermentaziun del insilagg en presenza de acid formich (103). L’otteniment di dat del microbioma pœu furnir suport analitich per preveder meji el prugress de la fermentaziun del insilagg e per sviluppar cumbinaziun aditif ottimal per mantegnir una volta qualità del insilagg.
Ind i mangiar per animai a bas de cereai, l'acid formeg l'è drovad comè ajent antimicrobeg per limitar i nivei de patojen in varie matrix de mangiar derivads del cereal, tant'mè in certs ingredients del mangiar comè i sotaprodots animai. I efets sui popolazion patojen ind el pollaster e ind oltr animai pœden vesser ampiament dividuds in duu categorie : efets direts su la popolazion patojen del mangiar medem e efets indirets sui patojen qe colonizan el trat gastrointestinal dei animai dop de haver consumad el mangiar traitad (20, 21, 104). Clarement, qei duu categorie qì inn intercollegade, perqè una reduzion dei patojen ind el mangiar la dovaria resultar ind una reduzion de la colonizazion quand qe l'animal al consuma el mangiar. Però, i proprietà antimicrobich de un particular acid giuntà a una matris de mangià pœden vèss influenzà de diferent fatur, cuma la composiziun del mangià e la furma induè l’acid l’è giuntà (21, 105).
Storegament, l’utilizazion de l’acid formeg e de oltr acids correlads l’è stait focalizad principalment sul controll diret de la Salmonella ind el mangiar per animai e pollaster (21). I resultà de chesti stüdi sun stà sintetizà en detai en diferent revisiun püblicà en temp diferent (18, 21, 26, 47, 104-106), donca sultant quai di resultà ciave de chesti stüdi sun afruntà en chesta revisiun. Divers stüdi g’han mustrà che l’atività antimicrobich del acid formich en i matris de mangià dipend de la dosi e del temp de esposiziun al acid formich, del contenüu d’umidità de la matris del mangià e de la cuncentraziun baterich in del mangià e in del tratt gastrointestinal del animal (19, 21, 107-109). El tip de matris de mangià e la funt di ingredient del mangià per i animai sun anca fatur influent. Donca, un cert numer di stüdi g’han mustrà che i nivell de salmonella I tossin baterich isulà di sottaprudot animai pœden vèss diferent di quei isulà di sottaprudot vegetai (39, 45, 58, 59, 110-112). Però, i diferenzi in de la rispòsta ai acid cuma l’acid formich pœden vèss ligà ai diferenzi in de la soravivenza di serovar in de la dieta e a la temperadüra a la qual la dieta l’è elaborada (19, 113, 114). I diferenze ind la resposta serovar a'l tratament acid pœden anca vesser un fator ind la contaminazion del pollaster cont mangiar contaminad (113, 115), e i diferenze ind l'espression jenega de la virulenza (116) pœden anca jogar una part. I diferenzi in de la toleranza ai acid pœden a soa vœlta influenzar el rilevament de la Salmonella ind i media de coltura se i acids trasportads del mangiar inn miga adeguatament tamponads (21, 105, 117-122). La furma fisich de la dieta (en termin de dimensiun di partisel) pœu anca influenzar la dispunibilità relatif de acid formich in del trat gastrointestinal (123).
I stratejie per otimizar l'ativitaa antimicrobega de l'acid formeg jontad a'l mangiar inn anca fondamentai. Sun stà sügerì di cuncentraziun püsee volt de acid per i ingredient del mangià a volta contaminaziun prima de la mescolanza del mangià per minimizà i putenziai dann ai attrezzatür del mulin per mangià e ai prublem cun la gusto del mangià per i animai (105). Jones (51) l’ha conclus qe i salmonella presents ind el mangiar inanz de la nettadura qimega inn plussee dificile de controllar qe i salmonella a contat cont el mangiar dop el tratament qimeg. El tratament termich del mangià durant la lavuraziun in del mulin al mangià l’è stà sügerì cuma intervent per limitar la contaminaziun del mangià cun Salmonella, ma chestu dipend de la composiziun del mangià, de la dimensiun di partisel e de olter fatur asocià al prucess de fresadüra (51). L'ativitaa antimicrobega dei acids l'è anca dipendenta de la temperadura, e i temperadure elevade in presenza de acids organeg pœden haver-g un efet inibidor sinerjeteg su la salmonella, comè osservad ind i colture liquide de la salmonella (124, 125). Divers stüdi süi mangià cuntaminà de salmonella suportan la noziun che i temperadür elevà aumentan l’eficacia di acid in de la matris del mangià (106, 113, 126). Amado e coll. (127) g’ha duperà un pruget cumpost central per stüdiar l’interaziun de la temperadüra e del acid (acid formich o laitich) en 10 cep de Salmonella enterica e Escherichia coli isulà de vari mangimi per bastiam e inoculà en pellet acidificà per bastiam. L’han conclus che el calor l’era el fatur dominant che influenzava la reduziun microbega, insema al acid e al tip de isulà baterich. L’efet sinergich cun l’acid predomina ancamò, donca pœden vèss duperà temperadür e cuncentraziun de acid püsee bas. Però, g’han anca osservà che i effet sinergistich sun stà minga semper osservad quand l’è stà duperà l’acid formich, purtand a suspetar che la volatilizaziun del acid formich a temperadür püsee volt o i effet tampon di compunent de la matris del mangià l’eran un fatur.
Limitar la durada del mangiar inanz de mangiar ai animai l’è una manera de controllar l'introduzion de patojen trasmetuds del mangiar ind el corp de l'animal durant l'alimentazion. A bon cunt, una vœlta qe l'acid ind el mangiar l'è entrad ind el trat gastrointestinal, al pœl segutar a esercitar la soa ativitaa antimicrobega. L'ativitaa antimicrobega dei sostanze acide somministrade esojenament ind el trat gastrointestinal la pœl dipender de una varietaa de fator, intra quei la concentrazion de acid gastreg, el sit ativ del trat gastrointestinal, el pH e el contenut de ossijen del trat gastrointestinal, l'etaa de la popolazion microbistinal dipend de la posizion del trat gastrointestinal e de la maduritaa de l’animal) (21, 24, 128-132). De soraplu, la popolazion resident de microrganism anaerobeg ind el trat gastrointestinal (qe al diventa dominant ind el trat dijestiv inferior dei animai monogastreg quand qe i madur) la produx ativament acids organeg a travers la fermentazion, qe a soa vœlta la pœl anca haver-g un efet antagonisteg sui patojen transients qe entran ind el trat gastrointestinal).
La magiur part de la prima ricerca la s’è cuncentrada sul üs di acid organich, anca el furmà, per limitar la Salmonella in del trat gastrointestinal del pollaster, che l’è stà afruntà en detai en diferent revisiun (12, 20, 21). Quand chesti stüdi sun cunsiderà insema, pœden vèss fatt diferent osservaziun ciave. McHan e Shotts (133) hann riferid qe l'alimentazion cont l'acid formeg e propioneg l'ha redot i nivei de Salmonella Tifimurium ind el cec dei pollin inoculads cont i bater e i l'ha quantifegad ai 7, 14 e 21 dì de etaa. Però, quand Hume et al. (128) g’han monitorà el propionà marcad cun C-14, g’han conclus che pooch propionà in de la dieta pœu rivà al cec. Resta de determinar se chestu l’è vera anca per l’acid formich. Però, recentement Bourassa et al. (134) g’han riferì che l’alimentaziun cun acid formich e propionich g’ha redut i nivell de Salmonella Typhimurium in del cec di pollin inoculà cunt i bater, che sun stà quantificà ai 7, 14 e 21 dì de età. (132) g’ha osservà che l’alimentaziun de acid formich a 4 g/t ai pollin de broiler durant el periud de cressita de 6 seteman g’ha redut la cuncentraziun de S. Typhimurium in del cec a sotta del livel de rilevament.
La presenza de acid formeg ind la dieta la pœl haver-g efets su oltre part del trat gastrointestinal del pollaster. Al-Tarazi e Alshavabkeh (134) g’han dimustrà che una mescolanza de acid formich e acid propionich podaria redüss la contaminaziun de la salmonella pollorum (S. PRlorum) in de la cültüra e in del cec. Thompson e Hinton (129) g’han osservà che una mescüla dispunibel in del cumèrci de acid formich e acid propionich g’ha aumentà la cuncentraziun di acid in de la cültüra e in de la gezza e l’è stada batericida cuntra la Salmonella Enteritidis PT4 en un mudel in vitro en cundiziun de allevament rapresentatif. Qella nozion qì l’è sostegnuda dei dats in vivo de Bird et al. (135) g’ha giuntà acid formich a l’aqua potabil di pollin de broiler durant un periud de digiun simulà prima de la spediziun, simil al digiun che i pollin de broiler subìsen prima del trasport en un impiant de lavuraziun del pollaster. L’adiziun de acid formich al aqua potabil g’ha purtà a una reduziun del nümer de S. Typhimurium in de la cültüra e in del epididim e a una reduziun de la frequenza di cültür pusitif a S. Typhimurium, ma minga in del nümer de epididim pusitif (135). El desvilup de sistema de consegna qe pœden protejer i acids organeg intant qe inn ativ ind el trat gastrointestinal inferior al pœl vutar a meiorar l'eficacia. Par esempi, la microincapsulaziun del acid formich e la sò agiunta al mangià g’han dimustrà de redüss el nümer de Salmonella Enteritidis in del contenüu cecal (136). A bon cunt, quest al pœl variar a segonda de la speça animala. Par esempi, Walia e coll. (137) g’ha minga osservad una reduziun de la Salmonella in del cec o in di ganglion linfatich di porcei de 28 dì alimentà cunt una mescolanza de acid formich, acid citric e capsul de oli essenzial, e anca se l’escreziun de Salmonella en i fecc l’è stada reduuda al dì 14, l’è minga stà reduuda al dì 28. prevegnü.
Anca se i studi su l'acid formeg comè ajent antimicrobeg ind l'allevament se inn focalizads principalment su la Salmonella trasmetuda del mangiar, a g'è anca un quai studi qe al mira a oltr patojen gastrointestinal. Stüdi in vitro de Kovanda et al. (68) sujerissen qe l'acid formeg al pœl vesser eficax anca contra oltr patojen gastrointestinal trasmetuds del mangiar, compres l'Escherichia coli e el Campylobacter jejuni. I stüdi precedent g’han mustrà che i acid organich (par esempi, acid laitich) e i mescül cumerciai che g’han denter acid formich cuma ingredient pœden redüss i nivell de Campylobacter in del pollaster (135, 138). Però, cuma nutà prima de Beyer et al. (67), l’utilizazion de l’acid formeg comè ajent antimicrobic contra el Campilobater al pœl domandar cautela. Qella descoverta qì l’è particolarment problematega per i suplementazion dietege ind el pollastre perqè l'acid formeg l'è la font de enerjia de respirazion primaria per el C. jejuni. De soraplu, se pensa qe una part de la soa niqia gastrointestinal la sia dovuda a l'alimentazion incroxiada metabolega cont prodots de fermentazion acida mista prodots dei bater gastrointestinal, comè el formad (139). Chestu puunt de vista g’ha di bas. Dejà qe el formad l'è un chemioatrant per el C. jejuni, i dobi mudants cont difets sia ind la deidrojenasi del formad qe ind l'idrojenasi hann redot i tass de colonizazion cecal ind i pollin de broiler rispet ai cep selvateg de C. jejuni (140, 141). L’è ancamò miga ciar in qe misura la suplementazion de acid formeg esterna l’influiss su la colonizazion del trat gastrointestinal de part de C. jejuni ind i pollin. I concentrazion real de formad gastrointestinal pœden vesser plussee basse a causa del catabolism del formad de oltr bater gastrointestinal o de l'assorbiment del formad ind el trat gastrointestinal superior, donca diverse variabei pœden influenzar quest. De soraplu, el formad l’è un prodot de fermentazion potenzial prodot de un quai bater gastrointestinal, qe al pœl influenzar i nivei total de formad gastrointestinal. La quantificaziun del furmà in di contenuu gastrointestinal e l’identificaziun di jen del furmà desidrogenasi duperand la metagenomich pœden fär lüs sü quai aspett del ecologia di microrganism produtur de furmà.
Roth e coll. (142) g’han cunfruntà i efet del alimentar i pollin de broiler cun l’antibiotich enroflossacina o una mescolanza de acid formich, acetich e propionich sü la prevalenza del Escherichia coli resistent ai antibiotich. I isulà total e resistent ai antibiotich de E. coli sun stà cuntà en campiun fecal ragruppà de pollin de 1 dì e en campiun de contenù cecal de pollin de 14 e 38 dì. I isulads de E. coli inn staits testads per la resistenza a l'ampicilina, a la cefotassima, a la ciproflossacina, a la streptomicina, al sulfametosazol e a la tetraciclina segond i ponts de interruzion determinads in precedenza per ogni antibioteg. Quand qe i respetive popolazion de E. coli inn staite quantifegade e caraterizade, né l'enrofloxacina né la suplementazion de cocktail acid hann alterad el numer total de E. coli isolads de la ceca de pollin de broiler de 17 e 28 dì. I uxei alimentads cont la dieta integrada de enroflossacina g’haveven aumentads i nivei de E. coli resistent a la ciproflossacina, a la streptomicina, al sulfametossazol e a la tetraciclina e i nivei diminuids de E. coli resistent a la cefotassima ind la ceca. I uxei alimentads del cocktail g’haveven diminuid el numer de E. coli resistent a l'ampicilina e a la tetraciclina ind la ceca rispet ai controll e ai uxei integrads cond enroflossacina. I uxei alimentads cont l'acid mist hann anca avud una reduzion del numer de E. coli resistents a la ciproflossacina e a'l sulfametossazol ind el cec rispet ai uxei alimentads cond l'enroflossacina. El mecanism cont el qual i acids reduxen el numer de E. coli resistents ai antibioteg senza redur el numer total de E. coli l'è ancamò miga ciar. Però, i resultà del stüdi de Roth et al. sun coerent cun quei del grupp enroflossacina. (142) Quest al pœl vesser un'indicazion de una difusion redota de jen de resistenza ai antibioteg in E. coli, comè i inibidor ligads ai plasmid descrivuds de Cabezon et al. (143). Saress interessant far un'analisi plussee profonda de la resistenza ai antibioteg mediada dei plasmid ind la popolazion gastrointestinal del pollastre in presenza de aditiv de mangiar comè l'acid formeg e per raffinar ulteriorment qesta analisi cont la valutazion del resistenza gastrointestinal.
El desvilup de ottimal aditiv antimicrobeg per l’aliment contra i patojen al dovaria idealment haver-g un impat minim su la flòra gastrointestinal complessiva, in particolar su quei microbiota considerads benefeg per l’ospit. A bon cunt, i acids organeg somministrads de manera esojena pœden haver-g efets negativ sul microbiota gastrointestinal resident e ind una quai misura negar i so proprietaa de protezion contra i patojen. Par esempi, Thompson e Hinton (129) g’han osservà una diminuziun di nivell de acid laitich di cültür en i galin ponent alimentà cunt una mescolanza de acid formich e propionich, sugerind che la presenza de chesti acid organich esogen in de la cültür g’ha purtà a una reduziun di lattobacil di cültür. I lattobacil di cültür sun cunsiderà una barriera a la salmonella, e donca la disturbaziun de chestu microbiota di cültür resident pœu vèss dannus a la reduziun de sucess de la colonizaziun di salmonèl in del tratt gastrointestinal (144). Açıkgöz e al. l’ha trovad qe i efets del trat gastrointestinal inferior dei uxei pœden vesser plussee bass. (145) Nissun diferenz l’è stà truvà in de la flòra intestinal total o in del cuntegg de Escherichia coli en pollin de 42 dì che bevevan aqua acidificada cun acid formich. I autur g’han sugerì che chestu pœu vèss dovüu al metabolizà del furmà in del tratt gastrointestinal superiur, cuma l’è stà osservà de olter investigadur cun acid grass a cadena curta (SCFA) somministrà en mod esogen (128, 129).
La protezion de l'acid formeg a travers una quai forma de incapsulament la pœl vutar-l a rivar a’l trat gastrointestinal inferior. (146) g’ha osservà che l’acid formich microencapsulà g’ha aumentà significativament el contenüu total di acid grass a cadena curta (SCFA) in del cec di porcei rispett ai porcei alimentà cun acid formich minga prutètt. Chestu resultà g’ha purtà i autur a sugerir che l’acid formich pœu rivar efetivament al trat gastrointestinal inferiur se l’è prutètt en mod giüst. Però, diferent olter parameter, cuma i cuncentraziun de furmà e lattat, anca se superiur a quei en i porcei alimentà cunt una dieta de cuntrol, l’eran minga statisticament diferent di quei en i porcei alimentà cunt una dieta de furmà minga prutetta. Anca se i porcei alimentads cond l'acid formeg miga protet e protet hann mostrad un aument asquas trivolt de l'acid laiteg, el contaj dei lactobacilli l'è miga stait alterad de nissun tratament. I diferenze pœden vesser plussee marcade per oltr microrganism qe produx acid laiteg ind el cec (1) qe inn miga rilevads de qei metods qì e/o (2) la soa ativitaa metabolega l’è influenzada, alterand insì el modell de fermentazion insì qe i lattobacil resident produxen plussee acid laiteg.
Per studiar in manera plussee precisa i efets dei aditiv del mangiar sul trat gastrointestinal dei animai de faturia, inn necessari metods de identifegazion microbega a plussee volta resoluzion. Ind i ultem agn, el sequenziament de la jenerazion sucessiva (NGS) del jen de l'ARN 16S l'è stait drovad per identifegar i taxa del microbioma e confrontar la diversitaa dei comunitaa microbege (147), qe l'ha fornid una comprension meiora dei interazion intra i aditiv de mangiar dieteg e el microbiota animai gastrointestinal del mangiar.
Divers studi hann drovad el sequenziament del microbioma per valutar la resposta del microbioma gastrointestinal del pollaster a la suplementazion formada. Oakley e al. (148) g’han fatt un stüdi sü pollin de broiler de 42 dì integrà cun vari cumbinaziun de acid formich, acid propionich e acid grass a cadena media en luur aqua potabil o mangià. I pollin imunizads inn staits sfidads cont un cep de Salmonella typhimurium resistent ai acids nalidisseg e i so ceca inn staits removuds ai 0, 7, 21 e 42 dì de etaa. I campiun cecal sun stà preparà per 454 pirosequenziament e i resultà del sequenziament sun stà valutà per la classificaziun e el cunfront de sœmeanza. In del cumpless, i tratament g’han minga influenzà en mod significatif el microbioma cecal o i nivell de S. Typhimurium. Comesessia, i tass complessiv de rilevament de la Salmonella inn diminuids cont l'invegiiment dei uxei, comè confermad de l'analisi tassonomiga del microbioma, e anca l'abundanza relativa dei sequenze de Salmonella l'è diminuida ind el temp. I autur osservan che cun l’invegiament di broiler, la diversità de la populaziun microbica cecal l’è aumentada, cunt i cambiament püsee significatif in de la flòra gastrointestinal osservad en tüt i grupp de tratament. En un stüdi recent, Hu et al. (149) g’ha cunfruntà i effet del aqua potabil e del alimentaziun de una dieta integrada cunt una mescolanza de acid organich (acid formich, acid acetich, acid propionich e furmà de amonio) e virginiamicina süi campiun de microbioma cecal de polli de broiler cattà sü en dü stadi (1-21 dì e 222 dì). Anca se dei diferenze ind la diversitaa del microbioma cecal inn staite osservade intra i grup de tratament a 21 dì de etaa, nissuna diferenza ind la diversitaa dei bater α- o β l’è staita rilevada ai 42 dì. Dat la mancanza de diferenze a 42 dì de etaa, i autor hann ipotizad qe el vantaj de cressida al pœl vesser dovud a la creazion precedent de un microbioma otimalment divers.
L'analisi del microbioma qe la se concentra domà su la comunitaa microbega cecal la pœl miga rifleter indov qe ind el trat gastrointestinal la se verifega la major part dei efets dei acids organeg dieteg. El microbioma del trat gastrointestinal superior dei pollin de broiler al pœl vesser plussee suscetibel ai efets dei acids organeg dieteg, comè sujerid dei resultads de Hume et al. (128). Hume e coll. (128) l’ha demostrad qe la major part del propionad jontad esojen l’è stait assorbid ind el trat gastrointestinal superior dei uxei. I studi recents su la caraterizazion dei microrganism gastrointestinai sostegnen anca qell pont de vista qì. Nava e al. (150) g’ha dimustrà che una cumbinaziun de una mescüla de acid organich [acid DL-2-idrossi-4(metiltio)butirich], acid formich e acid propionich (HFP) g’ha influenzà el microbiota intestinal e g’ha aumentà la colonizaziun del lactobacil in del ileum di pollin. Recentement, Goodarzi Borojeni et al. (150) g’ha dimustrà che una cumbinaziun de mescüla de acid organich [acid DL-2-idrossi-4(metiltio)butirich], acid formich e acid propionich (HFP) g’ha influenzà el microbiota intestinal e g’ha aumentà la colonizaziun del lattobacil in del ile di pollin. (151) g’han stüdià l’alimentaziun di pollin de broiler cunt una mescolanza de acid formich e acid propionich a dü cuncentraziun (0,75% e 1,50%) per 35 dì. A la fin del esperiment, la cültüra, el stomach, i dü terz distai del ileo e el cec sun stà eliminà e sun stà prelevà di campiun per l’analìs quantitativa de flòra e metabolit gastrointestinal specifich duperand RT-PCR. En cültür, la cuncentraziun de acid organich g’ha minga influenzà l’abundanza de lattobacil o bifidobateri, ma g’ha aumentà la populaziun de clostridio. Ind ol ileo, i unic cambiaments a i henn staits una diminuzion dol Lactobacil e dol Enterobacter, impé ind ol cec qesta flòra ‘l é restada invariada (151). A la püsee volta cuncentraziun de suplementaziun de acid organich, la cuncentraziun total de acid laitich (D e L) l’è stada reduuda in de la cültür, la cuncentraziun di tüt i dü acid organich l’è stada reduuda in de la genza e la cuncentraziun de acid organich l’è stada püsee basa in del cec. G’è stait no dei cambiaments ind l’ileum. Per quant riguarda i acids grass a cadena curta (SCFA), l’ünich cambiament in de la cültüra e in de la genza di ucèi alimentà cun acid organich l’è stà al nivell de propionà. I ucèi alimentà cun la cuncentraziun püsee basa de acid organich g’han mustrà un aument de quasi des volt del propionà in de la cültüra, menter i ucèi alimentà cun i dü cuncentraziun de acid organich g’han mustrà rispettivament un aument de vòtt e quindes volt del propionà in de la genza. L’aument de l’acetà in del ile l’era inferiur a dü volt. Ind ol comples, qests dats a i sostegnen l'idea qe la plu banda dei efets de l'aplicazion de acids organic estern a i eren evidents ind ella resa, impé i acids organic i heven efets minim in su la comunitaa microbica gastrointestinal inferior, qe ‘l sujeriss qe i modei de fermentazion de la flòra resident dol gastrointestinal superior pœden vesser staits alterads.
Clarement, una caraterizazion plussee profonda del microbioma l’è necessaria per spiegar completament i resposts microbege al formazion in tut el trat gastrointestinal. Un'analisi plussee profonda de la tassonomia microbega de specifeg scompartiments gastrointestinai, in particolar i scompartiments superior comè la coltura, la pœl fornir ulterior informazion su la selezion de certs grup de microrganism. I so ativitaa metabolege e enzimatege pœden anca determinar se i g’hann una relazion antagonistega coi patojen qe entra ind el trat gastrointestinal. Saress anca interessant far dei analisi metajenomege per determinar se l'esposizion ai aditiv qimeg acids durant la vita dei uxei la seleziona per i bater resident plussee "tolerant ai acids" e se la presenza e/o l'ativitaa metabolega de qei bater qì la rapresentaria una colonizazion adizional a'l patojen.
L’acid formich l’è stà duperà per tanti an cuma aditif chimich in del mangià per i animai e cuma acidificant del insilagg. Vun dei so usaj principai l’è la soa azion antimicrobega per limitar el numer de patojen ind el mangiar e la soa colonizazion sucessiva ind el trat gastrointestinal dei uxei. I studi in vitro hann mostrad qe l'acid formeg l'è un ajent antimicrobic relativament eficax contra la Salmonella e oltr patojen. Però, l’üs del acid formich en i matris del mangià pœu vèss limità de la volta quantità de materia organich en i ingredient del mangià e de luur putenzial capacità de tampon. L'acid formeg al someia haver-g un efet antagonisteg su la Salmonella e su oltr patojen quand qe l'è ingerid a travers mangiar o aqua potabel. Comesessia, qell antagonism qì al se verifega principalment ind el trat gastrointestinal superior, perqè i concentrazion de acid formeg pœden vesser redote ind el trat gastrointestinal inferior, comè l'è el cas de l'acid propioneg. El concet de protezion de l'acid formeg a travers l'incapsulament l'ofrir un aproç potenzial per consegnar plussee acid al trat gastrointestinal inferior. Ancamò, i stüdi g’han mustrà che una mescolanza de acid organich l’è püsee eficas per mejorar la prestaziun del pollaster rispett a la somministraziun de un singul acid (152). El Campilobater ind el trat gastrointestinal al pœl responder in manera diferenta al formad, perqè al pœl drovar el formad comè donador de eletron, e el formad l’è la soa font principal de enerjia. A’l é minga ciar se l'aument dei concentrazion de formad ind ol trat gastrointestinal ‘l saria benefic par Campylobacter, e çò ‘l pœ vesser minga a segonda de oltra flòra gastrointestinal qe la pœ drovar ol formad coma substrat.
Sun necessari olter stüdi per indagar i efet del acid formich gastrointestinal süi microb gastrointestinal resident minga patogen. Num preferirem mirar seletivament ai patojen senza desgregar i member del microbioma gastrointestinal qe inn benefeg per l'ospit. A bon cunt, quest al necessita de un'analisi plussee profonda de la sequenza del microbioma de qei comunitaa microbege gastrointestinal resident qì. Anca se un quai studi l’è stait publegad sul microbioma cecal dei uxei traitads cont acid formeg, l’è besogn de plussee atenzion a la comunitaa microbega gastrointestinal superior. L'identifegazion dei microrganism e el confront dei someianze intra i comunitaa microbege gastrointestinal in presenza o assenza de acid formeg pœden vesser una descrizion incompleta. A inn necessarie dei analisi adizionai, compresa la metabolomega e la metajenomega, per caraterizar i diferenze fonzionai intra i grup composizionalment simil. Qella caraterizazion qì l'è fondamental per stabilir la relazion intra la comunitaa microbega gastrointestinal e i resposts de la prestazion dei uxei ai meiorador basads su l'acid formeg. La combinazion de divers aproç per caraterizar in manera plussee precisa la fonzion gastrointestinal la dovaria permeter el desvilup de stratejie de suplementazion de acids organeg plussee eficax e a la fin meiorar i predizion de la salut e de la prestazion otimai dei uxei limitand intant i ris'c de segureza alimentar.
SR g’ha scrivuu chesta revisiun cun l’assistenza de DD e KR. Tüt i autur g’han dà di contribut impurtant al lavurà presentà en chesta revisiun.
I autur dichiaran che chesta revisiun g’ha ricevü di finanziament de Anitox Corporation per cumincià la scritüra e la püblicaziun de chesta revisiun. I finanziadur g’havevan no influenza süi opiniun e sui conclusiun espress en chestu articul de revisiun o sü la decision de püblical.
I olter autor dixen qe la ricerca ‘l é staita faita in assenza de relazion comerciai o finanziarie qe i pœderian vesser interpretade coma un potenzial conflit de interess.
El duttur DD voraria recognoss el sustegn de la Scœula Superiur del Università del Arkansas travers de una bursa de insegnament distint, e anca el sustegn custant del prugrama de biologia celùlar e molecùlar del Università del Arkansas e del Dipartiment di Scienzi Alimentar. Ancamò, i autur vœuren ringraziar Anitox per el sustegn inizial in de la scritüra de chesta recensiun.
1. Dibner JJ, Richards JD. L'utilizazion dei promodor de la cressida antibiotega in agricoltura : storia e mecanism de azion. Scienza del pollastre (2005) 84: 634-43. doi: 10,1093/ps/84,4,634
2. Jones FT, Rick SC. Storia del svilupp antimicrobich e de la sorveglianza in del mangià per pollaster. Scienza del pollaster (2003) 82: 613-7. doi: 10,1093/82,4,613
3. Scopa LJ. Teoria subinibitoria dei promodor de la cressida antibiotega. Scienza del pollastre (2017) 96: 3104-5. doi: 10,3382/ps/pex114
4. Sorum H, L’Abe-Lund TM. La resistenza ai antibioteg ind i bater trasportads del mangiar - conseguenze de interruzion ind i red jenetege baterege global. Rivista internaziunal de microbiologia alimentar (2002) 78: 43-56. doi: 10.1016/S0168-1605(02)00241-6
5. Aditif del mangià per el cuntrol de la Salmonella in del mangià. Rivista mundial de scienza del pollaster (2002) 58: 501-13. doi: 10,1079/WPS20020036
6. Angulo FJ, Baker NL, Olsen SJ, Anderson A, Barrett TJ. L’üs antimicrobich en agricoltüra: cuntrular la trasmisiun de la resistenza antimicrobich ai òmm. Seminari en malatie infettif pediatrich (2004) 15: 78-85. doi: 10.1053/j.spid.2004.01.010
7. Lekshmi M, Ammini P, Kumar S, Varela MF. Ambients de produzion alimentar e l'evoluzion de la resistenza antimicrobega ind i patojen uman derivads dei animai. Microbiologia (2017) 5:11. doi: 10,3390/micrurganism5010011
8. Lourenço JM, Seidel DS, Callaway TR. Capitol 9 : Antibioteg e fonzion intestinal : storia e stat atual. In: Ricke SC, ed. Mejorar la salut intestinal ind el pollaster. Cambridge: Burley Dodd (2020). Pagine 189-204. DOI: 10.19103/AS2019.0059.10
9. Rick SC. N. 8: Igiene del mangià. In: Dewulf J, van Immerzeel F, ed. La biosicureza in de la produziun animal e in de la medisina veterinaria. Lovana: ACCO (2017). Pagine 144-76.