El Rhug Manor in del Galles del Nord l’è de la fameja de Lord Newborough fin dal IX secul, ma lü l’era decidü a facch di ròbb en mod diferent.
In d’una matina de setember cunt el sul a Corvin, in del Galles del Nord, guidad di sò tartuf Labrador al cicolata, dopu avegh pasà el gorso e el branch in sü la cima de la muntagna, Lord Newborough l’è drée a descrif la vista aspra davant de noi. «Quest l’è Di Gu. Propri davaant a la fattoria, g’he sun i Montagne Berwyn. El livel l’è stà giontà insema a un tòcc de terra sü la costa, che quattava 86 000 acri, ma i duveri del vin, di dònn e di mort el renden sciupà.
Lord Newborough e la sò fameja g’han 71 an. Sun di seppi suttil. Sun vestì cun di vestì casual, camis a quadrell e lana. Meten sü di vestì casual. L’han vissü in del cà de Rhug (pronunciad Reeg). Ma ün di cambiament pusè rivoluziunari l’è capitad in del 1998, quand Lord Newborough (Lord Newborough) l’ha cüminciad a cunvertì la sò eredità in redità natural quand l’ha ereditad el titul dopu che sò pà l’è mort, rob che l’era inusual in qui temp chi. mossa.
Incœu, i carn biologich premià de Rhug (“g’hem un volt grad de riconosciment de Michelin”) cumprenden carn de manzo, de agnell, de cervo e de bisont e sun preferì di cuoch cuma Raymond Blanc e Marcus Wareing. Del River Coffee De la sala a Clarence, g’he sun di squisit tavul da mangià dapertüt. De tute i manere, i bisonts e el Sika (un tipolojia de 70 cerv japones squisits) g’hann la plussee probabilitaa de stimolar el so potenzial de cressida : "La carn de cerv e el bisont inn la carn del futur - una carn rossa "sana" qe l’è plussee magra del pess o del pollaster, A inn volts in minerai essenziai e bass in grass alimentar. A inn propi soraposizion."
Se el sò pà el pudeva vedèl incœu, el recugnuseva minga. “In sostanza, chesta l’è carn de manzo e de muton. L’è un’agricoltüra bastanza basich a bas input e a bas rendiment, ma g’he pias duperà tropp sustanz chimich. Se g’ho di che vœuri organism, podaria privarm de chel. De ereditarietà.
Lord Newborough l’è semper stad ün pionier, ma la sò ültima aventura l’ha anca surprendü. L’è drèe a entrà in del mercà de la belleza. In di ültim dü an, g’ho mettü püsee crema sü la facia che in de la me vita.
Wild Beauty l’è un prudut biologich de fascia alta per la cura de la pel e del corp. G’he sun 13 prudot, cuma fiur tonich e stevia, e anca gel doccia de bergamotta e ortica - el 50% di ingredient en chesta seri l’è del livel.
Lü l’ha dit: “A’l é stait ispirad dol paesaj qi e ‘l pensar a qell qe pœdom far cond ol scior.” “Viaggio tant e stò pensand senza tass, “Induè l’è la storia chi? Induè sun i funt de chesti prudott? "Chestu l’è el noster pensé sül üs de la carn. Pensi che l’è inscì impurtant e i stess principi se aplican a la cura de la pel."
La gamma l’è vegana, halal e senza gluten. Lü l’ha dit che vüri vess onest, perché pensi che g’he tanta disonestà lì. In di ültem an, g’ho cercà tanti prudot, ma g’ho minga truvà un prudot cunt el nümer de certificaziun che g’hem ottegnuu.
Iain Russell, el diretür de l’aministrasiün de Rogge, l’ha dit che lü l’è pien de energia e bun, e che par instancabil. Tüt i dì el se desvilupa a le 5.45 de la matina (“Rispund a quaivun a le 6 de la matina, dumandand se pœden cumprà i noster prudutt a Lundra”), e dopu fà cürrer el sò tapis roulant. El sò ültim prudut l’è un generatur de usigen del valur di 4.000 £, che dupera dü volt al dì. Lü l’ha dit: “Giuro: quest l’è tutt part de la ricerca de la giuventù eterna.”
Quand g’ha ciapà el cuntrol del livel, g’haveva sultant 9 impiegà, che cuprivan 2500 acri, e incœu cuprivan 12.500 acri (anca un negozi, un cafè, un mangià da purtà a cà e travers del tren: chesta l’è la prima fattoria inglès), g’han 100 impiegà. El g’ha dit che in di ültim 12 an, el noster fatturat l’è aumentà de 1,5 miliun de sterlin a 10 miliun de sterlin. “Chesta l’è un’azienda en cressita, ma anca un’azienda püsee diversificada. L’agricoltüra fà minga dané, donca sumà valur e consumar ben indué l’è pusibel l’è un mod per garantir la sicüreza di ben futur. ”
Per el principal foraggiatur, Richard Prideaux, chestu l’è vegnuu naturalment del azienda del mangià selvatich che g’haveva in del pasà, che la s’è svilupada de un immobiliar che cumprava di ingredient per el foragg per i migliur ristorant de Lundra a Wild Beauty. “La prima ròba che g’hem de fà l’è legg ben i document del sondagg e dì che chesta l’è la cressita del livel cuma el cognossem, e dopu vardà indrè per determinar se l’esist ancamò, cosa l’è incœu e cosa l’è olter?”
De solet, el temp de preparaziun per el prudut l’è de vòtt mes e vist la stagiunalità de la raccòlta, la pianificaziun en anticip l’è tüt. Lord Newborough g’ha spiegà: “Al principi, el formulatur truvava dificil tegnir una testa ciara en tüt i stagiun.” Lee l’ha dumandad, “Pöde purtà sü la gorsa, pœde la brugia? Richard l’ha dit, “No, pödet minga vess lì semper. ”
“Adess stò pianificand el calendari per l’inizi de febrari per vèss sicür che g’hem temp sufisent per cattà sü chesti ingredient”, g’ha agiunt Prideaux. G’hem un diario del temp; vœlem savè cuma se cunfronta cun l’an passà. ”
La scäla piscinina del operaziun la vœur dì che Prideaux de solet passa 8 our en tüt i temp, a cattà sü tüt, de l’ortica a l’ortica.
Prideaux l’ha una part pusè impurtant de la vita, “Son una celebrità... lassam ndà föra de chi!” “Guida e cunsulent per la soravivenza, per el Covid (Covid), la cümpagnia g’ha sostituì l’Australia cunt el Castel de Abgeele.
"I me genitur sun di agricultur che lavuran sü chesta terra. Capissen minga tüt i piant in de la siepi o in del camp, e cognossen minga el sò üs e el sò gust. Chestu l’è parècc rar. Me rendio cunt che forsi fin quand sun nà a scöla. Minga tüt riceven la stess educaziun."
Chesta matina, l’è nà fœura a vadà cunt i genocc in del fiümm, a cattà sü i barbabietole del erba, che l’è un tip de pianta che la cress sul bord del vècc erba d’aqua. “El noster ubietif l’è cattà sü de un a dü chilogramm de prudot secch: [chesti] piant paren avegh denter del 85% al 98% de aqua. El me metud de foraggiament l’è passer un dì a caminar a vall, ma g’hem anca vist el manteniment di piant. asociaziun del sœul.
El dolz de prada l’è la funt principal de acid salicilich (un ingredient duperà in del aspirina) e de un astringent, che l’è present in di detergenti, in di sèrum e in di crem per i œucc de Wild Beauty. “So i sò efet medicinai e analgesich, ma el sò üs in de la cura de la pel l’è una rivelaziun per mi.” Prideaux l’ha dit, dand-m una fojia per sfraciàla. Trasmett un sapor dolz de melissa/cucumber. Lü l’ha dit: “Quand chesta umidità l’è disidratada in del noster uficc, l’è ün di odur püsee bon.” “G’hem de vèss tant pionier. L’è facil dì “Va a ciapà l’ortica”, ma l’è determinar cuma cunservàla e quant g’ha bisogn. G’ha incuntrà di mument terribil sü la strada.
Ogni pel sü la part sotta de la fœuja de ortica l’è cuma un’inieziun ipodermich pre-riem de acid formich, che l’è parècc pungent. Quand l’era disidratà, l’era minga assée per s’ciopà quei pel, inscì quand che g’hem pruvà per la prima volta, g’ho dervì la purta del desidratatur e g’ho inalà la nüvola de chesti pel. Sun stà accorciad de la trachea e di pulmun. La volta che vegn me mett una maschera, guant e ugiai. Lord Newborough l’è nassuu in del sciur. L’era piscinin quand l’era drè a pescà in qui fiumm chi e a muntà sü i pony cun i sò do surel. Sembra idillico, ma lü el s’è dimostrad fin da quand l’era piscinin.
“Me pà l’è düür cun nöi. I me aspetativ de lü l’eran minga bun asè,” l’ha dit a mi. “Quand g’havevi tri an, sun stà remà in del mezz del strett de Menai senza remà e m’han dì de turnà cun la mè iniziativa, che l’era desblocà el fond de la barca. El paviment l’è duperà cuma pagaia.”
L’era cunsiderà un padrun fin da piscinin cuma sò pà. “Tüt g’hem de laurà in de la fattoria. Guidad un tratur quand g’havevi des an.” Ma, come l’ha dit, i sò stüdi l’eren “minga i migliur del mund”. Dopu che l’era stad casciad da una scöla preparatoria per i cumbatiment, frustad de spess e scapà via, l’ha studiad al Agricultural College e l’è stad mandà in Australia.
Mio pà l’ha dad ün bigliet a sola andata, l’ha dit de minga vess present per 12 mes anca mò, e pö l’è ndad a cumprà el mè bigliet. Quand l’è turnad a cà, l’ha gestì una cümpagnia de leasing de reoplan e una scheda de circuiti de produsiün eletronica, e pö l’ha cuntrulad ün pian de prutesiün de la pesca in Sierra Leone, indue l’è soravissü a tri colp de stato. “Sö vegnü föra quand la pistola l’era drè a brüsar, l’era minga ün post bun. In qui temp chi, mio pà l’era vecc e pensavi che duvevi turnà a cà e vütà.”
Anca se g’ha mangià di aliment biologich per tanti an, l’è minga stà fin quand g’ha eredità el livel che Lord Newborough g’ha decidü de costruil ancamò. “Sem cumbinà organicament per la prima volta. La mia dona Su (sun maridà de 32 an e tüt g’han una tüsa de un matrimoni precedent) m’ha semper incuraggià a ndà inscì, e da chel mument innanz, l’agricoltüra l’è diventada divertent.
Ma al principi l’era una battaggia dificil. Tanti team de fattoria (anca el pastor e el diretur del capo) g’han laurà per sò pà per püsee de 30 an e g’han stabilì di opiniun prufund. Lord Newborough l’ha dit: “Lür pensaven che l’eri matt, ma g’hem purtà a vedè Highgrove, indue g’he ün diretür de la fattoria che l’era ispirad. Quand vedem che laura lì, g’ha sens. Vardem mai pü indrè.”
El Princip de Galles l’è semper stà una figüra fundamental in del viagg organich de Rhug. “L’è vegnuu chi per visitar la fattoria. El sò savé del agricoltüra biologich, la preocupaziun per l’ambient, la sò reputaziun sustenibil e l’onestà sun de sicür part de la noster ispiraziun. El capirà. Cuma siepp indué l’è brau, el princip pœu trasmett el sò savè dirett. flòra e fauna del sciur e g’ho vist el riturn di levri, di ricin, del tordo e di praterie Lord Newborough g’ha dit: “Me pà g’ha la tendenza a tirà giò la ricinziun e a metel giò, praticament g’hem fatt l’inverso”.
Un olter mentore e amis l’è Carole Bamford, che g’ha fundà el marchio de negozi agricul biologich Daylesford, e g’ha fundà Bamford, che l’è una produziun de vestì e de belleza. Lord Newborough g’ha dì: “Per quant riguarda l’agricoltüra biologich, la noster scäla l’è püsee grand de Carole, ma g’ho semper ammirà tüt chel che fà. G’ho ammiraziun per i idee deré del sò imballagg e de la sò reputaziun sostenibil. E g’ho ciapà quaivun che lavura in di prudot per la cura de la pel de Bamford cuma cunsulent.
El Covid al principi l’ha posticipà la pubblicaziün de Wild Beauty da la primavera. Chesta pandemia l’ha ciarament colpì l’immobiliare, cun i aziend che sun stà i püsee colpì. Lü l’ha dit tristement: “Pasqua l’è de solit ul noster mument pusè traficà. Sem in pè a la purta e spetem che la machina la pasa.” L’ha dit che cuma la prospettiva del Brexit l’è iminent, g’hem bisogn de tüt i canai de marketing per vèss capas de battag. Vedemm in del periodo de temp. “Ma fasem minga afidament sü l’Europa (el 20% de la carn l’è esportada olter mar: Hong Kong, Singapur e Macau, Dubai, Abu Dhabi e Qatar), donca chesta l’è una red de sicureza. Pensi che la sicureza de vèss capas de esportar en chesti mercà richi l’è fundamental per el futur.”
Per quant riguarda el Covid, g’ha nissun preoccupaziun per la sò salud: “Me levo sü tüt i matin per fà esercizi e se muori, muori.” Quel che g’ha püsee preocupaziun sun i animai de la fattoria. “I animai g’han de vèss mangià e semm preoccupà per l’impatt de la malatia del Covid intra i uperari agricul.” Per fortuna, chestu l’è minga quaicos de cui g’han de afruntà.
L’è minga sudisfatt de star ferm. La sò tenace etica del laurà (l’eredità de la sò infanzia dificil) vüreva dit che el se desveglia tutt i dì e el pensa a cosa fac dopu? Donca indué va l’eredità? “L’è parècc impurtant segutar a sviluppar la linea de prudott Wild Beauty: s’èm drée a stüdià shampoo, balsamo, crema solar, ma vœuri anca costruir un marchio global e s’èm drèe a comunicà cunt i distributur en Giapun, in del Estremo Orient e in del Medio Orient.” Se el pà saveva che l’è drée a produrr di prudott biologich per la cura de la pel, che penset? L’ha sorridü senza creder. “El podaria girass in de la tomba... No, pensi che l’è orgoglius. Credi che incœu vœur vedè l’alvear intorn a lü.”
Ancamò, g’ha pensà de costruir ancamò el sò amad gregg de bisont. Dopu la mort de la viziusa fever catarral, el nümer di gregg de bisont l’è calaa de 70 a 20. “L’è tropp mal vedè e savè che se pœu minga fär nient per fermal.” De tute i manere, dejà qe el Lord Newborough l'ha lavorad cont l'Universitaa de Liverpool per desvilupar un vacin qe al sarà testad sul bisont Rhug, g'è ancamò la speranza.
E l’è stà preocupà del impatt del clima sü la fattoria. “G’hem vist grandi cambiament. Quand che l’eri piscinin, el lac chichinsci l’era semper gelà a mort. Minga püsee glaç en inverno. “El spera de truvà ispiraziun en un clima cald e el spera de piantar püsee cultur mediterranei, cuma lavanda e üg.
“Se vedem no una zona ragiunevul per i vigne, sarès no surprès 20 an dopu. Incœu g’he sun un o dü vigne en Galles. G’hem de adatass ai cambiament.”
L’è determinà a lassà la fattoria in di sò migliur cundisiun. “Vœi che Rugg se adata al svilupp futur e che g’ha la vita senza fin. Vœi duperà i risurs che Dio g’ha dà. Pensi che g’hem la responsabilità de lassà quaicos de meji de chel che g’hem eredità.” Pensi che in una certa manera el sò pà l’è püsee d’acord.
Ti invitem a disattivar el blocadur di annunci sul sit web de The Telegraph inscì che pœdet segutar a acceder ai noster contenù premium in del futur.
Temp de pubblicaziun: 08 dic 2020