Suget a stritt linee guida editoriai per la seleziun di funt, culegam sultant a istituziun de ricerca academich, ai strüment de comunicaziun affidabil e, indué dispunibil, ai stüdi medich revist di pari. Se nota che i numer intra parentesi (1, 2, ecc.) sun di link che se pœden cliccà a chesti stüdi.
I informazion ind i nòs articoi a i henn minga pensade par sostituir la comunicazion personala cond un professionista sanitari qualificad e a i henn minga pensade par vesser drovade coma consulenza medica.
Chestu articul se basa sü di prœuf scientifich, scrivü de espert e rivist del noster team editorial furmà. Se nota che i numer intra parentesi (1, 2, ecc.) rapresentan di link che se pœden cliccà ai stüdi medich revist di pari.
El noster team cumprend dietist e nutriziunist registrà, educatur sanitari certificà, e anca specialist certificà de forza e de condizionament, formatur persunai e specialist de esercizi currettif. L’ubietif del noster team l’è minga sultant una ricerca prufunda, ma anca l’ubietività e l’imparzialità.
I informazion ind i nòs articoi a i henn minga pensade par sostituir la comunicazion personala cond un professionista sanitari qualificad e a i henn minga pensade par vesser drovade coma consulenza medica.
Un di aditif püsee duperà in di medisin e in di integratur incœu l’è el stearà de magnès. Infatt, te serès pressà per truvar un suplement sul mercà incœu che el g’ha minga denter, se parlem de suplement de magnès, enzimi digestif o un olter suplement a tò scernida, anca se podariet minga vedè diretament el sò nomm.
Despess ciamà cun olter nomm cuma “stearat vegetal” o derivà cuma “acid stearich”, se truva quasi dapertüt. Olter a vess onnipresent, el stearat de magnès l’è anca un di ingredient püsee contruvers in del mund di suplement.
In quai mod, chestu l’è simil al dibatit sü la vitamina B17: l’è veleno o una cüra per el cancher. Purtropp per el publich, i espert de la salud natüral, i ricercadur di società de suplement e i dutur despess presentan di prœuf cuntrari per suportar luur opiniun persunai e i fatt sun parècc dificil de ottener.
L’è püsee bon prend un aprocc pragmatich a quei dibatitt e vèss atent de prend la part di punt de vista estrem.
La linea de fond l’è chesta: cuma la magiur part di riempitif e di agent de ingrassament, el stearat de magnès l’è minga san en dosi volt, ma consumarlo l’è minga inscì dannus cuma quaivun sugerisc perché de solet l’è dispunibel sultant en dosi estremament piscinin.
El stearat de magnès l’è el sal de magnès del acid stearich. Essenzialment, l’è un cumpost che g’ha denter dü tip de acid stearich e de magnès.
L’acid steareg l’è un acid grass saturad qe al se trœva in tants aliments, compres i grass e i oli animai e vegetai. El cacao e la sèm del lin sun esempi de aliment che g’han denter di volt quantità de acid stearich.
Dopu che el stearà de magnès l’è scumpognü ancamò en i sò part costituent del corp, el sò contenüu de grass l’è quasi istess a l’acid stearich. La polvar de stearat de magnès l’è comunement duperada cuma suplement dietetic, funt alimentar e aditif en cosmetich.
El stearat de magnès l’è l’ingredient püsee duperà in de la produziun di compress perché l’è un lubrificant eficaz. L’è anca duperà en capsul, polvar e tanti aliment, cuma tanti caramel, gomi, erb, spezi e ingredient per el pan.
Cognusuu cuma “agent de fluss”, vœuta a accellerar el prucess de produziun prevegnind ai ingredient de tacàs ai apparecchi mecanich. Una mistura en polvar che cuvert quasi qual-sa-vöör mistura de farmac o suplement cun sultant una quantità piscinina.
Pœu vèss duperà anca cuma emulsionant, adesif, ispessitur, antiagglomerant, lubrificant, liberatur e schiumadur.
Minga sultant l’è util per i fin de produziun cunsentend un trasport lisc süi macchin che i produsen, ma el rend anca püsee facil de ingoiar e de mœver i compresse travers del trat gastrointestinal. El stearat de magnès l’è anca un ecipient comun, che significa che vœuta a mejorar l’efet terapeutich di vari ingredient atif farmaceutich e favoriss l’assorbiment e la dissoluziun di farmac.
Quaivun al sostegn de vesser bon de produr medicazion o integrator senza eccipients comè el stearad de magnès, e al solleva la question del perqè inn drovads quand qe inn desponibei alternative plussee natural. Ma chestu podaria minga vèss el cas.
Quai prudot l’è incœu formulà cun alternatif al stearà de magnès duperand eccipient natürai cuma el palmitat de ascorbil, ma femm chestu induè g’ha sens e minga perché g’hem sbaglià la scienza. Però, chesti alternatif sun minga semper eficac perché g’han di proprietà fisich diferent.
Atualment l’è miga ciar se una sostituzion del stearad de magnès l’è possibel o anca necessaria.
El stearat de magnès l’è probabilment segür se consumà en quantità che se truvan en i integratur dietech e en i funt alimentar. Infatt, se te rendes cunt o menu, probabilment te integri cun multivitamin, oli de coco, œuf e pess tüt i dì.
Cuma olter minerai chelà (ascorbat de magnès, citrà de magnès, ecc.), [el] g’ha no efet negatif perchè l’è cumpost de minerai e acid alimentar (acid stearich vegetal neutralizà cun sel de magnès). L’è furmà de cumpost neutri stabil. .
D’oltra part, i Istitut Naziunai de la Salute (NIH) en sò raport sül stearà de magnès g’han avvertì che el magnès en eccess pœu alterar la trasmissiun neuromuscular e purtar a deboleza e a diminuziun di rifless. Anca se chestu l’è estremament rar, i Istitut Naziunai de la Salute (NIH) riportan:
Migliaia de cas de infezion se verifegen ogni ann, ma i manifestazion grave inn rare. La tossicitaa grava la se verifega plussee despess dop de l'infusion intravenosa per tante ore (de solit ind la preeclampsia) e la pœl verifegar-s despœ de una soradosi prolungada, specialment ind l'ambient de insuficienza renal. Una tossicitaa grave l’è staita segnalada dop de l’ingestion aguda, ma l’è rara.
Però, el raport g’ha minga rassicurà tüt. Sultant un sguard rapid sü Google mustrarà che el stearat de magnès l’è asocià a tanti efet secundari, cuma:
Perqè l’è idrofil (“ama l’aqua”), g’è dei segnalazion qe el stearad de magnès al pœl frenar el tass de dissoluzion dei medexine e dei integrator ind el trat gastrointestinal. I proprietà protetif del stearà de magnès influiscon diretament sü la capacità del corp de assorbir sustanz chimich e nutrient, rendend teoreticament inütil la medesina o el suplement se el corp pœu minga scomponer-l cuma l’è.
D’oltra part, un stüdi fatt del Università del Maryland dis che el stearat de magnès influiss no sü la quantità de sustanz chimich liberà del cloridrato de propranolol, una medesina duperada per cuntrular i palpitaziun cardiach e el broncospasm, donca la giuria l’è ancamò fœura a chestu punt. .
Infatt, i produtur duperan el stearat de magnès per aumentar la consistenza di capsul e favorir el giüst assorbiment del farmach ritardant la ripartiziun del contenuu fin quand che riva ai intestin.
I cellule T, un component fondamental del sistema imunitari del corp qe l’ataca i patojen, inn miga diretament colpide del stearad de magnès, ma plutost de l’acid steareg, l’ingredient principal ind i eccipients comun.
L'è stait descrivud per la prima vœlta ind el 1990 ind la revista Immunology, indov qe qell studi qì l'ha mostrad comè qe i resposts imunitarie dipendente de T inn soprimude in presenza de solit acid steareg.
En un stüdi giapunes che valutava i eccipient comun, l’è stà descuvert che el stearà de magnès vegetal l’era un iniziatur de la formaziun de formaldeid. Però, chestu pœu minga vèss inscì spaventus cuma par, perché i prœuf mostran che el formaldeide se truva natüralment en tanti früta fresch, verdür e prudot animal, cuma pomi, banani, spinacc, kale, carn de manzo e anca caffè.
Per mett la ment tranquilla, el stearà de magnès produss la quantità minima de formaldeide de tüt i riempitif testà: 0,3 nanogramm per gramm de stearà de magnès. In cunfront, magnà i fungh shiitake secc produss püsee de 406 miligramm de formaldeid per chilogramm magnà.
In del 2011, l’Organizaziun mundial de la salud g’ha püblicà un raport che descrif cuma diferent lott de stearà de magnès sun stà contaminà cun sustanz chimich putenzialment dannus, cuma bisfenol A, idrossid de calcio, dibenzoilmetan, irganos 1010 e zeolit ​​(siolit de aluminio de sodi).
Perché chestu l’è un incident isulà, pœden no concluder prima del temp che i persun che prenden integratur e medisin che g’han denter stearat de magnès g’han de vèss atent a la contaminaziun tossica.
Quaivun pœden avegh di sintom allergich dopu avegh consumà prudot o integratur che g’han denter stearat de magnès, che pœden causar diarrea e crampi intestinal. Se g’he reaziun avverse ai integratur, duvariet legg ben i etichett di ingredient e fär un pooch de ricerca per truvar prudot che sun minga fatt cun integratur popular.
El Center Naziunal per la Biotecnologia racumanda che una dos de 2500 mg de stearà de magnès per chilogramm de pes corporeo l’è cunsiderada sicüra. Per un adult che pesa circa 150 libbra, chestu l’è istess a 170.000 miligramm al dì.
Quand se cunsideran i putenziai efet dannus del stearat de magnès, l’è util cunsiderar la “dipendenza de la dosi”. In oltre parolle, cond l’ecezion de la soradosi intravenosa per malatie grave, el dann del stearad de magnès l’è stait demostrad domà ind i studi de laboratori indov qe i rats inn staits alimentads forzad a una soradosi insì granda qe nissun uman in su la terra al podeva consumar insì tant.
Ind el 1980, la rivista Toxicology l’ha riferid i resultads de un studi indov qe 40 rats inn staits alimentads cont una dieta semisintetega qe la contegniva el 0%, el 5%, el 10% o el 20% de stearad de magnès per tri mes. Ecco quel che g’ha truvà:
Variabilment l’è notà che i quantità de acid stearich e de stearat de magnès comunement duperà en compress sun relativament piscinin. L’acid stearich de solet l’è el 0,5-10% en pes de la compressa, menter el stearà de magnès de solet el furma el 0,25-1,5% en pes de la compressa. Donca, una compressa de 500 mg la pœu cuntener circa 25 mg de acid stearich e circa 5 mg de stearat de magnès.
Tropp de tüt pœu vèss dannus e la gent pœu morir de bef troppa aqua, giüst? Chestu l’è impurtant de ricurdar perché perché el stearat de magnès pœu causà dann a quaivun, g’havaria bisugn de prender mil capsul/compress al dì.