El stripper de clorur de metileno g’ha copà i luur fiœui. Lür han resistì.

Chestu articul l’è stà püblicà en collaboraziun cunt el Centro per l’Integrità Püblica, un servizi de notizi senza fin de guadagn dedicà a la ricerca sü la disuguaglianza.
Bagn. sœl. spiciola. Kevin Hartley, Drew Wynn e Joshua Atkins l’eran adrè a laurà dopu 10 mes quand in mort, ma lür l’eran anca mò drè a laurà. I ròbb varien, ma la rason che scurcian luur vida l’è la stess: sustanz chimich in di spugliavernici e olter prudott vendù in di negozi. in tutt el pais.
In del dulur e in de la pagüra, i luur famèji g’han giurà de fär tüt chel che pudevan per evitar che el clorur de metileno matava un’oltra persuna.
Ma ind i Stats Unids, poqe piante qimege hann patid un destin simil a causa dei lax protezion dei uperari e dei consumador. Inscì el cloruro de metileno l’è diventad ün assassino serial, anca se gh’eren avvertiment süi pericul di sò vapur prima de la nascita de Hartley, Wayne e Atkins. Dozen, o anca püsee, sun stà copà in di ültem des an senza l’intervent de nissuna agenzia.
Dopu un’indagin del Center per l’Integrità Püblica e di telefonà di sostenidur de la sicüreza, l’Agenzia per la Proteziun Ambiental di Stat Ünì g’ha propost a la fin un grand vieto sul üs de la sustanza in di spugliavernici.
L’era el genar del 2017, i ültim dì de l’aministraziun Obama. Hartley l’è mort in del april del ànn, Wynn in del uttùver del ànn e Atkins in del febrari del an sucesif, en un mument induè l’aministraziun Trump l’era zelosa per la deregolamentaziun e vureeva eliminà inveci de giuntà di regolament, en particular l’ambient EPA. La proposta de clorur de metilen l’è ndada de nissuna part.
Però, 13 mes dopu la mort de Atkins, l’Agenzia per la Proteziun Ambiental de Trump, sotta presiun, g’ha decidü de fermà la vendita al dettaglio di stripper che g’havevan denter cloruro de metileno. In del april, l’Agenzia per la Proteziun Ambiental de Biden g’ha propost una norma che vietava la sostanza chimich en tüt i prudott de consum e en la magiur part di sit del lavurà.
“Rarament femm chestu en i Stat Ünì”, g’ha dì el duttur Robert Harrison, prufesur clinich de medisina professional e ambiental a l’Università de la California, a San Francisco. “Questi familie chi sunt i me eroi.”
Ecco cuma g’han superà i sfid per avegh chesti resultà e chel che racumandarian se l’è drée a cumincià un percors similment dificil, che la situaziun la cumporta di prudott periculus, un sit de lavurà minga sicür, una contaminaziun o olter leziun.
“Google tutt”, dis Brian Wynn, che el sò fradel de 31 an Drew g’ha cumprà cloruro de metileno per rinuvà la sò caffeteria de birra a frecc e el sò frigorifer de la Carolina del Sud. “E rivà a la gent.”
L’è inscì che g’ha truvà l’Indagin sü l’Integrità Publica, püblicada dü an prima de la mort de sò fradel, cuntatand i espert e imparand tüt de induè pudeva cumprà el prudut fin al perché i mort l’eran inscì dificil de seguir. (I fümm de clorur de metilen sun mortai quand che se acümulan en spazi sarà e pœden causar atach cardiach che paren mort natürai se nissun fà di test de tossicologich.)
Cunsiglio de Wendy Hartley, la mam de Kevin: “Academico” l’è la parolla chiave in de la ricerca. A’l pœ vesser una gamma intera de ricerqe qe te speten lì. “Quest vütarà a separà i opiniun di fatt,” l’ha scrit in ün email.
Lauren Atkins, la mam de Joshua, che g’havea 31 ànn, che l’è mort mentre laurava cun la forchetta per la bicicletta BMX, l’ha parlà cun Harrison de la UCSF tant volt. In del febrar del 2018, lee l’ha truà sò fiö mort per terra cun ün vasett de liter de stripper disteso visin.
La cognossenza de la Harrison del cloruro de metileno l’ha vütad a tradur i raport de la tossicologia e de l’autopsia del sò fiö in una causa ciara de la mort. Chesta chiareza crea una bas solida per l’aziun.
Despess, l'esposizion ai sostanze qimege la pœ causar efets sanitari a longa scadenza ind i persone qe i pœden minga diventar evidents par tants agn. L’inquinament pœu vèss una storia simil. Ma se te vœi qe i govern i agissen par far front a qei dann qi, la ricerca academica ‘l é anc’mò un bon pont de partenza.
Una funt fundamental de luur sucess sun stà i cunnesiun de la famèja cunt i grupp che lavuravan giamò sü di questiun de sicureza chimich e intra luur.
Par esempi, Lauren Atkins g’ha truvà una petiziun sü Change.org süi prudott de clorur de metilen del grupp de sustegn Sustanz chimich sicür per famèji san (incœu futur liber tossic) e g’ha firmà la petiziun en memoria de sò fiœul perdü de pooch temp. Brian Wayne l’ha slargad subit la man.
Forz putent g’han unì i fòrz per realizà cumpletament i luur vantagg. Senza aziun de part del EPA, chesti famèji g’han minga de cumencià de zéro ubligand i rivenditur a levà i prudott di luur scaff: Sustanz chimich püsee sicür Famèji püsee san g’han slanzà la sò campagna “Mind the Stores” en rispòsta a chestu tip de chiamada.
G’han minga de capì da per luur i regul de l’agenzia o el funziunament interno del lobby sü Capitol Hill. I sustanz chimich püsee segür, i famèji san e el Fond per la Difesa Ambiental g’han una competenza en chesta area.
Legg ancamò: “Peso per la vita”: el stüdi descuvre che i neger püsee vècc murisen per l’inquinament atmosferich a tri volt el tass di adult bianch
Truvà un linguagg sül cambiament climatich Heather McTeer-Tony cumbatt per la giüstizia ambiental in del sud
“Quand pœdet mett insema una squadra cuma chesta... g’he una forza veramente putent”, g’ha dì Brian Wynn, indicand el Consigli de la Difesa di Risurs Natürai cuma un olter grupp che segue en mod atif la questiun.
Minga tüt quei che sun interessà a chesta battaggia podaran g’havè una part publica. Par esempi, i imigrà senza status legal permanent afruntan un ris’c magiur de ris’c sul sit del lavurà e la mancanza de status pœu render dificil o impusibel per luur parlar.
Se chesti famèji cuncentran tüta luur atenziun sü l’EPA, l’agenzia pœu minga prend nissuna aziun, specialment vist el retrocess del aministraziun Trump süi regolament.
Sunt drée a fär presiun süi rivenditur “gestend i luur negozi” per vender minga i stripper che g’han denter clorur de metilen per salvà di vitt. I petiziün e i prutest han funziunad. I società cuma Home Depot e Walmart g’han acettà de fermàs.
L’eran drèe a invitar i member del Cungress a agir travers di sustanz chimich püsee sicür, di famigli püsee san e del Fond per l’ambient. L’eran ndad a Washington cun i foto de la familia in man. Lür han parlad cün i giurnalist e han ricevü notizie che han alimentad anca mò pusè la tensiün.
I senatur de la Carolina del Sud e un deputat g’han scrivü una letra a l’aministratur de l’Agenzia per la pruteziun del ambient Scott Pruitt. Un olter deputat l’ha sulevad ubieziun a Pruitt durant un’audienza del april del 2018. Brian Wynn crede che tutt quest l’ha vütad la familia a urganizà una riuniun cun Pruitt in del magg del 2018.
“La guardia de sicurezza l’è stada scandalizada perché nissun l’è vegnuu da lü,” l’ha dit Brian Wayne. “L’è come incuntrà la grand e pudend terra de Oz.”
Per la strada, la familia l’ha fad una querela. Duperavan i social media per avvertir la gent de mettess minga a ris’c. Lauren Atkins l’è ndada in di negozi de ferramenta per vedè se lür l’eran dreè a cavà via i prudut del cloruro de metileno di luur scaffol cuma disevan lür. (Di volt sì, di volt no.)
Se tüt chestu par tedius, te sbagliet minga. Ma i famèji creden che l’era ciar cus’è che l’era sucedü se lür l’eran minga intervegnü.
“Negot el sarà fad,” l’ha dit Lauren Atkins, “come l’era mai stad fad prima.”
I vittori piscinin se multiplican. Una ròba l’ha purtà a un’oltra perché la familia l’ha minga rinunzià. Una pruspetiva a luungh termin l’è despess necesaria: la creaziun di norm federal l’è per natüra lenta.
Pœden voler tanti an o püsee perché un’agenzia cumpleta la ricerca necesaria per proponir una norma. La proposta la g’ha de superar i ostacol inanz de vesser finalizada. Però, qual-sa-vöör restriziun o nœuf requisit pœden vèss introdott gradualment in del temp.
Quel che g’ha cunsentì ai famèji de avegh un vieto parzial del EPA relativament rapidament l’è stà che l’agenzia g’ha presentà la proposta prima de fermala. Ma a i henn staits do agn e mez dòp la mort de Kevin Hartley inanz qe i restrizion de l'Agenzia par la Protezion Ambiental a i vegniven in vigur. E cuprisen no i üs sul sit del lavurà, cuma el mesté de piturà la vasca da bagn che Kevin, che g’ha 21 an, fà al lavurà.
Però, denter de un’agenzia pœden vèss di decisiun diferent pres di diferent manager. L’ültima proposta del EPA, che la dovaria vèss adutada en agost 2024, vietaria l’üs del clorur de metilen in del sit del lavurà per la magiur part di fin, anca per la lucidadura de la vasca da bagn.
“T’he bisugn de vess pazient. T’he bisugn de perseverà,” l’ha dit Lauren Atkins. “Quand se trata de la vita de quaivun, specialment quand se trata di tò fiœui, te la truvet. Subito”.
Fär di cambiament l’è dificil. Pœu vèss püsee dificil purtà un cambiament perché tì o quaivun che te amet l’è stà ferì, anca se pœu där cunfort che nient olter pœu.
“Fa la cinghia, perché quest l’è ün disaster emosiünal,” l’avvertiss Lauren Atkins. “La gent la me dumanda semper, per quant emoziunal e dificil che l’è, perché seguto a fà inscì? La me rispòsta l’è semper stada e la sarà semper: “Donca g’he vœu minga de star chiet.” el me post. Donca g’he n’è püsee bisogn de vèss intorn a mi.
“Come funziunet quand g’he perdü la mità de te stess? Quai volt pensi che el sò cœur g’ha desmetü de bater e el me cœur g’ha desmetü de bater in del stess dì,” l’ha dit. “Ma perché vöi minga che i olter gent passen travers de quest e vöi minga che i olter perden quel che Joshua l’ha perdü, quest l’è el me ubietiv. Sun prunt a fac quel che l’è necesari.”
Brian Wynne g’ha di pensé simil e recomanda di attività per alleviar el stress per vuttàt a cumpletar una maratona. La palestra l’è sò. “T’he da truà una sfoga per i tò emosiün,” l’ha dit.
Wendy Hartley g’ha descuvert che l’ativism l’è una guarigiun per sé stess, travers del sustegn di olter famèji e di resultà che ottenen insema.
Come donatür de organ, el sò fiö l’ha avü ün impatto diretto sü la vita di olter gent. L’è entusiasmant vedè che la sò eredità la se slargà anca mò in di scaffol di negozi e in di stanzi del guverno.
“Kevin l’ha salvad anca mò tant gent,” l’ha scrit, “e l’va a segutà a salvà tant olter gent per i ànn che vegnen.”
Se l’è drée a spincc per el cambiament, l’è facil pensar che i lobbyist che spenden dané per mantegnir el status quo vinceran semper. Ma la tò esperienza de vida g’ha un pes che se pœu minga cumprà.
“Se te se come cuntà la tò storia, e l’è part de la tò vita, alura te podet fac, e quand te podet cuntà quella storia chi, buona fortuna, lobbyist,” l’ha dit Brian Wayne. “Venim cun una passiun e una amur che g’han minga pari.”
Cunsiglio de Wendy Hartley: “G’he minga pagüra de esprimir i tò emosiün.” Parla del impatt che chesti emoziun g’han sü ti e sü la tò fameja. “Mustra lür l’impatt persunal travers di foto.”
“Ses ànn fa, se quaid’ügn l’avess dit, ‘Se te urlavet fort asè, el guverno l’avarìa sentid’, g’havaria rìd,” l’ha dit Lauren Atkins. “Indovina cosa? Una vus pö fa la diferenza. Pensi che l’è part de l’eredità de me fiö.”
Jamie Smith Hopkins l’è ün giurnalista per el Center per l’integrità pubblica, una sala de giurnal senza fin de guadagn che esamina la disuguaglianza.


Temp de pubblicaziun: 26-gen-2024