I ricercadur del Università Chung-Ang en Corea del Sud sun drée a stüdiar i prucess de cattura e üs del carboni duperand scart o richi risurs natürai cuma materia prima. Chestu assicüra la redditività economich de la tecnologia.
In del nœuf stüdi, un team guidad del prufesur Sungho Yoon e del prufesur asocià Chul-Jin Lee g’ha esplorà l’üs del anidrid carbonich e de la dolomita industrial per produr dü prudot cumercialment valid: furmà de calcio e ossido de magnès.
El stüdi, “Conversiun dinamich di ion de magnès e de calcio de la dolomita en prudot ütil cun valur agiunto duperand anidrid carbonich”, l’è stà püblicà in del Journal de ingegneria chimich.
El cambiament climatich l’è un prublem seri che g’ha de vèss dat una atenziun prioritaria. Donca, i pais del mund sunt drée a sviluppar di politich per redüss sò impatt.
Par esempi, l’Union Europea la propon un insema cumplet de linee guida per rivà a la neutralità climatich in del 2050. L’Acord Verd Europeo sottalinea anca l’impurtanza de sbassà i emission de gas a efet serra.
De conseguenza, i scienziads inn adree a esplorar la tecnolojia de la catura e de l’utilizazion del carboni comè una manera prometent de espander l’inmagazinament e la lavorazion de l’anidrid carbonega a bas prezi.
Però, la ricerca global sü la cattura e l’üs del carboni l’è limitada a circa 20 cumpost de cunversiun.
Dat la diversità di funt de emission de CO2, avegh una gama püsee grand de cumpost l’è fundamental.
Chestu indica l’impurtanza de un stüdi prufund di prucess de cunversiun de anidrid carbonich a bassa cuncentraziun.
In del nœuf stüdi, el team duperava un catalizatur (Ru/bpyTN-30-CTF) per giuntà idrogeno al anidrid carbonich. El resultà l’è stà dü prudot cun valur agiunto: furmà de calcio e ossido de magnès.
El furmà de calcio l’è duperà cuma aditif per el cement, del giass e per el mangià di animai, e anca per olter üs cuma la curtura de la pel.
El process del team l’è miga domà possibel, ma anca incredibelment svelt, e al produx el prodot in apena cinq minuts a temperadura ambient.
Intra i oltre robe, i ricercador stimen qe qell process qì al podaria redur el potenzial del riscaldament global del 20% rispet ai metods tradizionai de produzion de formad de calci.
“G’he un interess semper püsee grand per duperà l’anidrid carbonich per produr di prudott prezius che pœden vuttà a mitigar i effet del cambiament climatich e al stess temp generan benefis economich.
El prufesur Yoon g’ha dì: “Cumbinant i reaziun de idrogenaziun de anidrid carbonich e i reaziun de scambi catiun, l’è stà sviluppà un prucess per purificar cuntempuraneament i ossid de metal e produr furmà prezius.”
I ricercadur g’han valutà se luur metud podaria sostituir i atuai metud de produziun. Per fär chest, g’han stüdià l’impatt ambiental e la redditività economich di metud de cunversiun sustenibil de CO2.
“Su la bas di resultà, podemo dì che el noster metud l’è un’alternativa ecologich a la cunversiun de anidrid carbonich che pœu sostituir i metud tradiziunai e vuttà a redüss i emission industriai de anidrid carbonich”, g’ha spiegà el prufesur Yin.
Anca se i prospetive de convertir l’anidrid carbonega in prodots in manera sostenibel inn prometente, qei process qì inn miga semper facil de scalar.
La magiur part di tecnologì CCU sun minga stà ancamò cumercializà perché luur fatibilità economich l’è basa rispett ai prucess cumerciai tradiziunai.
“G’hem de cumbinà el prucess CCU cunt el riciclagg del rument per renderlo ecologicament e economicament valid. Chestu podaria vuttà a raggiuncc di obietif de emisiun net zeru in del futur”, g’ha conclus el duttur Lee.
La red de notizi de inovaziun la purta i ültim notizi de ricerca e inovaziun en scienza, ambient, energì, materiai prim critich, tecnologia e veicul eletrich.
Avertiment: Chestu sit web l’è un purtal indipendent e l’è minga respunsabil del contenù di sit web esterni. Per piasér, nota che i telefonà pœden vèss registrà per fin de furmaziun e de cuntrol. © Reti Pan Europea Ltd.