Una panoramica del bisfenol A BPA Inizialment prodott in del 1936 cuma estrògen sintetich, el bisfenol A (BPA) l’è incœu prodott cunt un volum annual che supera i 6 miliard de sterlin. El bisfenol A BPA l’è püsee comunement duperà cuma maton per costruir plastegh policarbonat, che se truvan en prudot cuma baby b...
policarbonato e resine epossidiche. L’è anca drovad ind la produzion de plastege ciav de injegneria comè el polisulfon, tant’mè el tetrabromobisfenol A, qe l’è ampiament drovad comè ritardant de la flama. El policarbonat (el püsee grand consumadur de bisfenol A) l’è senza gust, senza odor, minga tossic e tras...
El bisfenol a bpa l’è ampiament duperà in de la produziun de vari materiai polimerich, cuma resin epossidich, policarbunà, polisulfon, resin insatürà fenolich, resin de eter de polifenilen, cumpost de poliaril, polieterimidi, tetrabromobisfenol A, antiossidant de calor en PVC, antistabilizant de calor en PVC,
El bisfenol A (BPA), famus anca cuma difenilolpropan o (4-idrossifenil)propan, furma cristai prismatich en etanol diluì e cristai simil a aguja en aqua. L’è combustibil e g’ha un liger odor fenolich. El sò punt de fusiun l’è de 157,2°C, el punt de infiammaziun l’è de 79,4°C e el punt de bolliment del bisfenol a l’è de 2...
Bisfenol A (bpa) Informaziun de bas El bisfenol A, famus anca cuma BPA, l’è un cumpost organich cun la formula molecùlar C15H16O2. Industrialment, l’è duperà in de la produziun de materiai cuma policarbonat (PC) e resin epossidich. Dal 1960, el BPA l’è stà duperà in de la produziun de plast...
Metud de spugliatura di macchi localizà per i vestì bianch Metud de impregnaziun en coppa de idrosulfit de sodi Se g’he sun macchi localizà, dupera una coppa graduada per l’impregnaziun. Versar una certa quantità de aqua calda (sora 90°C) in de la coppa. Aggiungi idrosulfito di sodio (concentrazione circa 2,5%) e mescolare per deslenguare. Immergi...
Proprietà fisich: la ditionita de sodi l’è clasificada cuma sustanza infiammabil de grad 1. L’è anca famus cuma Rongalite Cumercialment, esist en dü furm: Na2S2O4·2H2O e l’anidro Na2S2O4. El prim l’è un cristal bianch fin, mentre el segond l’è una polvar giall ciair. La sò densità relatif l’è...
Agent ridutur: idrosulfit de sodi Nom chimich: Ditionita de sodi. Rispett ai agent ossidant, l’idrosulfit de sodi el causa tant menu dann ai tessü. Pœu vèss duperà sü tessü fatt de vari fibr senza causar dan, da chichinsci el nomm “idrosulfito” (implicand sò sicureza). Quell...
Fibr adatt per l’idrosulfit de sodi l’idrosulfit de sodi l’è adatt a vari fibr tessil, da chichinsci el sò nomm “Rongalite”. Se duperà per el sbiancament a volta temperadüra o per l’eliminaziun di macchi, i fibr del tessü g’han de vèss en grà de resister ai volt temperadur senza dann. En termini de certificaziun...
L’idrosulfit de sodi l’è tosseg e al pœl iritar i œgg e la mucosa dei traits respiratori. L’è tant duperà in del industria tessil per la tintura a riduziun, la nettadura a riduziun, la stampa, la deculuraziun e la sbiancament de seda, lana, nylon e olter tessü. Come contiene no metai pesanti, i tessuti sbiancati con...
Quand qe l’è espost a l’aria, l’idrosulfit de sodi al sorbiss facilment l’ossijen e al se ossida. Assorb anca l’umidità, generand calor e purtand al deteriorament. Pœl ragrupar-s insema intant qe ‘l sorbiss l’ossijen atmosfereg e ‘l da fœra un odor acid pungent. Na2S2O4 + 2H2O + O2 → 2NaHSO4 + 2[H] Riscaldament o esposiziun...
Proprietà fisich del idrosulfit de sodi L’idrosulfit de sodi l’è clasificà cuma sustanza infiammabil sensibil al umidità de grad 1, famusa anca cuma ditionita de sodi. L’è cumercialment dispunibel en dü furm: idrà (Na2S2O4·2H2O) e anidrid (Na2S2O4). La furma idratada la cumpariss cuma un cristal bianch fin...