I fabrich de cement cuma chela mustrada chichinsci sun una funt impurtant de anidrid carbonich che scalda el clima. Ma quaivun de chesti sustanz inquinant pœden vèss cunvertì en un nœuf tip de carburant. Chestu sal pœu vèss cunservà en mod sicür per decen o püsee.
Chesta l’è un’oltra storia en una seri che varda a nœuf tecnologì e aziun che pœden rallentà i cambiament climatich, sbassà i sò impatt o vuttà i comunità a afruntà un mund che cambia rapidament.
I ativitaa qe i dan fœra anidrid carbonega (CO2), un gas serra comun, i contribuissen a scaldar su l’atmosfera de la Terra. L’idea de tirà fœura la CO2 del aria e de cunservàla l’è minga nœuva. Ma l’è dificil de fär, soratüt quand che la gent la pœu permetess. Un nœuf sistèm resolv el prublema del inquinament de CO2 en mod un pooch diferent. Cunvertiss chimicament el gas che rescalda el clima en carburant.
El 15 november, i ricercadur del Istitut de Tecnologia del Massachusetts (MIT) a Cambridge g’han püblicà i luur resultà innovatif in de la rivista Cell Reports Physical Science.
El luur nœuf sistèm l’è dividuu en dü part. La prima part la comporta la conversion de l’anidrid carbonega de l’aria ind una molecola ciamada formad per produr carburant. Comè l’anidrid carbonega, el formad al contegn un atom de carboni e duu atom de ossijen, e anca un atom de idrojen. Format g’ha anca tanti olter element. El nœuf stüdi duperava el sal de furmà, che deriva del sodi o del putassi.
La magiur part di celùl a carburant funziunan cun idrogeno, un gas che pœu ciapà fœuch che g’ha bisogn de conduttur e de serbatoi sotta presiun per el trasport. Però, i celùl a carburant pœden anca funziunar cun furmà. El format g’ha un contenüu energètich paragunabil al idrogen, segond Li Ju, un scienzià di materiai che g’ha guidà el svilupp del nœuf sistèm. El furmà g’ha di vantagg sül idrogen, g’ha nutà Li Ju. L’è püsee segür e g’ha minga de bisogn de cunservaziun a volta presiun.
I recercador del MIT hann cread una cellula a carburant per testar el formad, qe produxen de l’anidrid carbonega. Prim, mes’ciavan el sal cun l’aqua. La mistura l’è stada pœu alimentada en una cellula a carburant. Denter de la cellula a carburant, el furmà g’ha liberà eletrun en una reaziun chimich. Chesti eletrun passavan del eletrodo negatif de la cellula a carburant al eletrodo pusitif, cumpletand un circuit eletric. Chesti eletrun en fluss, una curent eletrich, l’eran present per 200 our durant l’esperiment.
El Zhen Zhang, un scienziad dei materiai qe al lavora cond el Li al MIT, l’è otimista qe el so team al sarà bon de scalar la nœva tecnolojia ind un dex agn.
El team de recerca del MIT l’ha drovad un metod qimeg per convertir l’anidrid carbonega ind un ingredient ciav per la produzion de carburant. Prim, l’han espost a una soluziun alcalina. G’han scernì l’idrossido di sodio (NaOH), comunement famus cuma lequida. Chestu scatena una reaziun chimich che produss bicarbonat de sodi (NaHCO3), püsee famus cuma bicarbonat de soda.
Poeu g’han accendü l’alimentaziun. La corrent eletrega l’ha scatenad una nœva reazion qimega qe l’ha dividud ogni atom de ossijen ind la molecola del bicarbonat de soda, col lassar adree el formad de sodi (NaCHO2). El so sistema l’ha convertid asquas tut el carboni in CO2 - plussee del 96% - in qella sal qì.
L'enerjia necessaria per scassar via l'ossijen l’è inmagazinada ind i ligam qimeg del formad. El prufesur Li g’ha osservà che el furmà pœu cunservà chesta energia per decen senza perder energia putenzial. Pœ al jenera eletricitaa quand qe al passa travers una cellula a carburant. Se l’eletricità duperada per produr furmà la deriva del energia sular, eolica o idroeletrich, l’eletricità generada de la cellula a carburant la sarà una funt d’energia neta.
Per slargà la nœuva tecnologia, Lee g’ha dì, “g’hem de truvar richi risurs geologich de leva.” G’ha stüdià un tip de preia ciamada basalt alcalino (AL-kuh-lye buh-SALT). Quand qe i se mes’cien cond l’aqua, qei preie qì i se trasformen in lega.
El Farzan Kazemifar l’è un injegner a l’Universitaa Statal de San Jose, in California. La sœ ricerca la se concentra in su l’immagazzinament de l’anidrid carbonega ind ei formazion de sal sotatera. Cavar via l’anidrid carbonica del aria l’è semper stà dificil e donca custus, dis. Donca l’è redditizi cunvertir la CO2 en prudot duperabil cuma el furmà. El prezi del prudot pœu cumpensà el prezi de produziun.
G’he stà tanta ricerca sü la cattura del anidrid carbonich del aria. Par esempi, un team de scienzià del Università de Lehigh g’ha descrivuu recentement un olter metud per filtrar l’anidrid carbonich del aria e cunvertil en bicarbonat de soda. Olter grupp de ricerca sunt drée a cunservà la CO2 en di prei speciai, e la cunverten en carboni solid che pœu vèss trasfurmà en etanol, un carburant alcolich. La plu banda de qests projets a i henn su scalla picena e i hann minga avud un impat significativ in su la reduzion dei volts nivei de anidrid carbonica ind l’aria.
Chesta imagen mustra una cà che la funziuna cun anidrid carbonica. El dispositiv mostrad qì al convertiss l’anidrid carbonega (i molecole ind i bolle rosse e bianqe) ind un sal ciamad formad (i bolle blu, rosse, bianqe e negre). Chestu sal pœu pœu vèss duperà en una celula a carburant per generar eletricità.
Kazemifar g’ha dì che la noster opziun püsee bon l’è “tajà prima i emission de gas a efet serra”. Una manera per far-l l’è sostituir i carburants fosil cont fonts de enerjia rinnovabel comè el vent o el sol. Chestu l’è part de una transiziun che i scienzià ciaman “decarbonizzaziun”. Ma g’ha dit anca che per fermà el cambiament climatich g’ha de dumandà un aprocc a tanti facc. Chesta nœuva tecnologia l’è necesaria per caturar el carboni en aree dificil de decarbonizar, dis. Ciapam i mulin d’acciaio e i fabrich de cement, per nomm dü esempi.
El team del MIT al ved anca dei benefici ind la combinazion de la soa nœva tecnolojia cond l’enerjia solar e eolica. I bateri tradiziunai sun prugetà per cunservà energì per seteman a la volta. Immagazzinar la lüs del sul d’istà in del inverno o püsee tant dumanda un aprocc diferent. “Cunt el carburant furmà,” g’ha dì Lee, l’è minga püsee limità anca al cunservaziun stagiunal. “Podaria vèss generaziunal.”
Pudaria minga brillar cuma l’or, ma “pœu lassà 200 tunnelà... de furmà ai me fiœui e tüsan”, g’ha dì Lee, “cuma eredità.”
Alcalino: un ajetiv qe al descriv una sostanza qimega qe la forma ion idrossid (OH-) in soluzion. Chesti soluziun sun anca ciamà alcalin (en cuntrast cun acid) e g’han un pH magiur de 7.
Aquifer: una formazion de roca bona de tegner resèrve de aiva sotatera. La parolla la se aplica anca ai bacin sota la superfice.
Basalt: una preia vulcanica negra che de solet l’è parècc densa (a menos che un’eruziun vulcanica g’ha lassà denter di grandi büs de gas).
ligam : (in qimega) una conession semi-permanenta intra i atom (o grup de atom) ind una molecola. L’è formad de forze atrative intra i atom partecipants. Una vœlta qe i ligam se inn formads, i atom fonzionen comè unitaa. Per separar i atom costituents, l'enerjia sota forma de cold o oltra radiazion la dev vesser fornida ai molecole.
Carboni : un element qimeg qe l’è la bas fisega de tuta la vita in su la Terra. El carboni l’esist liberament sota forma de grafita e diamant. L’è un component important del carbon, del calcar e del petroli, e l’è bon de autoassociar-s chimegament per formar una granda varietaa de molecole de valor qimeg, biolojeg e comercial. (Ind la ricerca sul clima) El termen carbonio ‘l é dei vœlte drovad in manera asquas intercambiabla cond l’anidrid carbonega par riferir-s a l’impat potenzial qe un’azion, un prodot, una politica o un process a’l pœ haver-g in su ‘l riscaldament a longa scadenza de l’atmosfera.
L'anidrid carbonega : (o CO2) l'è un gas incolor e senza odor prodot de tuts i animai quand qe l'ossijen qe respiren al reajiss cont el mangiar riç de carboni qe mangien. L’anidrid carbonega l’è anca liberada quand qe la materia organega, compres i carburants fossil comè l’oli o el gas natural, la ven brüsada. L’anidrid carbonega l’è un gas a efet serra qe ‘l trapola el cold ind l’atmosfera de la Terra. I piant cunverton l’anidrid carbonich en usigen travers la fotosintès e duperan chestu pruces per preparar i propri aliment.
Cement: un legant duperà per tegnir dü materiai insema, fasend indurì en un solido, o una colla spess duperada per tegnir insema dü materiai. (Costruziun) Un materiai finament molà duperà per ligà insema la sabla o la preia schiacciada per furmà el cement. El cement l’è de solet fatt en polvar. Ma una volta qe ‘l se bagna, ‘l se trasforma ind una pasta fangusa qe la se fa dura quand qe la se seca.
Qimega : una sostanza componuta de duu o plussee atom combinads (ligads) ind una proporzion e una strutura fissa. Per esempi, l'aigua l’è una sostanza qimega componuta de duu atom de idrojen ligads a un atom de ossijen. La sò furmula chimich l’è H2O. “Chimich” pœu vèss duperà anca cuma agetif per descrif i proprietà de una sustanza che resultan di vari reaziun intra cumpost diferent.
Ligam qimeg : una forza de attrazion intra i atom qe l’è forta assee de far fonzionar i elements ligads comè unitaa. Quai attraziun sun debul, olter sun fort. Tuts i ligam paren collegar i atom cont la compartizion (o cont el tentativ de compartir) eletron.
Reazion qimega : un process qe al comporta un riorganizament dei molecole o dei struture de una sostanza plutost qe un cambiament de forma fisega (per esempi, de solid a gas).
Chimich: el ramm de la scienza che stüdia la composiziun, la strütüra, i proprietà e l’interaziun di sustanz. I scienziads drœven qella cognossenza qì per studiar sostanze miga familiare, per reprodur sostanze utille in granda quantitaa o per projetar e crear nœve sostanze utile. (di cumpost chimich) La chimich la se riferiss anca a la furmula de un cumpost, al metud cun cui l’è preparà o a quaivun di sò pruprietà. I persone qe lavoren in qell camp qì inn ciamade qimeg. (en i scienzi sociai) la capacità di gent de coperar, star d’acord e goder de la cumpagnia di olter.
Cambiament climatic: un cambiament significativ e a longa scadenza ind ol clima de la Terra. Çò ‘l pœ suceder naturalment o coma conseguenza de ativitaa umane, coma ‘l brüsar i carburants fossil e ‘l desboscar i foreste.
Decarbonizzaziun: se riferiss a la transiziun intenziunal luntan di tecnologì, atività e funt d’energia che inquinan che slanzan gas a efet serra a bas de carboni, cuma anidrid carbonich e metan, in del atmosfera. A’l obietiv ‘l é de sbassar la quantitaa de gas carboni qe i contribuissen a ‘l cambiament climatic.
Eletricitaa : el fluss de carega eletrega, de solit qe al resulta del moviment de partixelle de carega negativa ciamade eletron.
Eletron: una particella de carega negativa qe de solit la gira intorna a la rejon esterna de un atom; l’è anca el purtadur de eletricità en solid.
Injegner : Un quaidun qe al drova la scienza e la matematega per resolver i problema. Quand qe l’è drovada comè verb, la parolla injegner la se riferiss a la projetazion de un dispositiv, de un material o de un process per resolver un problema o un besogn miga sodisfait.
Etanol: un alcol, ciamà anca alcol etilich, che l’è la bas per i bevand alcolich cuma la birra, el vin e i alcol. L’è anca duperà cuma solvent e carburant (par esempi, despess mes’cià cun la benzina).
Filtro: (n.) Qualcosa che permett a quai materiai de passar e a olter de passar, a segond de luur dimensiun o de olter carateristich. (v.) El prucess de seleziun di certi sustanz basà sü proprietà cuma dimensiun, densità, carga, ecc. (en fisich) Un schermo, una placa o un strat de una sustanza che assorb la lüs o olter radiaziun o prevègn seletivament a quaivun di sò compunent de passar.
Formà: un termin general per sel o ester de acid formich, una furma ossidada de un acid grass. (Un ester l’è un compost a base de carboni formad sostituend i atum de idrojen de certs acids cont certs jener de grup organeg. Tants grass e oli essenziai inn ester de acids grass qe se trœven in manera natural.)
Carbùrant fossil : qual-sa-vöör carburant, cuma el carbon, el petroli (oli grezz) o el gas natüral, che s’è furmà en miliun de an denter de la Terra di rest decadent de bater, piant o animai.
Carburant: qual-se-voor sostanza che libera energia travers una reaziun chimich o nuclear cuntrulada. I carburants fossil (carbon, gas natural e petròli) inn carburants comun qe liberen enerjia a travers reazion qimege quand qe inn scaldads (de solit a’l pont de combustion).
Cellula a carburant: un dispusitif che cunvertiss l’energia chimich en energia eletrich. El carburant plussee comun l’è l’idrojen, l’uneg sotaprodot del qual l’è el vapor d’aqua.
Geolojia : un ajetiv qe al descriv tut qell qe l’è ligad a la strutura fisega de la Terra, ai so materiai, a la storia e ai process qe se verifegen sora de lee. I persone qe lavoren in qell camp qì inn ciamade jeolog.
Rescaldament global : un aument gradual de la temperadura global de l’atmosfera de la Terra per l’efet serra. L’effet ‘l é causad de l’aument dei nivei de anidrid carbonega, clorfluorocarboni e olter gas ind l’aria, tants de qei a i henn emets de l’ativitaa umana.
Idrojen: l’element plussee legher de l’univers. Come gas, l’è senza culur, senza odor e estremament infiammabil. L’è un component de tants carburants, grass e sostanze qimege qe componen el tessud vivent. L’è costituid de un proton (el nucli) e de un eletron qe al orbita intorn a luu.
Inovaziun: (v. innovar; adj. innovar) Un ajustament o un mejiorament a un’idea, un prucess o un prudot esistent per renderlo püsee nœuf, püsee intelligent, püsee eficient o püsee ütil.
Lye: el nomm general de la soluziun de idrossido di sodio (NaOH). La liquida l’è despess mes’ciada cun oli vegetai o grass animal e olter ingredient per fär savun a barra.
Scienzià di materiai: un ricercadur che stüdia la relaziun intra la strütüra atomich e molecùlar de un material e i sò proprietà cumplesif. I scienzià di materiai pœden sviluppar nœuf materiai o analizar quei esistent. L’analisi dei proprietaa complessive de un material, comè la densitaa, la resistenza e el pont de fusion, al pœl vutar i injegner e oltr recercador a selezionar i meior materiai per nœve aplicazion.
Molecola : un grup de atom eletregament neutre qe al representa la quantitaa plussee picinina possibel de un compost qimeg. I molecole pœden vesser componude de un jener de atom o de divers jener de atom. Per esempi, l'ossijen ind l'aria l’è fait de duu atom de ossijen (O2), e l'aqua l’è faita de duu atom de idrojen e de un atom de ossijen (H2O).
Inquinante: una sostanza qe la contamina vergot, coma aria, aqua, persone o mangiar. Quai sustanz inquinant sunt sustanz chimich, cuma i pesticida. Olter sustanz inquinanti pœden vèss di radiaziun, anca tropp calor o lüs. Anca i erb infestant e olter spècc invasif pœden vèss cunsiderà una furma de biinquinament.
Potent : un ajetiv qe al se riferiss a vergot qe l’è fort o potent (comè un jermen, un velen, una medexina o un acid).
Rinnovabil: un agetiv che se riferiss a una risurs che pœu vèss sostituida indefinitament (cuma aqua, piant verd, lüs del sul e vent). Chestu l’è en cuntrast cunt i risurs minga rinnovabil, che g’han un’oferta limitada e pœden vèss esaurì. I risurs minga rinnovabil cumprenden l’oli (e olter carburant fosil) o element e minerai relativament rar.