La ricerca la rivela segrets del muco microbeg per la prima vœlta

Chestu articul l’è stà esaminà en cunformità cunt i procedur e i politich editoriai de Science X. I editur g’han sottalineà i qualità che segutan garantend insema l’integrità del contenù:
El strat estern viscüs de funj e bater, ciamad “matrix extracellular” o ECM, al g’ha la consistenza de la gelatina e al ajiss comè un strat protetor e una conchiglia. Ma segond un stüdi recent püblicà in de la rivista iScience, fatt del Università del Massachusetts Amherst en collaboraziun cun l’Istitut Politecnich de Worcester, l’ECM de quai microrganism furma un jel sultant en presenza de acid ossalich o olter acid semplis. spinger (funziun () { visualizaziun ('div-gpt-annuncio-1449240174198-2′); });
Del moment qe l’ECM al gioga una part importanta in tut, de la resistenza ai antibioteg ai tub intasads e a la contaminazion dei dispositiv medig, comprender comè i microrganism manipolen i so strats de jel adesiv al g’ha large implicazion per la nostra vita quotidiana.
“Sò semper stà interessà ai ECM microbioch”, g’ha dì Barry Goodell, prufesur de microbiologia a l’Università del Massachusetts Amherst e autur anzian del articul. "La jent despess la pensa a l'ECM comè a un strat estern protetor inert qe al protej i microrganism. Ma al pœl anca ajir comè un condot qe al permet ai nutrients e ai enzima de mœver-s denter e de fœra dei cellule microbege."
El rivestiment g’ha diferenti funziun: la sò vischiosità significa che i singul microrganism pœden raggrupàs insema per furmar coloni o “biofilm”, e quand che sufisent microrganism fan chestchi, pœu ostruir i tub o contaminar l’attressament medich.
Ma anca la cunchiglia la g’ha de vèss permeabil. Tants microrganism secernen vari enzima e oltr metabolits a travers l'ECM ind el material qe vœlen mangiar o infetar (comè el legn pudrid o el tessud vertebrad), e pœ, quand qe i enzima completen el so lavorar dijestiv, i mœven i nutrients a travers l'ECM. el cumpost l’è assorbì ancamò in del corp. matris extracelùlar.
Chestu significa che l’ECM l’è minga sultant un strato de pruteziun inert; Defat, comè demostrad del Goodell e dei so collegh, i microrganism someien haver-g la capacitaa de controllar la vischiosità del so ECM e donca la soa permeabilitaa. Cuma la fan? Foto: B. Goodell
Ind i funj, la secrezion la par vesser acid ossaleg, un acid organeg comun qe al se trœva naturalment in tante piante. Comè hann descovert el Goodell e i so collegh, tants microb someien drovar l'acid ossaleg qe secernen per ligar-s a'l strat estern de carboidrads, formand un ECM viscos e a forma de jel.
Ma quand el team g’ha vardà püsee visin, g’han descuvert che l’acid ossalich g’ha minga sultant vuttà a produr l’ECM, ma el “regulava” anca: püsee acid ossalich i microb giuntavan a la mistura carboidrà-acid, püsee l’ECM diventava viscüs. Plussee viscos l'ECM al diventa, plussee al bloca i molecole grosse de entrar o sortir del microb, inscambi i molecole plussee picinine resten libere de entrar ind el microb de l'ambient e viceversa.
Qella descoverta qì la sfida la comprension scientifega tradizional de comè i divers jener de composts liberads dei fonj e dei bater riven efetivament de qei microrganism qì ind l'ambient. El Goodell e i so collegh hann sujerid qe ind un quai cas i microrganism pœden dover far afidament plussee su la secrezion de molecole picinine fiss per atacar la matrix o el tessud de qual el microrganism al dipend per soraviver o vesser infetad.
Quest al segnifega qe la secrezion de molecole picinen la pœl anca jugar un rœl important ind la patojenesi se i enzima plussee grands pœden no passar a travers la matrix extracellular microbega.
“Al par vesser-g un terren de mezz,” l’ha diit el Goodell, “indov qe i microrganism pœden controllar i nivei de aciditaa per adatar-s a un particolar ambient, conservand una quai dei molecole plussee grosse, comè i enzima, intant qe al permeteva ai molecole plussee picinine de passar facilment a travers l’ECM.”
La modulazion de l'ECM de l'acid ossaleg la pœl vesser una manera per i microrganism de protejer-s dei antimicrobic e dei antibioteg, perqè tante de qei medexine qì inn componude de molecole grandissim. L’è qella capacitaa qì de personalizazion qe la podaria vesser la ciav per superar vun dei principai ostacol ind la terapia antimicrobega, perqè la manipolazion del ECM per render-l plussee permeabel la podaria meiorar l'eficacia dei antibioteg e dei antimicrobeg.
“Se podom controllar la biosintesi e la secrezion de acids picinen comè l’ossalad in certs microb, podom anca controllar qell qe al va ind i microb, qe al podaria permeter-n de traitar mei tante malatie microbege,” l’ha diit el Goodell.
Ulterior informaziun: Gabriel Perez-Gonzalez et al., Interaziun di ossalà cunt el beta-glucan: implicaziun per la matris extracelùlar fùngich e el trasport di metabolit, iScience (2023). DOI: 10.1016/j.isci.2023.106851
Se g’he un error tipografich, un imprecisiun o vurees inviar una dumanda per mudificà el contenù de chesta pagina, dupera chestu furmul. Per dumandi general, dupera el noster modul de cuntatt. Per un feedback general, dupera la seziun di cumment publich sotta (segui i istruziun).
El tò feedback l’è parècc impurtant per noi. Ancissebben, par ol volt volum de messaj, pœdom minga garantir una resposta personalizada.
El tò indiriz e-mail l’è duperà sultant per dì ai destinatari che g’han invià l’e-mail. Né el vòster indiriz né chel del destinatari sarann ​​duperà per olter fin. I informaziun che mett denter cumpariran in del tò e-mail e saran no cunservà de Phys.org en nissuna furma.
Ricevi aggiornament settimanali e/o quotidiani in de la tò casella de posta. Pœdet disabbonar-v en qual-sa-vöör mument e cundividem mai i voster dati cun terz part.
Rendem el noster contenù acesibil a tüt. Pensa a suportar la missiun de Science X cunt un cunt premium.
Chestu sit web dupera i cookies per facilitar la navigaziun, analizar l’üs di noster servizi, cattà sü di dat de personalizaziun pubblicitaria e furnir contenù de terz part. Duperant el noster sit web, recognosset che g’he lett e cumprend la noster Politica de privacy e i Termini de üs.


Temp de pubblicaziun: 14 utt 2023