La nœuva tecnologia dolz la rend püsee prategh el gust asid. spinger (funziun () {div-gpt-annuncio-1449240174198-2′);});
I ingegner del Rice University sun drée a cunvertir diretament el monossid de carboni en acid acetich (una sostanza chimich duperada che dà al aseo un gust fort) travers de un reatur catalitich cuntinu, che pœu duperà eficacement l’eletricità rinnovabil per produr prudot parècc purificà.
El process eletroqimeg ind el laboratori dei injegner qimeg e biomolecùlar de la Brown School of Engineering de l’Universitaa de Rice l’ha resolt el problema dei tentativ precedents de redur el monossid de carboni (CO) a acid aceteg. Qei process qì i g'hann de besogn de passaj adizionai per purifegar el prodot.
El reatur ecologich dupera ram cubic de nanometer cuma catalizatur principal e un eletrolito solido ünic.
En 150 ur de funziunament cuntinu de laboratori, el contenüu de acid acetich in de la soluziun aquosa prodott de chestu apparecchi l’era fin al 2%. La pureza del compunent acid l’è volta fin al 98%, che l’è parècc püsee bon del compunent acid prudot di primi tentatif de cunvertir en mod catalitich el monossid de carboni en carburant liquid.
L’acid acetich l’è duperà cuma conservant en aplicaziun medich insema al asee e a olter aliment. Duperà cuma solvent per inchiostri, vernici e rivestiment; in de la produziun de acetà de vinil, l’acetà de vinil l’è el precursur de la colla bianca urdinaria.
El prucess de Rice se basa sü un reatur in del laboratori de Wang e produss acid formich de anidrid carbonich (CO2). Chesta ricerca g’ha mettuu di fundament impurtant per Wang (nominaa de pooch Packard Fellow), che g’ha ricevü una sovvenziun de 2 miliun de dolar de la Fondaziun Naziunal de la Scienza (NSF) per segutar a esplurar di mod per cunvertir i gas a efet serra en carburant liquid.
Wang l’ha diit: “Sem dree a miorar i noster prodots de una sostanza qimega a un carboni acid formeg a una sostanza qimega a duu carboni, qe l’è plussee dificil.” “I persone tradizionalment produxen acid aceteg in eletrolits liquid, ma i g’hann ancamò una prestazion scadenta e i prodots inn el problema de la separazion dei eletrolits.”
Senftle g’ha agiunt: “Natüralment, l’acid acetich l’è de solet minga sintetizà de CO o de CO2.” “Chestu l’è el punt: sem drée a assorbir i gas scart che vœrom redüss e trasfurmarlu en prudott ütil.”
Un atent accoppi l’è stà fatt intra el catalizatur de ram e l’eletrolito solido e l’eletrolito solido l’è stà trasferì del reatur de acid formich. Wang g’ha dì: “Di volt el ramm produrà sustanz chimich luungh dü percors diferent.” “Pœu redüss el monossid de carbonio a acid acetich e alcol. G’hem prugetà un cub cunt una facia che pœu cuntrular l’accoppi carbonio-carbonio e i bord del carbonio-carbonio L’accoppi mena al acid acetich piutost che a olter prudot.”
Senftle e el mudel computaziunal del sò team g’han vuttà a mejorà la furma del cub. G’ha dì: “Sem capas de mustrar el tip de bòrd sül cub, che sun praticament superfis püsee ondulà. Vuutan a rump di tast CO, inscì el prudut pœu vèss manipulà en un mod o l’olter.” Plü sit de bord vuttan a romp el giüst ligam in del giüst mument.”
Senftler g’ha dì che el prüget l’è una bona dimostraziun de cuma teuria e esperiment dovarian vèss culegà. L’ha diit: “De l’integrazion dei components ind el reator a’l mecanism a nivell atomeg, qest qì l’è un bon esempi de tants nivei de injegneria.” “Se adata al tema de la nanotecnologia molecùlar e mustra cuma pœdem stènderla ai dispusitif del mund real.”
Wang l’ha diit qe el pass sucessiv ind el desvilup de un sistema scalabel l’è meiorar la stabilitaa del sistema e redur ancamò l’enerjia necessaria per el process.
I stüdent laureà del Università de Rice Zhu Peng, Liu Chunyan e Xia Chuan, un ricercadur post-duturà, l’è la persuna principal responsabil del articul.
Pœdet vèss sicür che el noster persunal redattif vardarà de visin tüt i feedback invià e prendrà i aziun giüst. La vòstra opiniun l’è parècc impurtant per noi.
El tò indiriz e-mail l’è duperà sultant per fà savè al destinatari chi g’ha invià l’e-mail. Né el vòster indiriz né chel del destinatari sarann duperà per olter fin. I informaziun che mett dent cumpariran in del tò e-mail, ma Phys.org i cunservarà minga en nissuna furma.
Manda aggiornament settimanali e/o quotidiani a la tò casella de posta. Pœdet disabbonar-v en qual-sa-vöör mument e cundividem mai i vòster dati cun terz part.
Chestu sit web dupera i cookies per assistir la navigaziun, analizar l’üs di noster servizi e furnir contenù de terz part. Duperant el noster sit web, cunfermi che g’he lett e capì la noster politica de privacy e i termin de üs.
Temp de pubblicaziun: 29-gen-2021