I esenziun tariffari de Trump van a vantagg di società cunness politicament - ProPublica

ProPublica l’è un’organizasiün de notizie senza fin de guadagn dedicada a indagà i abüs de puder. Iscriviti per avegh prima i noster stori püsee grand.
Semo ancamò drèe a segnalà. G’he informaziun sü cuma i prudott esclus sun stà inclus in del elenc de esenziun tarifari? Pudete cuntattà Robert Faturechi del Segnal al 213-271-7217.
Dopu che el president Donald Trump g’ha annunzià de spazzar nœuf dazi al principi de chestu mes, la Casa Bianca g’ha pubblicà un elenc de püsee de 1.000 prudott che sarèsen stà esenti di dazi.
Un di materiai inclus in de la lista l’è el tereftalato de polietilen, comunement famus cuma resina PET, una termoplastich duperada per fabricà di butil de plastega.
L’è minga ciar perché la società l’è stada esenta di sanziun e anca i funziunari del setur san minga cosa g’ha causà i sanziun.
Ma la sò seleziün l’è una vittoria per l’imbottigliatür de Coca-Cola Reyes Holdings, una de le pusè grand società privà di Stat Unid, de proprietà de do fradell che han donad miliun de dolar a i cause repubblican. La cümpagnia g’ha recentement ciapà un’azienda de lobby ligada a l’aministraziun Trump per difender i sò dazi, cuma mostran i document.
L’è minga ciar se el lobby de la società g’ha giugà una part in de la dumanda de rinuncia. Reyes Holdings e i sò persunal g’han minga respundü subit ai dumandi de ProPublica. Anca la Casa Bianca l’ha refudad de cummentar, ma quai sostenidur del setur g’han dì che l’aministraziun g’ha refüdà la dumanda de rinuncia.
L’inclusiun minga spiegada di resin in de la lista mett en evidenza cuma l’è opaca el prucess de fissaziun di dazi del guverno american. I part interessà ciave restan al scüro sül perché certi prudot sun sugett a dazi e olter no. G’he no una spiegaziun ciara per i variaziun di tass tariffari. I funziunari de l’aministraziun g’han dà di informaziun cuntrari süi tariff o semplicement g’han refudà de rispund a qual-sa-vöör dumanda.
La mancanza de trasparenza in del prucess g’ha sullevà di preocupaziun intra i espert cumerciai che i società politicament cunness podarian avegh di esenziun fiscai deré di port serrà.
“Podaria vèss una coruziun, ma podaria anca vèss incompetenza”, un lobbyist che lavura sü la politica tariffaria g’ha dit sü l’inclusiun de la resina PET in di tariff. “Sincerament, l’è stad inscì affrettà che so nanca chi l’è ndad a la Casa Bianca a parlà de questa lista cun tutt.”
Durant de la prima aministraziun Trump, g’he stà un prucess furmal per dumandà esenziun tariffari. I societaa hann presentad centinaia de mila domande sostegnend qe i so prodots dovarissen vesser esenti dei dazi. I dumann sun stà rendü püblich inscì che la mecanich del prucess de fissaziun di tariff pudeva vèss cuntrulada püsee atentament. Chesta trasparenza g’ha cunsentì ai academich de analizar püsee tard mill dumand e determinar che l’era püsee probabil che i donatur politich republican ricef di esenziun.
In del segond mandat de Trump, almen per incœu, g’he no un prucess furmal per dumandà un allevio tariffari. I dirigent del setur e i lobbyist lavuran deré di port serrà. El cunsili redattif del Wall Street Journal la setimana passada g’ha definì l’”opacità del prucess” paragunabil a “un sogn de la palud de Washington”.
L’ordin esecutif che annuncia furmalment i nœuf dazi de Trump sugett quasi tüt i pais a una dazi de bas del 10%, cun esenziun ampiament definì cuma prudott in di setur farmaceutich, semicondutur, forestal, ram, minerai critich e energètich. Un elenc qe al compagna al detaglia i prodots specifeg qe sarissen esenti.
Però, una revisiun del elenc de ProPublica g’ha descuvert che tanti element se truvavan minga en chesti categurì grand o se truvavan minga del tüt, menter di element che se truvavan en chesti categurì sun stà minga risparmià.
Par esempi, l’elenc di esenziun de la Cà Bianca riguarda la magiur part di tip de amianto, che l’è minga generalment cunsiderà un mineral fundamental e par minga entrà denter di categurì de esenziun. El mineral cancerogen l’è de solet cunsiderà minga impurtant per la sicureza naziunal o per l’economia di Stat Ünì ma l’è ancamò duperà per fabricà el clor, ma l’Agenzia per la Proteziun Ambiental del aministraziun Biden g’ha vietà i impurtaziun del material l’an passà. L’aministraziun Trump g’ha indicà che podaria ritirà quai restriziun del era Biden.
Un portavos del American Chemistry Council, un grupp industrial che prima s’era opost al vieto perché pudeva dannegiar l’industria del clor, g’ha dit che el grupp g’ha minga fatt pressiun perché l’amianto l’era esente di dazi e saveva minga perché l’era inclus. (Anca i dü principai società de clor g’han minga indicà süi luur modul de divulgaziun che g’han fatt pressiun per i dazi.)
Olter element in de la lista che sun minga esenti ma sun tant men periculus sun coral, cunchigli e oss di seppi (part di seppi che pœden vèss duperà cuma integratur alimentar per i animal domestich).
Anca la resina PET la fa minga part de nissuna di categurì de esenziun. I espert disen che el guverno el cunsidera un prudot energètich perché i sò ingredient derivan del petroli. Ma olter prudot che sudisfan i stess bas standard sun minga inclus.
“Sem stà surprès cuma tüt i olter”, g’ha dì Ralph Wasami, diretur esecutif del Associaziun de la Resina PET, un grupp cumercial per l’industria PET. El g’ha dit che la resina la fà minga part de la categuria de esenziun a men che l’imballagg per chesti prudot l’è minga inclus.
I document mustran che in del quart quart del an passà, vers el mument induè Trump g’ha vinciù i eleziun, l’imbottigliatur de Coca-Cola Reyes Holdings g’ha ciapà Ballard Partners per fär pressiun per i dazi. In del prim quart de chest an, vers el temp del inauguraziun de Trump, i document mustran che Ballard g’ha cumincià a fà di pressiun sül Dipartiment del Cummerci, che stabiliss la politica cumercial, per i dazi.
L’azienda l’è diventada un post ideal per i aziend che cercan de laurà cun l’aministraziun Trump. L’ha fad presion per la cümpagnia de Trump, l’organizasiün Trump, e el sò persunal g’ha denter funziunari de l’aministrasiün pusè alt come la procuratür general Pam Bondi e la capo del persunal Susie Wiles. El fondatur de la società, Brian Ballard, l’è un prulifich racolta de danè de Trump che Politico g’ha ciamà “el persunal püsee influent de Washington de Trump”. L’è ün di do lobbyist de la firma che l’ha fad pressiün per i dazi sü la Reyes Holdings, segund i document federal.
Chris e Jude Reyes, i fradell miliardari derè de la Reyes Holdings, g’han anca luur ligam strecc cun la pulitica. I document che divulgan i finanz de la campagna mustran che, anca se g’han donà a quai candidà democratich, la magiur part di luur contribut pulitich sun nà ai repubblican. Dopu la vittoria primaria de Trump, Chris Reyes l’è stà invità a Mar-a-Lago per incuntrà Trump de persona.
L’esenziun de la resina PET l’è minga sultant una benediziun per Reyes Holdings, ma anca una benediziun per olter società che cumpran la resina per fabricà di butil, e anca per i società de bev che la duperan. Al principi de chest an, el CEO de Coca-Cola g’ha dì che la società la passaria a püsee buttigli de plastica davaant di nœuf dazi sul aluminio. Chel plan podaria fallir se i nœuf dazi colpissen anca i termoplastich. I document de divulgaziun mustran che la cümpagnia g’ha anca fatt pressiun in del Cungress cuntra i dazi chest an, ma i document g’han minga dettaglià qual politich e la cümpagnia g’ha minga respundü ai dumandi de ProPublica. (La Coca-Cola l’ha pruad a parlà cun Trump, e l’ha donad circa 250.000 dolar a la sò inaugurasiün, e el sò CEO l’ha regalad a Trump una buteglia personalizada de Diet Coke, la sò biera preferida.)
Un olter setur che g’ha fatt relativament ben en termin de allevi di dazi recent l’è l’agricoltüra, che cuvert una vasta gama de pesticida e ingredient de ledamm.
La Federaziun American Farm Bureau, un grupp de pressiun agricul, g’ha pubblicà recentement un analìs sül sò sit web ludand i esenziun parzial e ciamand i esenziun del erba e del potass “un sforz duur de part di organizaziun agricul cuma la Federaziun del American Farm Bureau” e “una testimunianza del eficacia del vus di agricultur e di agricultur culetif”.
G’he sun tanti olter beni impurtà che sunt minga denter de nissuna di categurì esenti di dazi, ma pœden entrà in de la categuria esenti di dazi se sun ampiament definì.
Un esempi l’è el dolcificant artifiçal sucralosa. La soa inclusion la daria un grand benefici ai aziende qe droven el prodot ind i aliments e i bevande. Ma la sucralosa l’è anca quai volt duperada en i medisina per render püsee gustos. L’è minga ciar se la Casa Bianca l’ha apruvad la sò inclusiun per l’esclusiun de la droga o per quai olter mutif.
I grand categurì che g’han ricevuu esenziun l’eran principalment di setur che el guverno american l’era drée a indagar per pusibel dazi futur sotta sò autorità de mett di dazi per pruteger la sicureza naziunal.
La storia che g’he apena lett l’è stada pusibel di noster letur. Sperem che t’ispira a suportar ProPublica inscì de pòdè segutar a fà el giurnalism investigatif che espon el podè, rivela la verità e guida un cambiament real.
ProPublica l’è una sala de redaziun senza fin de guadagn dedicada al giurnalism senza partit e basà sü di fatt che tegn responsabil el podè. Sun stà fundà in del 2008 en rispòsta al declin di segnalaziun investigatif. G’hem pasà püsee de 15 an a esponer l’ingiustizia, la coruziun e l’abüs de podè, un lavurà che l’è lent, cari e püsee impurtant per la noster democrazia che mai prima. Sett volt vincidur del premi Pulitzer, g’hem guidà i rifurm in di guverni statai e lucal, in di società, in di istituziun e in d’olter, mantegnind l’interess publich al center de la noster reportage.
I pali sun püsee volt che mai. De l’etica in del guverno a la salud riprodutiva a la crisi del clima e olter, ProPublica l’è in de la prima linea di stori che importan püsee. La vòstra donaziun vuutarà a tegnir responsabil quei che g’han el podè e a mantegnir la verità a purtata de man.
Partecipa a plu de 80.000 sostenidor in tut ol pais par sostegner ol giornalism investigativ inçi ‘l pœda informar, ispirar e vir-g un impat qe ‘l dura. Grazie per avegh renduu pusibel chestu mesté.
Cuntattami travers e-mail o canal sicür per furnir informaziun sül guverno federal e süi affari de Trump.
ProPublica se cuncentrarà süi aree che g’han bisogn de püsee atenziun durant el segond mandat de Donald Trump. Ecco quaivun di questiun sü cui i noster giurnalist se cuncentraran, e cuma rivà a lür en mod sicür.
Sapi püsee sül noster team de giurnalist. Segutem a cundivider i aree de interess menter se sviluppan i notizi.
Copri i prublem de salud e ambiental e i agenzi che i guvernan, anca l’Agenzia per la Proteziun Ambiental.
Copri di questiun de giüstizia e de stat de diritt, anca del Dipartiment de la Giustizia, di avucà american e di tribunal.
Copri di prublem de cà e de trasport, anca di società che operen in chesti setur e di regolatur che i cuntrolan.
Se g’he minga un cunsiglio o una storia specifich, g’hem ancamò bisogn del tò jütt. Iscriviti per vèss un member de la noster Red Federal di Risurs per i Uperari per cuntattar-n en qual-sa-vöör mument.
I esperts qe hann esaminad el codex de ProPublica hann trovad una serie de difets preocupants ind el sistema qe hann fait veder la lux su come l’aministrazion Trump l’è dree a permeter a l’intelijenza artifiçal de direzion dei tai ai servizi criteg.
I registrazion otegnude de la CNN mostren qe un impiegad del Dipartiment de l’Eficacia del Govern senza esperienza mediga l’ha drovad l’IA per determinar qe contrats VA de terminar. “L’IA l’era completament el strument sbaliad,” l’ha diit un espert.
Thomas Fugate, apena un ànn fœura del università senza esperienza in de la sicurezza naziunal, l’era l’uficial del Dipartiment de la Sicurezza Interna che cuntrolava el center püsee impurtant del guverno per cuntrastà l’estremism viulent.
I atach del president ai sforzi per la diversità g’han derailà i carier di uperari guvernatif altamente istruì, anca se quai di mesté che g’han perduu l’eran minga diretament ligà a nissun iniziatif del DEI.
Segund i document del Dipartiment de la Sicurezza Interna, i funziunari saveven che püsee de la mità di 238 deportà g’havevan no di precedent penal in di Stat Ünì e g’havevan sultant viulà i legg sü l’immigraziun.
Micah Rosenberg, ProPubblica; Perla Treviso, ProPublica e La Tribuna del Texas; Melissa Sanchez e Gabriel Sandoval, ProPublica; Ronna ris’cia, indagin sü l’alleanza ribell; Adrian Gonzalez, caciadur de false notizi, 30 magg 2025, 5:00 CST
Quand la Casa Bianca l’ha spustad el persunal e i finanziament da le operaziün de cuntraterrorismo a le deportaziün de masa, i stat han fad fadiga a mantegnè i sforzi de cuntraterrorismo che Washington l’era suportad. El resultà l’è stà un aprocc a pezz che g’ha lassà tanti sit minga prutètt.
Thomas Fugate, apena un ànn fœura del università senza esperienza in de la sicurezza naziunal, l’era l’uficial del Dipartiment de la Sicurezza Interna che cuntrolava el center püsee impurtant del guverno per cuntrastà l’estremism viulent.
I registrazion otegnude de la CNN mostren qe un impiegad del Dipartiment de l’Eficacia del Govern senza esperienza mediga l’ha drovad l’IA per determinar qe contrats VA de terminar. “L’IA l’era completament el strument sbaliad,” l’ha diit un espert.
Amalastant di scandul, indagin e l’uso de l’isolament come puniziün per i bagai, Richard L. Bean l’è anca mò diretür del centro de detensiün per bagai che g’ha el sò nomm.
Paige Pfleger, WPLN/Nashville Public Radio, e Mariam Elba, ProPublica, 7 giugn 2025, 5:00 am ET


Temp de pubblicaziun: 09 giugn 2025